Educació, respecte i representativitat

El diari ARA es feia ressò de la decisió de la Comissió de l'Estatut dels diputats del Parlament de Catalunya, encarregada de vetllar pel compliment del Codi de Conducta a l'hemicicle, en què es proposa la sanció per a Sílvia Orriols, d'Aliança Catalana, i Joan Garriga, de Vox. 

És necessari que les institucions públiques disposin d'un codi de conducta que s'ha de respectar i, si s'incompleix, sancionar els infractors. No pot ser que, amb l'excusa de la llibertat d'expressió, es pugui insultar i difamar a la lleugera. 

Cada vegada és més usual sentir insults i frases xenòfobes i racistes, però a les institucions públiques s'ha de vetllar de manera contundent que no es reprodueixi allò que sentiràs al carrer o en un bar. Els nostres representants polítics han de ser exemple de comportament i se'ls ha d'exigir més que a ningú la bona pràctica i conducta.

Acostumem a dir que el Parlament és la reproducció de la realitat del país, però això no ha de significar que es pugui dir qualsevol cosa irrespectuosa. És per això que s'elaboren aquests codis de conducta i, com qualsevol llei o reglament, s'han de fer complir.

No sé si tot acabarà en no res, com estem acostumats a veure. Hi ha uns comportaments que estan molt fiscalitzats i sancionats i d'altres que passen per la porta gran sense conseqüències. Ho veiem en les comissions parlamentàries, però també en sentències judicials. D'aquí que la confiança cap a les institucions públiques cada dia estigui més qüestionada, i per això el populisme, de la mà de l'extrema dreta, va guanyant terreny.

Participar insultant

La secció de cartes al director de la premsa escrita ha passat a la història. Diria que avui no ho trobes a cap diari. Els diaris publiquen per Internet i cada vegada hi ha més persones que abandonen el paper i es passen a la lectura digital, i en aquest mitjà existeix l'espai d'opinió per a cada article i informació, i cada vegada hi ha més lectors que hi participen. El tràmit és molt senzill i immediat.

No sé si vosaltres ho feu, però jo, després de llegir els articles, acostumo a mirar què en diuen els lectors. S'ha de dir que la majoria de vegades hi ha aportacions interessants, però també hi ha qui sembla no entendre de què pala el periodista, i el pitjor de tot són els que es dediquen a insultar, sigui a l'autor de l'escrit o bé a altres persones que han opinat al respecte.

Una vegada més em queixo de l'anonimat. Si una persona es presenta amb nom i cognoms, segur que no s'atreveix a dir segons què, i encara menys insultar. L'anonimat protegeix bàsicament les persones maleducades i irrespectuoses.

Trobo a faltar el moderador de l'espai d'opinió que s'hauria d'encarregar d'eliminar els insults, i bloquejar aquells que tenen el costum d'insultar contínuament. Hi ha gent que no sap diferenciar la discordança amb l'insult. Tu pots no estar d'acord amb l'opinió de l'altre i tens moltes maneres d'argumentar la teva opinió. El que no has de tenir dret és a insultar qui no pensa com tu. A vegades els insults són prou greus, i aquests potser sí que algun mitjà els elimina, però en altres ocasions són insults constants que passen sense filtre i aquí s'hauria d'actuar.

És molt desagradable llegir les persones que insulten de manera gratuïta. Pots decidir no llegir les opinions dels lectors, però llavors et perds comentaris que sí que poden ser interessants, perquè n'hi ha.

És clar que hem perdut l'educació que abans, potser amb una certa repressió, ens frenava l'insult inútil i molest. Seria bo que tots hi penséssim. Discrepem, critiquem, opinem, però no insultem!

Demà 9 de novembre de 2014 caurà el nostre mur

Demà es commemora el vint-i-cinquè aniversari de la caiguda del mur de Berlín. Era el dia 9 de novembre de 1989 quan, per sorpresa de molts, s'anunciava l'obertura del pas entre les dues parts en què s'havia dividit la ciutat de Berlín. Un mur que va representar la manca de llibertat, durant molts anys, d'una part de la població alemanya que, de cop i volta, varen perdre el contacte amb amics i parents de l'altra banda de la ciutat. Aquest atac als drets de les persones ha continuat en altres parts del món, i continuen havent-hi murs que són la vergonya de la nostra societat.

A casa nostra aquest 9 de novembre també passarà a la història per haver pogut exercir, si és que no ens ho impedeixen a darrera hora, el nostre dret a expressar quin país volem per a nosaltres i els nostres fills, després de tants anys d'estar sotmesos als dictats d'uns governs intolerants i irrespectuosos cap a la nostra llengua i cultura. 

Per vergonya d'Espanya, el govern i totes les institucions judicials s'han posat en el mateix bàndol de la repressió, la prohibició i la denúncia i amenaces per a qui pretengui actuar lliurement, exercint el seu dret a participar i a expressar-se.

Espanya està donant un exemple greu d'intolerància i manca de llibertats, que només pot ser contestada amb la manifestació pacífica i festiva de tots els catalans que reclamem dignitat als nostres responsables polítics i a les institucions que es serveixen per tapar-nos la boca.

Desitjo que Europa i el món sencer s'adoni de la poca qualitat democràtica dels nostres dirigents polítics i no es posin mai més al seu costat, per no ser còmplices d'aquest atac furibund a la democràcia. No és pot parlar d'Estat de dret, ni lleis, ni constitucions, si tot plegat s'utilitza per reprimir la llibertat dels ciutadans. Estic convençut que el dia 9 de novembre de 2014 es recordarà com el dia en què els catalans varen fer caure el mur de l'arrogància, de la manipulació de la justícia per part de poders polítics corruptes i de la privació dels drets fonamentals de les persones d'aquest país.