Negacionistes

Fa temps que intento entendre les raons per les quals hi ha persones que defensen el negacionisme del canvi climàtic i no sé trobar-hi els motius. Digueu-me innocent! No crec que sigui simplement per portar la contrària a la majoria i fer-se notar. Sembla, i jo no hi entenc pas res, que hi ha prou motius per acceptar que avui no passa el mateix que abans. 

Una vegada vaig escoltar unes afirmacions que em varen sorprendre perquè, encara que no es presentava com a negacionista, el conferenciant venia a dir que al llarg de tota la història del món, hi ha hagut èpoques de tota mena i que preocupar-se per l'augment d'uns graus de la temperatura mitjana era una ximpleria.

El que puc veure, amb els meus ulls, és que el clima actual és molt diferent del de la meva joventut. Quan plou, que no ho fa gaire, acostuma a provocar disbarats, amb trombes d'aigua molt més exagerades. També recordo que abans les primaveres i les tardors tenien més rellevància. Eren una transició a l'estiu i hivern. Ara els canvis de temperatura són molt més sobtats, fa més calor, i no neva el que ho feia.

Si pots observar tot això i hi ha científics que t'ho poden argumentar, per què carai t'entossudeixes a negar el canvi climàtic? Què hi tens a guanyar?

Resulta curiós que les persones negacionistes del canvi climàtic, també són contràries a molts dels drets que des de sempre hem defensat com bàsics per a la convivència. I això fa olor de socarrimat. Tot plegat es confecciona com una ideologia rupturista de l'estat de dret i de la democràcia, i li veus les banyes sota la boina.

Quan els negacionistes arriben al poder, pots desconfiar de tots i de tot. I potser és això el que ara ens està passant. No es tracta d'un discurs d'una minoria extravagant, sinó que alguns han aconseguit la confiança de la població i estan dirigint el seu país. Mala peça al teler!

Tornarem a canviar l'horari

S'acosta el canvi d'horari i ja es torna a parlar de si es deixa de fer o no. Com en moltes altres coses Europa es mostra dubtosa i això, al meu entendre, és una demostració de la seva feblesa. Si en temes que algú podrà considerar menors no s'arriba a cap acord, què es pot esperar de decisions més transcendents?

No dic que no sigui una decisió que mereixi reflexió i anàlisi profunda, però quants anys portem amb la mateixa cançó? Espanya, per començar, ja no figura al fus horari que li correspondria. Tenim el mateix horari que alguns països europeus molt més a l'est. Després hi ha el tema dels canvis a la primavera i la tardor, que segons diuen persones expertes, no ens van gens bé.

Al marge d'estar a favor o no del canvi, hi ha la discussió sobre què ens interessa més, si ens quedem en l'horari d'estiu o el de l'hivern. Sembla que no ens hem de fixar en el possible estalvi energètic, perquè se'ns diu que no és real, per tant, es tracta de veure què ens agrada més, que a l'hivern es faci fosc molt aviat, o que s'allarguin les tardes d'estiu.

Si diuen que la naturalesa és sàvia, potser la solució més lògica és anar d'acord amb el fus horari que ens correspon, i adaptar-nos a la llum del dia per fer la nostra activitat diària. Que aquesta és una altra. Tots, quan hem viatjat per Europa, ens hem adonat que aquí anem tard. Acabem la jornada molt més tard que els altres i tampoc no la comencem gaire més tard que ells. El que ens diferencia sobretot és la pausa del migdia, i la raó que es dona és la temperatura de l'estiu que dificulta el ritme normal del treball.

No és senzill, però crec que hauríem d'anar més a la idea i decidir què volem realment i no anar donant voltes i voltes sense prendre cap decisió. Sempre he pensat que la gent més vàlida és la que té una capacitat de reacció i de prendre decisions més ràpides. Adormir-s'hi no és bo i paralitza el ritme de la nostra vida provocant situacions absurdes. Veurem què hi haurà de tot plegat.

Tenim tardor!

