El cinisme del ministre

El ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, el senyor Óscar Puente, no hi ha dia que no creï algun tipus de polèmica. Crec que és més per la seva verborrea que no pas pel que fa o deixa de fer. La seva actitud, quan té un micròfon al davant, no l'ajuda gaire i provoca moltes crítiques, potser innecessàries.

Als catalans, que hem patit des de fa molts anys els problemes del transport de Rodalies, no ens fa gens de gràcia llegir que el ministre afirma que els trens funcionen tan bé. Que hi ha algun problema de tant en tant perquè falta invertir més, i els polítics anteriors no ho han fet prou bé, però que... amb l'AVE ho tenim a escala d'excel·lència, i que les Rodalies acabaran funcionant a la perfecció.

Ho llegia ahir mateix, quan la meva filla se'm queixava que el tren no havia arribat a l'estació, i que aquesta s'anava omplint de passatgers. Vaig anar a l'aplicació de Rodalies i no hi havia cap incidència. Tot estava funcionant correctament. M'imagino que el fet d'arribar amb mitja hora retard no es pot considerar una incidència, ja que és un fet força habitual. Llavors em pregunto per què tant d'interès a crear aplicacions a la xarxa si no reflecteixen la realitat?

Parlar de Rodalies és molt cansat, perquè portem massa temps amb les anècdotes. El més greu de tot és que afecta molta gent, sobretot les persones que necessiten desplaçar-se sovint per anar a la feina o a la Universitat. El fet que els trens funcionin tan malament de manera sistemàtica és una falta de respecte a la ciutadania i els polítics de torn haurien de donar la cara i disculpar-se.

Al ministre Puente li agrada la gresca. Pel poc que el conec i he sentit a parlar, és la persona idònia per fer posar nerviós a l'adversari polític. En aquest joc ja s'ho faran, però quan es tracta de donar resposta als ciutadans, cal més seriositat i autocrítica. No diré que tota la culpa sigui d'ell, però com a responsable polític l'ha d'assumir i, com a mínim, ser més respectuós amb qui ho pateix cada dia. Crec que el meu professor de filosofia m'acceptaria que el titllés de cínic.

La beatificació de Joan Roig al punt de mira

La celebració avui de la beatificació de Joan Roig, assassinat pels anarquistes durant la guerra civil, ha estat al punt de mira de molta gent que no acaba d'entendre perquè aquest acte és permès i l'assistència a una obra teatral o a un concert, no. La raó que els nostres polítics donen és que la celebració eucarística és un dret fonamental i que no es pot privar, però en canvi assistir a un concert, sí.

Des del punt de vista sanitari no s'acaba d'entendre. Si a l'hora de programar una i altra trobada es prenen totes les mesures de seguretat per evitar la propagació del coronavirus, per què en un cas es pot organitzar i en l'altre no? No estem fem tots aquests sacrificis només per evitar contaminar-nos? Si arran de la celebració de la beatificació es produeixen contagis, qui en serà el responsable?

La impressió que molts tenen és que el govern no s'atreveix prohibir un acte a l'Església, però en canvi no li fa cap por enfrontar-se al sector cultural, per posar un exemple. I davant d'aquesta creença, ni s'entén ni s'accepta.

Quan es prenen decisions radicals una de les qüestions a tenir en compte és la coherència. Actuar de manera incoherent comporta conflictes i manca de credibilitat. Una beatificació no és una urgència que no es pugui ajornar i per tant, no s'acaba d'entendre aquesta permissivitat, quan els teatres estan tancats i moltes persones en surten perjudicades econòmicament. Només el dret a la salut pot justificar la prohibició d'obrir un teatre, i quan es fan diferències és quan no s'entén el criteri, per més que es vulgui explicar.

Entenc que també és fonamental el dret de moviment i d'assistència als actes culturals i socials, i que s'accepta que aquest dret se supediti al dret a la salut i a la vida, però posem tothom al mateix sac, sinó el que fem és perjudicar encara més la imatge de l'Església i confonem la ciutadania.

