Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vergonyants. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vergonyants. Mostrar tots els missatges

diumenge, 12 de març del 2023

L'insult covard de l'anonimat

Ahir va ser notícia la penjada d'uns cartells amb la imatge de qui fou president de la Generalitat i també alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, que no podem titllar de mal gust, sinó de vergonyants i inadmissibles. No sé si podrem saber-ne els autors, però en tot cas hem de concloure que no es poden acceptar de cap de les maneres.

Estem molt acostumats als insults dirigits als polítics de tots els colors, però això no ens ha de privar de reflexionar-hi i intentar lluitar-hi amb totes les forces. Cal diferenciar la crítica de l'insult. No podem deixar d'opinar contra tot allò que considerem que no es fa prou bé, ja sigui per incapacitat dels polítics o fins i tot per actuacions de corrupció i engany. El que no es pot fer és insultar com a pràctica per desprestigiar-los, perquè només aconseguirem demostrar com som, i augmentar la desafecció vers la política d'una gran majoria de ciutadans.

La crítica és saludable si es fa amb cura i argumentant-la. És bona perquè ajuda a reflexionar sobre el que s'està fent i pensar en millorar-ho. És cert que hi ha un costum de maquillar les coses i fer creure a la gent allò que no és, sobretot quan hi ha unes eleccions properes i el que interessa és perpetuar-se en el govern, o fer veure que tens la solució a tot, per aconseguir-lo.

Darrerament hem pogut llegir algunes notícies de persones que han dedicat temps a la política i que estan cansades de rebre insults de tot tipus, fins a extrems que no vull ni tan sols reproduir. Totes les persones que hem entrat en política hem experimentat què és rebre insults gratuïts, i només quan t'ha passat pots arribar a entendre què representa. Sempre, però, i vull insistir-hi per la importància que té, cal diferenciar l'insult de la crítica. Quan assumeixes una responsabilitat política has d'acceptar que rebràs molta crítica, ja sigui perquè no ho acabes de fer prou bé, o simplement perquè hi ha gent que pensa diferent i voldria que actuessis d'una altra manera.

No és estrany que hi hagi poca gent engrescada en entrar en política. Ni els sous són el que algú es pensa, ni la pèrdua de l'anonimat i la tranquil·litat no es veuen prou compensades per la satisfacció de ser útil al poble que estimes.

És per això que demanaria un esforç a tothom per aparcar qualsevol tipus d'insult i sí, en canvi, afinar bé la crítica a actuacions poc afortunades o plantejaments sense prou arguments de les persones que han decidit presentar-se a les properes eleccions municipals. Tots ens devem al municipi que hem escollit per viure-hi, i una manera altruista és acceptar assumir la responsabilitat de governar-lo. Que ningú no hagi de fer-se enrere per culpa de l'insult gratuït, la majoria de vegades sota l'empara de l'anonimat més covard.

divendres, 8 de febrer del 2019

PSOE, l'excusa per fer-se enrere

Dimecres en aquest blog escrivia que el PSOE no ho tindria fàcil, i ha durat ben poc. M'imagino que la pressió externa, però sobretot la interna, de personatges vergonyants com Felipe González, han pogut més que les ganes de fer bé les coses, i ja han trobat l'excusa per retirar-se i no dialogar amb el govern català. Quin nivell de polítics que tenim!
Tenen sort que molts ens ho creiem gairebé tot. Malgrat haver estat enredats mil vegades, encara ens creiem les coses que ens diuen, fins que es destapen. Era demanar massa que un govern, en altres temps progressista, pogués defensar el diàleg amb els independentistes. Una vegada més han demostrat que només dialoguen amb aquells que pensen el mateix. El diàleg de veritat és aquell que agrupa en una mateixa taula diferents maneres de pensar i arguments per defensar allò que es demana. És a través del diàleg que es poden acostar posicions, no abans.
El següent pas del PSOE és apuntar-se a la manifestació dels feixistes i la ultradreta, aquest cap de setmana a Madrid, defensant la unitat d'Espanya. Què hi diu Iceta? També ha canviat d'opinió? Quina excusa hi dóna? La mateixa que la ministra Calvo?
Està vist i comprovat que de bones en bones és molt difícil arribar a cap acord amb el govern estatal, perquè no hi ha interès en asseure's de veritat a dialogar, sinó imposar. No hi fa res que hi pugui haver una majoria de veus que reclamin el dret a l'autodeterminació. No tenen més arguments que la força i el poder que ostenten. El món no hauria evolucionat si les posicions dels governs haguessin estat sempre aquestes. Quan se seguia per aquest camí arribaven les guerres i revoltes, uns fets que no volem que passin a casa nostra.
Trist el paper d'una esquerra espanyola que no acaba de trobar el seu lloc, empès i pressionat per una dreta ultra, nostàlgica del franquisme.