Després de molts anys de passar de l'estiu a l'hivern, sembla que enguany la tardor ha fet acte de presència. Potser només es tracta d'una sensació que tinc i algú, amb dades a la mà, m'ho podrà rebatre. Recordo que moltes persones comentaven que això de les quatre estacions era cosa passada. Que la primavera i la tardor havien desaparegut. Sobretot la tardor. Aquest any, però, estem gaudint d'una temperatura típica de la tardor. M'ho feia notar la M. Àngels, i a mi m'agrada. 

L'estiu ha estat pesat, com els darrers anys, amb massa calor. Molta xafogor al litoral, amb problemes per dormir a moltes cases. Però ha durat poc. El setembre, plujós, i aquest mes d'octubre, que de mica en mica es va fent fosc més d'hora, ens han permès gaudir de vespres agradables, per anar a passejar arran de mar i observar boniques postes de sol.

Tant de bo que aquesta bonança se'ns encomanés, i fos extensiva a totes les facetes de la vida. Les persones acostumem a complicar-nos la vida, i a mirar les coses per un forat, que no sempre és el més escaient. Aquests mesos de retorn a la normalitat, no sempre venen acompanyats de bones notícies, i enguany, concretament, tenim molts fronts oberts, alguns dels quals són realment negatius. Continua el genocidi a Gaza, amb l'afegit dels atacs al Líban. Rússia i Ucraïna continuen també en guerra i res fa pensar que es pugui acabar aviat.

Al nostre país la política tampoc ens aporta notícies gaire afalagadores. Hem aconseguit estalviar-nos unes noves eleccions, al preu d'un govern espanyolista, amb el perill de fer marxa enrere en drets adquirits. Tampoc tants! Vull pensar que es desencallaran molts temes que teníem aturats, però espero i desitjo que no sigui en detriment de la nostra idiosincràsia o singularitat, si us agrada més.

I a casa nostra, a la nostra vila, no acabem de veure que les coses s'arreglin. Continuem improvisant i tapant forats, sense tenir les idees clares ni una visió de futur que ens pugui engrescar. Problemes que s'eternitzen, errors que es repeteixen, i falta de lideratge i encert. Cal que tots hi posem de la nostra part, però ens hi han de deixar ser. De moment, gaudim de la tardor, que no sabem si l'any vinent tornarà.

Avui he il·lustrat el post amb una fotografia de l'Enric Pera.

El Duo Dinámico i el canvi climàtic

A veure si ho he entès bé. Resulta que un membre del Duo Dinámico declara que això del canvi climàtic és una bajanada sense sentit, i hi ha un diari espanyol que se'n fa ressò, i com ho hem de valorar? El fet que el cantant sigui famós per la seva història musical, li dona autoritat per parlar del canvi climàtic? És així com funcionen les teories al nostre país?

    Suposo que al darrere d'això hi ha un interès partidista. M'imagino que la ultradreta, de la mà d'aquest diari, va furgant per sembrar el caos en el pensament de la gent, sobretot de les persones que cauen més fàcilment en l'engany, mogudes per uns interessos que resulten prou amagats.

    No hi ha dubte que Espanya és un país de pandereta. Ens queixem dels polítics que tenim, però t'adones que el nivell de tots plegats és baixíssim. Si som així tampoc no hem d'esperar grans patums com a governants.

    La notícia l'he agafat molt d'esquitllada i, per tant, no sé la profunditat de la mateixa. No voldria carregar-me un famós cantant sense tenir prou informació al respecte, però en tot cas em serveix per comentar que la ignorància és atrevida. Sigui en aquest cas o en altres. I només així es pot entendre que postulats com els de Vox o Ciudadanos, per posar dos exemples, tinguin els seus seguidors.

    Ara Ciudadanos potser acabaran desapareixen del dos llocs on encara es belluguen, els parlaments català i europeu, però han tingut la seva història i no podem oblidar-nos que varen guanyar unes eleccions catalans, essent la força més votada. Això ens fa veure quina és la nostra realitat, i tota la feina que ens fa falta per arribar a ser un país seriós.

    Jo no hi entenc i per tant no puc defensar el canvi climàtic, però tampoc no tinc cap argument per manifestar que no existeix. Sí que puc afirmar que en els darrers anys he passat més calor que no pas abans. Que he vist ploure menys del compte i que la sensació que tinc és que la primavera i la tardor han pràcticament desaparegut. Potser això no ha notat el cantant esmentat, o és que segueix fervorosament els postulats de Vox, i no li toca cap altre remei que creure-s'ho, encara que no tinc cap argument per defensar-ho. I el diari?