La hipocresia política

La hipocresia política existeix a tot arreu, tot i que n'hi ha d'exagerada i d'altres més dissimulades i, fins a un cert punt, comprensibles, encara que no deixi de ser hipocresia.

Tots recordem l'actitud del llavors primer ministre belga amb la policia espanyola el dia 1 d'octubre de 2017. Potser va ser dels únics que va parlar clar criticant l'actuació violent de la policia contra els ciutadans que es trobaven a les seus electorals. Llavors va venir a dir que mai es podia respondre amb aquella violència. Ara serà, a partir de demà, el nou president del Consell Europeu i tindrà un estat, l'espanyol, que haurà de defensar, i el responsable d'afers exteriors de la Unió Europea, Josep Borrell, amb qui haurà de col·laborar. Què passarà a partir d'ara? Què dirà a les xarxes socials?

De fet ja s'ha expressat en una entrevista on li han recordat les seves paraules i ha corregut a matisar-les, crec que correctament, però ja no és el mateix. Ara no es pot posar de punta amb el govern de l'estat espanyol, amb qui haurà de col·laborar. Tot i així sempre pot anar més bé amb ell que no pas amb qui ha substituït, que mai va tenir cap paraula amable amb Catalunya.

Bèlgica, té molt clar el fet diferencial, amb dues comunitats com són la valona i la flamenca, amb crispació important, però que ho té resolt força satisfactòriament. Ja ens agradaria a molts catalans poder transformar el nostre encaix a Espanya com existeix a Bèlgica. Probablement el president del Consell d'Europa, que diu relacionar-se molt bé amb Josep Borrell, li podria donar alguna lliçó perquè no sigui tan centralitzador com és. Diuen que els de casa acostumen a ser els pitjors.

Sembrar l'odi

Jo sóc dels que creuen que el discurs de Trump és un discurs que ajuda a sembrar l'odi. Això no vol dir que sigui culpable de tots els delictes que es cometen arreu, però sí que se li ha de fer entendre que la seva manera d'actuar i de xerrar no és la millor manera per generar pau arreu del món.

Un president no pot actuar com un simple ciutadà del carrer, perquè té una imatge que crea expectatives, modes, exemple. És per això que és més responsable que qualsevol altre ciutadà que es manifesti racista o xenòfob. La seva política de construir una muralla entre Mèxic i els Estats Units va acompanyada d'un discurs que ajuda a malfiar-se dels immigrants, de fins i tot els hispans que es troben ja en territori dels EUA.

I parlem del president de la potència mundial que els seus actes tenen incidència més enllà de les seves fronteres. És molt trist que l'home que presideix la primera potència mundial sigui precisament Trump, un home sense valors i amb el pitjor discurs que pots esperar d'un ésser humà.

Trump no serà el culpable de tots els mals de la humanitat, però hi ajudarà molt i només podem esperar la seva desaparició, com a polític de primer nivell, per aconseguir refer el camí de la solidaritat de tots els pobles i el bon fer de les institucions internacionals.

ERC i JxCat pacten al Consell Comarcal del Maresme

El pacte ERC - JxCat funciona al Consell Comarcal del Maresme. Tot i que s'havia especulat amb un pacte entre el PSC i ERC, sembla ser que finalment les dues forces independentistes han aconseguit posar-se d'acord i pactar el govern per a aquests quatre anys.

Vaig llegir que JxCat tenia cert interès en venjar-se d'ERC per haver pactat en els seus municipis uns acords que deixava la força més votada, fora de l'alcaldia, un fet que va passar a Arenys de Mar. No sé si la notícia tenia fonament o no, ja que tot és possible, però finalment veiem que no ha estat així, i ERC i JxCat es repartiran les conselleries i la presidència que ostentarà el partit polític més votat als municipis del Maresme, ERC.

