A casa ja tenim el pessebre!

La tradició diu que per la festivitat de la Puríssima les famílies construeixen el pessebre que presidirà la llar fins a la festa de la Candelera, a començaments de febrer. A casa ens ho hem pres al peu de la lletra i aquesta tarda ho hem posat en pràctica. És una pràctica que venim fent any rere any, tot i que l'any passat vàrem passar amb un mini pessebre. 

Les figures imprescindibles són la sagrada família amb el bou i la mula, els pastors, l'àngel i els tres mags. En un racó, mig amagat, hi tenim el caganer. Aquesta figura no havia existit mai a casa dels meus pares, on també construíem el pessebre cada any i participàvem en el concurs que organitzava l'entitat dels Pessebristes de Vic. 

Els partits polítics que estan en campanya també tenen els seus protagonistes, encara que tot ha canviat respecte a altres vegades. Els debats i els cara a cara, ja no s'organitzen tant a la lleugera com abans. Ara, per exemple, el president del govern hi delega la segona de bord, m'imagino que per seguir la seva tradició de no donar la cara, i encara menys, que algú li tiri res en cara.

Diuen que el president i candidat del PSOE tampoc no ha volgut celebrar un debat amb el president català en funcions. Sembla ser que l'excusa és perquè està en funcions, però ja em permetreu que us digui que, si és cert que s'hi ha negat, que no ho sé, no serà per altre motiu que per la seva incapacitat de defensar el seu partit fins i tot quan governava a Espanya. 

Avui el que es porta és la participació a les tertúlies de les televisions privades. Un escàndol pel que veig a través del programa APM, ja que tinc la virtut de no sintonitzar-les mai. M'ofèn la mediocritat, la incultura i les escridassades, en lloc de l'excel·lència, la cultura i l'educació en els torns de paraules.

Malauradament el nivell és molt baix, també entre els polítics, i és molt trist adonar-se que una persona amb el nivell del senyor Rajoy, pugui haver estat president del govern, amb majoria absoluta dels vots. Això sol indica que per ser polític i governant, no cal ser molt intel·ligent, sinó en tot cas oportunista, espavilat o cara-dura.

Entrevista al president

Ni les dites de tota la vida no s'aguanten. Avui, dia de la candelera, no ha plogut, per la qual cosa continuaria l'hivern amb fred viu "si la candelera plora, l'hivern és fora, si la candelera riu, el fred és viu". Doncs de fred viu, res de res i, segons ens diuen els meteoròlegs, vénen dies de temperatures altes, si més no per un mes de febrer.

Tot canvia menys la política espanyola que sembla viure vint anys enrere. Si més no la manera de governar ens retorna al passat, i pel que fa a Catalunya intenten ofegar-nos cada vegada més. 

Tot i que la Roser m'ha dit que La Vanguardia ni mirar-la, jo continuo amb la meva de contrastar diaris, sense caure en el masoquisme de comprar El Mundo o La Razón, perquè haig de vigilar la meva salut física, però també mental. Aquest contrast de què parlo el faig entre l'ARA i La Vanguardia.

I avui he llegit la entrevista que el nou director de La Vanguardia li feia al president de la Generalitat. La sensació que n'he tret és la d'una certa moderació per part del president quant a la seva intencionalitat sobiranista, reforçant la idea de defensar el dret a decidir, per després anar a negociar a Madrid. 

Probablement molts independentistes hauran llegit l'entrevista o el resum que d'altres diaris en puguin fer, amb un cert desencís, però crec que és bo que no ens deixem enlluernar i vulguem tocar de peus a terra. La llàstima que el PSC no estigui per la labor de fer el mateix, és a dir, reclamar el dret a decidir, que defensava durant la campanya electoral, per després anar a Madrid, en el seu cas, a defensar un model federal per al futur d'Espanya.

Segur que les paraules del president tindran repercussió a la premsa i en els debats de tot tipus en els propers dies, però jo les he entès perfectament, encara que a vegades t'agradaria deixar-te portar per l'eufòria, els sentiments i la utopia.