La pedregada maleïda

Ahir a Arenys de Mar estàvem avisats que ens arribaria una tempesta que podia fer mal. L'hora d'inici era les 8 h del vespre i la previsió anava fins a la una de la matinada. Poc abans de les 8 h el cel es va ennegrir i tot feia presagiar que les previsions es complirien. Teníem una mica de por tot recordant unes pluges de finals de maig que ens varen inundar locals i pisos. 

El vent bufava i els llampecs es podien veure al darrere dels tres turons. La negror estava aturada al perfil de la serralada litoral i no es veia avançar, però teníem totes les portes ben tancades i les botes d'aigua a punt per si ens calia travessar el rial.

Finalment, tot va acabar en un ensurt i ni una gota d'aigua. Ens havíem estalviat la tempesta, però continuem necessitant que plogui. Les pluges de fa dos mesos se'ns varen posar molt bé, però no n'hi va haver prou i la sequera torna a tocar la porta.

Mentre nosaltres patíem inútilment hi havia altres poblacions que es lamentaven de la pedregada rebuda. Tots hem pogut veure les conseqüències sofertes a Sant Pere de Torelló, i uns veïns de Tavertet es dedicaven a desembussar els embornals del carrer per evitar que l'aigua embassada els entrés a les cases. Un problema que es repeteix cada vegada que plou fort. Problemes de l'obra pública mal feta i mal mantinguda. 

Recordo de la meva infància una pedregada el dia de Santa Anna, a Vic. Totes les teulades d'uralita que podia veure des del balcó es varen haver d'apedaçar, i molts anys després encara hi havia ben visibles les marques.

Segurament que molts Santperencs recordaran la data d'ahir. Alguns d'ells hauran de rascar-se la butxaca per arreglar el cotxe abonyegat o les teules trencades. Les pedregades no fan cap bé. Esperem neguitosos la pluja, però no volem aquests cops maldestres que ens foraden les cases i les butxaques.

L'endemà de la tempesta

Segons el meteoròleg local a Arenys de Mar, aquesta nit i matinada han caigut uns 106 litres per metre quadrat, si no ho he entès malament. La veritat és que les afectacions han estat per sobre del que és habitual en dies de pluges fortes. Des del llit, i a les fosques, som molts els que ens hem sorprès de la força de la pluja que queia en alguns moments.

Diuen que el foc té aturador, però l'aigua no, i és ben cert. Massa gent creu que es pot travessar un rial si l'aigua t'arriba només a mitja cama, però s'oblida de la força que porta i que et tira a terra fàcilment. Malauradament un home d'Arenys de Munt ha tingut la dissort de ser empès riera avall i morir ofegat.

Vivim en les lleres de rials i rieres i no ens hauria de sorprendre que, de tant en tant, l'aigua ocupés el seu espai i ens fes fora de les cases. No hi ha canalitzacions que valguin. Disminueixen el risc, però sempre arriba aquell dia que l'aigua fa mal.

Els ajuntaments de les viles afectades, tindran molta feina a posar a to els carrers i places, i molts vilatans haurem de netejar allò que el fang ens ha embrutat. El que no podem oblidar és la força de l'aigua i hem d'evitar posar en risc la nostra vida.

Per un dia hem deixat la política de banda, encara que aquesta continua en somort. Les destrosses d'aquesta nit i matinada s'han sumat a les destrosses dels actes de violència de la setmana passada, però el més trist de tot, a part de les víctimes humanes, és l'actuació desproporcionada de la policia nacional i pròpia. Llegir el ministre Marlaska que la policia ha actuat amb proporcionalitat, no sé si indigna o fereix. No es pot ser més cínic.

L'Esquirol aposta pel nom més popular

Després que en el referèndum celebrat a la població de Santa Maria de Corcó, guanyés l'opció de nomenar-se oficialment l'Esquirol, encara que la participació quedés per sota del 50%, el Ple municipal ha decidit aprovar el canvi de nom.

De fet els veïns d'altres pobles de la comarca utilitzàvem ambdós noms indistintament, encara que és cert que predominava l'Esquirol. A Cantonigròs, que tot i els intents d'independitzar-se, continua com a nucli de l'Esquirol, sempre l'anomenàvem d'aquesta manera, i ens recordàvem d'ells cada vegada que al primer llamp de la tempesta se n'anava la llum. Les vegades que havíem jugat a la 'canasta' amb la llum d'unes espelmes.

No sé què pot representar formalment el canvi de nom per a la població. El nom de Santa Maria de Corcó no desapareixerà de la memòria, encara que retirin els cartells indicadors. Qui no recorda encara la plaça Calvo Sotelo a Barcelona? 

Personalment em sembla bé el canvi, sobretot perquè la majoria que va anar a votar així ho va voler, però també perquè sempre m'ha semblat un nom simpàtic i que en alguna època es tenia com un insult. De totes maneres cal saber que el gentilici dels habitants de Santa Maria de Corcó, és esquirolencs i esquirolenques. És per això que encara dóna més sentit a que el nom oficial sigui finalment el de l'Esquirol.

Crispació i mobilització ciutadana contra la crisi i la corrupció política

La classe política, en general, només defensa la mobilització ciutadana en les jornades electorals. Per a molts polítics la seva vida, el seu futur, depèn de la capacitat de mobilitzar ciutadans favorables a votar-los per a quatre anys. Alguns polítics, una vegada assolit l'escó, es limiten a obeir les ordres de la direcció del partit, al marge de les seves creences i valors. El següent objectiu serà aconseguir suficients vots per gaudir de quatre anys més de la vida pública retribuïda.

Ja sé que dibuixo un panorama molt negatiu i generalitzo massa, però, malauradament, el panorama polític actual segueix força aquesta dinàmica. Deixem de banda l'anàlisi de la disciplina de vot dins dels partits polítics i fixem-nos en què està passant als carrers dels nostres pobles i ciutats.

La crisi econòmica és un factor clau per a la desesperació de moltes persones, que provoca situacions extremes en les capes més desafavorides. A tot això, però, cal afegir el mal exemple de molts polítics amb qui hem dipositat la nostra confiança per dirigir el país. A part de la corrupció, que és un fenomen massa corrent darrerament, observem una incapacitat extrema de molts polítics per governar, amb coherència i eficàcia. Un mal ús de la majoria absoluta condemna la democràcia a una autocràcia. En democràcia no es pot fer tot el que un vol, encara que tingui majoria absoluta al Parlament o al Ple municipal.

Darrerament estem observant mobilitzacions crispades, amb enfrontaments violents, que no ajuden gens a la convivència. Quan les persones tenen poc a perdre, fàcilment surten al carrer a defensar els drets constitucionals al treball i a l'habitatge. No sempre les reivindicacions són encertades, també n'hi ha d'errònies, però en un clima de crispació i empobriment general de la població, la pedagogia és molt complicada. Es tracta d'aplicar-la abans que es desfermi la tempesta, i en això la classe política hi té molt a aprendre.