També he vist que el representant del nostre Consistori, l'exalcalde Estanis Fors, serà responsable de la conselleria de Promoció Econòmica, una bona manera de treballar per a la Comarca, que de retruc ha de repercutir a la nostra vila. És bo que els polítics, a part d'ocupar regidories i conselleries, es dediquin a treballar per millorar els àmbits del seu abast. Aquesta feina es pot fer des de l'oposició, però és evident que ostentant un càrrec i una responsabilitat es fa més fàcil.

Per cert, avui llegia la protesta d'Estanis Fors per la manca de transparència del govern municipal d'Arenys de Mar. No puc imaginar que les dues regidores de la CUP, que formen part d'aquest govern, caiguin en el vici de l'opacitat que ens tenen acostumats des d'ERC. Ambdues regidores junt amb el representant d'Arenys en Comú s'haurien de desmarcar del conjunt del govern, si és que una vegada més menysté l'oposició amagant-li informació.

Qui són els criminals per a Vox?

Ens hem d'anar acostumant a sentir barbaritats de la boca de Vox. Fins ara només teníem a Ciutadans i darrerament el PP de Casado, però els nous que han arribat els passen la mà per la cara. Ahir llegia que Abascal s'esgarrifava pel fet que el rei hagués de rebre a criminals. I ho deia tan tranquil. Jo més aviat diria que si algú s'ha de considerar criminal, encara que només sigui per simpatia, serien aquells que enyoren el franquisme, el dictador, el criminal que executava sense judici just tothom que li feia nosa.

Sempre ho veurem així, els que més insulten no són les víctimes, sinó els botxins, els acusats de criminals són les seves víctimes i la Justícia espanyola els riu les gràcies perquè provenen de les mateixes famílies, no han fet el canvi, se'ls ha permès continuar remenant l'olla mentre ens feien creure que vivíem una transició. El procés català ha obert els ulls a molta gent. No ha estat la causa dels mals actuals, sinó el responsable d'ensenyar on som, on hem arribat i la distància que encara hem de salvar per arribar a constituir una societat realment democràtica.

Prohibir l'estelada

Llegeixo que el PP vol presentar una proposta de llei per prohibir llaços grocs i estelades a l'espai públic i fer-ne responsable qui ho permeti, amb penes de fins a la inhabilitació per a càrrecs públics. No em ve de nou perquè tots coneixem què hi ha al darrere i qui hi ha també. En una societat democràtica aquesta llei no hi tindria cabuda, però ja sabem que la nostra societat està malalta i encara hi ha massa hereus del franquisme, un sistema dictatorial on les prohibicions estan a l'ordre del dia.

Algú que m'expliqui què hi ha més democràtic que poder expressar els teus sentiments, ja sigui a través d'una estelada o d'una espanyola amb el pollastre. Per què no els podem permetre manifestar-se tal com són i pensen? La notícia deixa clar que el PP es refereix en tot moment a l'espai públic i no pas el privat. O sigui que al balcó podrem posar allò que ens doni la gana, i a dins de casa també. No em deixaran anar pel carrer amb el llaç groc a la solapa?

Tinc l'esperança que la proposta no avançarà perquè en aquesta ocasió el PSOE no es posarà al bàndol de l'extrema dreta espanyola, però no poso la mà al foc, perquè els socialistes des de fa temps no paren de sorprendre'ns.

Sincerament crec que el nivell polític espanyol és molt mediocre i no aconseguirem repuntar fins que no arribin polítics dialogants, amb un mínim de serietat per tractar els temes i no deixar-se portar per instints primaris i irracionals.

Miquel Buch i els mossos d'esquadra

No sé si a vosaltres us passa, però jo, a vegades, tinc uns pressentiments que no sé d'on em vénen ni perquè, i s'acaben complint. Normalment hi ha poca base, perquè si no fos així ja no tindria gràcia, sinó que no en saps ben bé els motius, però veig que allò, o tal persona, no acabarà de rutllar, que no acabarà bé, vaja!

