Aquest país és dels barruts

Aprofito l'anècdota d'aquesta matinada a la vila per generalitzar-ho perquè realment és el que està passant actualment. Vivim un temps en què els poca-soltes o els barruts fan el que volen, i aquells que es volen comportar correctament en reben les conseqüències.

Probablement tenim més normes i lleis que mai, però el problema és fer-les complir. En el cas de l'administració local, aquest fet s'accentua, i sinó repasseu quantes normes són vigents a la nostra vila i el grau d'incompliment sense que als infractors els passi res. Probablement les infraccions de trànsit serien de les poques que es fan pagar.

Aquesta matinada, al voltant de les 4h s'han pogut sentir focs d'artifici que segons sembla han llançat els clients d'un establiment de la vila. Per obsessió professional d'aquestes setmanes, només se m'ha acudit pensar en les possibles tortugues babaues que pugessin estar intentant nidificar a les nostres platges.

Segons llegeixo a la pàgina de Ràdio Arenys, el concessionari de l'establiment s'ha disculpat tot i manifestar que no era la seva responsabilitat ja que els seus clients ho han fet des de fora del seu establiment. Considerant on tenen l'establiment, se'm fa difícil distingir on és dins i on fora...

Us recomano que feu l'exercici de constatar quantes normatives locals no s'estan complint i no passa absolutament res. Per exemple baixos amb aparcament de cotxes sense placa de gual i per tant sense pagar el tribut. Repartiment de propaganda per les cases, deixant la majoria de vegades la paperassa per terra i que després va al carrer, i no hi ha autorització. Equips d'aire condicionat a les façanes i balcons. Brossa col·locada davant la casa el dia que no toca.

N'hi ha més, i llavors ens preguntem: per què carai hem de seguir les normes si el nostre veí les incompleix, resultant-li molt més fàcil? Al final els carrers són bruts i tothom fa el que vol, i qui ho vol fer bé no té dret ni a protestar. Governar un municipi no és fàcil, però si més no és bo intentar-ho.

La tortuga babaua de Mataró

Avui hem après una mica més sobre la vida de les tortugues marines, sobretot des del moment de la nidificació fins a l’eclosió. Ens ho han explicat tècniques de la Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM) i de la Xarxa de Recerca de la Fauna Marina (XRFM), de la Generalitat de Catalunya. La xerrada formativa a persones voluntàries s’ha organitzat arran de la nidificació d’una tortuga babaua a la platja de Sant Simó, de Mataró, amb una posta de 173 ous, molt per sobre de la mitjana.

La Generalitat, responsable del seguiment del procés d’eclosió, ha encarregat a l’ajuntament de Mataró la coordinació dels torns de custòdia del niu de la tortuga babaua fins a l'eclosió dels ous i retorn a l'aigua de les cries.

Ha estat interessant les dades aportades i és quan t'adones que al teu voltant estan passant coses que no en tens ni idea, o un coneixement molt superficial. La tortuga que la nit de dijous a divendres, ara fa una setmana, va pondre els 173 ous a la platja de Mataró, ha provocat un moviment de persones amants de la natura, i sensibles a la vida animal. Una sensibilitat que trobem a faltar en altres ambients, però que al mateix temps ens fa descobrir que encara hi ha persones que es commouen per la senzillesa i al mateix temps bellesa de la naturalesa. Diríem que no tot està perdut!

Ara del que es tracta és d'estar alerta perquè el procés d'incubació sigui un èxit i en surtin el més gran nombre de tortugues possible, i en òptimes condicions per a sobreviure. La naturalesa és sàvia, i és per això que les tortugues ponen tants ous, sabedores que la gran majoria de les seves cries no reeixiran. Diuen que de cada 100 tortugues que neixen només una arriba a l'edat d'adult. Aquí rau la necessitat de col·laborar en l'èxit d'aquesta nidificació.