dilluns, 13 de febrer del 2012

Jordi Hereu, un exalcalde que llança la tovallola

Arran de la decisió de l'exalcalde de Barcelona, Jordi Hereu, de sortir del consistori, apareixen les discussions sobre l'encert o l'error de plegar a mig mandat, quan s'està a l'oposició. D'entrada no ens han de sorprendre les crítiques, sigui quina sigui la decisió presa, doncs tothom troba motius per a cada ocasió. Una altra cosa és valorar si el compromís que s'assumeix en presentar-se a unes eleccions, permet abandonar la política abans d'hora, quan s'ha perdut l'alcaldia.
Personalment crec que és important que, sempre que no hi hagi impediments que ho justifiquin, els polítics acabin el mandat pel qual han estat escollits, hagin assumit o no responsabilitat de govern. També a l'oposició es fa feina i es pot fer molt bona feina.
Amb l'alternança política als nostres ajuntaments, es poden veure casos en què l'exalcalde, una vegada perduda la seva condició d'alcalde del municipi, deixa de formar part del consistori, i d'altres on assumeix el paper de líder de l'oposició, i el desenvolupa durant els quatre anys de mandat. L'exemple que tinc més proper és el del meu municipi, on en Ramon Vinyes, alcalde durant el mandat 2007-11, amb qui vaig compartir responsabilitat de govern, ha continuat com a regidor de l'oposició, després dels resultats electorals de l'any passat. 
El secret es troba en el saber estar. Quan una persona assumeix el compromís de treballar per a la ciutat, durant quatre anys, ha d'estar preparat per fer-ho des de qualsevol lloc, governant o a l'oposició. Res és garantia de res, i sobretot a la nostra vila, que l'alternança política ha esdevingut un costum, el resultat electoral no ha de fer canviar res.
Curiosament, durant el mandat anterior, dels cinc caps de llista que es varen presentar a les eleccions, només qui va ser alcalde, es va mantenir dins el consistori, i és l'únic que ha repetit. Tots els grups municipals varen haver de substituir algun regidor. Cadascú deuria tenir els seus motius, i per tant no entraré a criticar-ho, però sí que és cert per a mi, que quan assumeixo un compromís, el mantinc fins al darrer dia. Crec que és la millor manera perquè els altres et tinguin confiança, estiguin o no d'acord amb la teva manera de pensar i obrar.
Sense voler generalitzar en tots els àmbits, sí que és important que treballem la constància i no ens deixem portar per la simplicitat. Les dificultats s'han d'encarar amb coratge, i no s'hi val a sortir de l'escena quan les pinten calbes. 
Des d'aquí el meu reconeixement als polítics que saben estar al seu lloc, amb responsabilitat, compromís i treball. També està bé que de tant en tant es dediquin frases amables a un col·lectiu que té sempre les de perdre.