Aquest és el cas del conseller d'Interior, el senyor Miquel Buch, que no conec personalment, ni tinc prou coneixement del seu currículum personal ni polític com per opinar, però que des del primer dia m'ha estranyat el nomenament. No sé què em passa, però no li veig una bona fi.

Dit ara, pot semblar que tot em ve pel malestar dels mossos d'esquadra per la decisió d'apartar qui ha estat el màxim responsable del cos, després de la destitució del major Trapero. No és això, sinó que aquesta notícia m'ha recordat la sensació que vaig tenir el moment de conèixer el seu nomenament com a conseller.

Voldria no estar encertat i que la seva tasca al capdavant de la conselleria sigui tot un encert. No ens podem permetre relliscades després de tot el que ha passat, però continuo pensant que no haurà estat la millor decisió.

La política no és agraïda, i no sempre el millor gestor en surt victoriós. A vegades són els més foscos, els més "putes", que en solem dir, els que millor se'n surten, i això pot resultar molt desagradable per a les persones honestes que han decidit entrar en el món de la política. Li desitjo tot l'encert al conseller, però li recomano molta humilitat i també molta sensibilitat a l'hora de tractar les persones, sobretot aquelles de qui depenen moltes de les seves decisions.

El ressorgir del feixisme a Espanya és de qui l'alimenta

He llegit que Pablo Iglesias culpa els independentistes per fer ressorgir el fantasma del feixisme. Això és el mateix que culpar les noies que amb els seus vestits provoquen els violadors. En això també hi està d'acord? 

El problema, senyor Iglesias no són els independentistes, el problema són els feixistes, i una bona mostra han estat les manifestacions d'uns i altres. Mentre els primers no han causat danys, els segons sempre han acabat amb trencadisses i cremades de banderes i altres objectes. Aquesta és, entre altres, la gran diferència entre uns i altres.

Estic segur, senyor Iglesias, que esteu més a prop dels independentistes, encara que no us agradi la idea, que no pas dels feixistes, però les vostres afirmacions són molt perilloses i injustes. No hi ha res que pugui justificar les accions dels feixistes, i per tant no hi ha dret que vulgueu donar les culpes a qui no en té.

És cert que tota acció provoca una reacció, però cadascú ha de ser responsable dels seus actes, i no la dels altres. De la mateixa manera que el govern del PP és responsable, o ho hauria de ser, de la seva política recentralitzadora i restrictiva vers Catalunya, els independentistes, molts dels quals se n'han fet per culpa de la política del PP, són responsables dels seus actes. De moment, crec que queda molt clar qui actua amb responsabilitat, encara que no us agradi, i qui no ho fa, que tampoc us agrada. El ressorgir del feixisme a Espanya és de qui l'alimenta. Passi, doncs, la culpa als hereus del franquisme.

Quan l'abstenció és un Sí

Sovint atorguem un valor equivocat a l'abstenció, o si més no ens volen enganyar amb què representa abstenir-se. Ho estem vivint aquests dies amb el xou organitzat pels partits polítics estatals per aconseguir que Rajoy pugui tornar a formar govern. Demanar al PSOE que s'abstingui és demanar que permeti el govern de Rajoy, i això s'ha d'entendre bé.

Una cosa és cedir i deixar que l'altre governi quatre anys més i esperar com es presenten les següents eleccions, i una altra de ben diferent és negociar un suport condicionat. De la mateixa manera que C's està disposat a donar el govern al PP, però amb condicions, el PSOE o bé opta d'aquesta mateixa manera o es manté amb el No i provoca unes noves eleccions.

Cadascú és responsable dels seus actes i és per això que caldria entendre la direcció actual del PSOE i renyar les intervencions amb pressió de l'anomenada vella guàrdia del partit. És un error pretendre que el passat caigui com una llosa per sobre dels responsables actuals. I que no em parlin de la veu de l'experiència, perquè han de saber que el PP d'ara no té res a veure amb el PP de l'època de González i fins i tot de Zapatero. Ja ens agradaria!

Malgrat que alguns pensin que la solució per a Catalunya passa per empitjorar les coses, i això hi ajudaria el nou govern popular, crec que és amb un Rajoy fora del govern que es pot arribar a algun tipus de consens, ja que l'orgull pesa molt i ara ningú vol rectificar per no quedar en aquella falsa evidència.

Abstenir-se és un Sí a Rajoy a cap preu i una batzegada al pensament que entenc defensa el partit socialista i no aquelles velles patums que viuen de renda des de fa molts i molts anys.

Manos Limpias o quan el nom no fa la cosa

L'hàbit no fa el monjo és una traducció literal del refrany castellà per explicar que l'exterior enganya. Això ho podem aplicar a molts noms que utilitzen partits polítics i institucions polititzades. Ens trobem amb el Partit Popular, que no té res a veure amb l'accepció de partit proper al poble, sinó que és clarament favorable al poder i la classe alta.

Avui hem pogut comprovar que el Sindicat "Manos Limpias" serà moltes coses, però en cap cas mans netes, segons s'ha pogut comprovar amb les acusacions que han provocat la detenció, entre d'altres, del seu secretari general.

El més curiós de tot és que la repercussió de la detenció del responsable del Sindicat pugui acabar representant l'absolució de la infanta Cristina de Borbó. Sembla ser que l'anomenat Sindicat es dedicava a extorsionar per enriquir-se i que fins i tot havia intentat fer xantatge als advocats de la infanta. Per què no ho varen denunciar?

Hi ha coses que no les entenc i només puc pressuposar que hi ha molts interessos amagats que fa que el frau i la corrupció trigui tant a sortir a la llum, i que només ens assabentem d'una ínfima part.

Avui també hem conegut la dimissió del ministre Soria, encara que els motius són perquè es va explicar malament. Ni així ha estat capaç de reconèixer que havia obrat de manera fraudulenta. Tinc molt clar que encara en veurem a desfilar uns quants més. Això no té aturador. El primer responsable polític, però, el senyor Rajoy, de moment no mou fitxa. Seria hora que es retirés i deixés que gent honrada del seu partit el substituís.

Una oposició dura i responsable

L'alcalde d'Arenys de Mar ha manifestat que a partir de demà, quan el Ple municipal de la nostra vila nomenarà alcaldessa a la representant d'ERC, exercirà una oposició dura i responsable. Si entén dura com a exigent, sistemàtica, seriosa... ens trobarà a molts vilatans al seu costat, perquè això és el que demanem sempre a l'oposició, i també mentre ell ha estat alcalde.

De les declaracions de l'actual alcalde vull pensar que està dolgut i no entén la moció de censura si no és per motius personals. Tanmateix, i ja ho vaig dir un dia, crec que s'equivoca. No puc imaginar-me que els grups de l'oposició, que potser no han realitzat una bona feina com a oposició, presentin una moció de censura perquè no els agrada l'alcalde. Haig de suposar que el motiu o motius són una sèrie de gestions del govern municipal que no han estat encertades, per no entrar a valorar-les d'il·legals.

No em val tampoc justificar el dret de continuar essent alcalde per la quantitat d'adhesions rebudes. Sempre he cregut que les persones som bones i ben pensades, i és lògica aquesta reacció. Cal, però anar a fons de la qüestió si es vol analitzar la justificació de presentar o no una moció de censura.

Assumir la responsabilitat de govern vol dir també exposar-te a ser fiscalitzat en totes les gestions i és per això que parlem tant de la transparència, per això és tant important la feina que fa l'oposició, i que ara ens promet fer.

El nou govern té un gran repte, i és el de demostrar amb fets que aconseguirà treure'ns d'aquesta immobilitat, d'aquesta apatia, desídia. Arenys de Mar necessita un bon cop timó, i atacar a fons els problemes reals de la vila i no quedar-nos només amb els ornaments. Necessitem confiar en els nostres polítics, que no divaguin, ni menteixin, ni ignorin què passa a la vila. 

Les banderes són simplement símbols i no objectius

Els símbols són importants, però no ens hi hem d'obsessionar. L'estelada és el símbol de la independència, però aquesta no s'obté a base d'emplenar les façanes d'estelades, sinó treballant plegats per aconseguir l'objectiu final. Trobem normal que el dia 11 de setembre els carrers de casa nostra s'emplenin de senyeres i estelades, i que el 12 d'octubre sigui la bandera espanyola la que surti al carrer. Fer d'això l'objectiu és una estupidesa, però ajuda a engrescar la gent a aconseguir allò que volem.

Per què ho dic tot això? m'ha fet gràcia la notícia de la designació de Soraya Sáenz de Santamaría com a responsable de la bandera d'Espanya. Què es pretén amb això? ¿obligar totes les institucions a penjar la bandera espanyola, i que aquesta no sigui, mai, més petita que les altres? perfecte, i...? D'aquesta manera serem més espanyols? ens sentirem més units a la mare pàtria?

S'equivoquen!!!

Un drap, per més simbolisme que tingui no aconseguirà unir-nos més, si continuen aprovant lleis i decrets que ens perjudiquen sentimentalment, econòmicament i culturalment. Per més símbols que ens obliguin a penjar, no aconseguiran que jo em senti més unit a Espanya, si comprovo cada dia que m'estan estafant i incomplint els pocs compromisos que no ens varen retallar. 

A Catalunya ja tenim la delegada del govern que persegueix i obra diligències a totes les institucions que no tenen la bandera espanyola penjada. I què passa? no passa res, perquè els catalans que sortim al carrer o escrivim demanant més autonomia o la mateixa independència, no ens aturarà un bandera espanyola més o menys.

Volem arguments per quedar-nos a Espanya. Avui Francesc de Carreras ho deia molt clar, i no és una persona que se li pugui atribuir cap deix catalanista. Rajoy i el seu govern ens han de donar arguments per convèncer-nos que és millor continuar units. La repressió i el Tribunal Constitucional no ho aconseguiran mai.

El BBVA d'Arenys bruteja

Ahir a la nit vaig rebre la notícia que finalment seria el BBVA qui comprava CatalunyaCaixa. No és l'opció que més m'agrada, però hi ha altres entitats bancàries amb qui treballar. Es tractarà simplement de fer canvis i portabilitats.

Amb el BBVA no hi he tingut relacions, tret d'algun ingrés que he anat a fer-hi per algú que hi tenia el compte. Recordo haver entrat una vegada a les oficines de la Riera del Bisbe Pol, a la cantonada del carrer de la Perera. Vaig vigilar molt de no tocar les parets, ja que no volia embrutar-me.

No sé si us hi heu fixat, però la façana que es veu més, la de la Riera, bruteja. No ha de ser difícil de netejar, perquè és el vidre de les finestres, plenes de cartells, i marbre. El cas és que no el netegen, si més no ho fan molt poc sovint i s'hi acumula la pols i porqueria. 

Potser que no sigui la política del banc, sinó que es tracti simplement del desmanec del responsable de l'oficina, perquè si jo en tingués responsabilitat exigiria als meus superiors una partida pressupostària per al menys netejar-ho una vegada a la setmana.

Avui quan hi he passat hi estaven enganxant uns cartells nous, però no donava la sensació que volguessin netejar-ho. A veure si quan hi passi a la tarda me'n duc una sorpresa i veig els marbres nets. Seria bo per a la sucursal i sobretot per a Arenys, doncs volem una Riera endreçada i tenim una oficina del BBVA que fa fàstic.