La calor i els refugis climàtics

Ja sé que parlar de calor no és gaire original, però crec que la situació s'ho mereix. Personalment estic passant uns dies poc agradables en quant a la temperatura que fa. La gent que em coneix sap que a mi m'agrada el fred, i això que tenim aquests dies és molt exagerat.

La gent, amb coneixement o sense, diu que això és el futur on la temperatura va en augment i allò que era excepcional ara serà el pa nostre de cada dia. Ja feia anys que dèiem que no teníem primavera ni tardor, sinó que passàvem del fred a la calor intensa. Confio que l'hivern el mantindrem, encara que no té res a veure amb el que havíem viscut de petits, els que ara ja tenim uns quants anys.

Vaig llegir que els ajuntaments proporcionaven refugis per combatre les altes temperatures. Cedien espais públics perquè les persones més vulnerables i aquelles que potser no tenien mesures prou eficaces per superar aquestes temperatures, poguessin refugiar-s'hi unes hores. El que em preocupa és la poca celeritat dels ajuntaments i en algun cas les contradiccions que s'han observat. A Barcelona, per exemple, anunciaven que tancarien moltes biblioteques i només en deixarien 10 d'obertes. Això, al meu entendre és una mala pensada.

L'ajuntament d'Arenys de Mar també s'hi ha apuntat, no sé si a petició del grup municipal dels socialistes, però no he sabut trobar quins són aquests equipaments que serviran de refugi per als vilatans. Potser caldria fer-ne més publicitat, paral·lelament a descobrir quines persones de la nostra vila necessitarien un suport especial.

La biblioteca tanca els matins, per la qual cosa és un espai menys de què es disposa durant l'estiu. Sempre he pensat que calia ampliar els horaris de funcionament de les biblioteques, i concretament la nostra. Ara que s'estan fent tants esforços, sobretot econòmics, per construir una nova biblioteca, espero i desitjo que es tingui en compte l'ampliació de la franja horària en què s'hi podrà anar. Seria una llàstima que amb una gran biblioteca els horaris fossin els mateixos d'ara. Això vol dir ampliació de personal, no només municipal, sinó també de la Diputació de Barcelona. Hem de demanar a les dues administracions que ho estudiïn, i ens puguin oferir una bona proposta. Les biblioteques són importants per a la cultura del nostre país, obren froteres i faciliten la cohesió social.

Els agents de tardor

Avui he llegit que a Arenys de Mar tindrem uns agents de tardor que faran algunes funcions, no sé quines, els mesos de tardor d'enguany, passejant pels carrers. Estic segur que l'equip de govern municipal sabrà quines funcions encomanar-los, perquè de feina a fer n'hi ha molta!

La notícia podia passar desapercebuda, ja que es tracta de contractar unes persones per realitzar unes tasques públiques, a criteri dels nostres governants municipals. La curiositat, però és què ha portat a contractar aquestes persones. Segons diu la notícia, aquests agents eren els que tradicionalment es contractaven en període d'estiu per vigilar les platges, però... "un error administratiu" no ha fet possible que la contractació arribés a temps, i ara passaran a ser agents de tardor.

Una pregunta que et podries fer és sobre la necessitat d'aquests agents, a l'estiu i a la tardor. Si les coses no s'han fet bé i no poden treballar a l'estiu, què ha funcionat malament durant aquests mesos a la platja? S'ha notat la seva absència? I si mai hi havia agents de tardor, és necessària la seva contractació?

Aquestes preguntes les haurien de respondre els nostres polítics, encarregats de la gestió municipal i, que segons es pot veure, no se n'acaben de sortir prou bé. En una empresa privada, hi hauria un responsable que hauria de donar la cara i donar explicacions. A casa nostra, a l'administració pública, tot queda amagat i ningú no es fa responsable de res, i per tant no hi ha conseqüències. De fet, ja paga el contribuent! Cap problema!

La desorganització interna municipal sembla ser que és gran i no millora amb el temps. No hi ha cap responsable que faci tirar endavant la gestió municipal amb eficiència i eficàcia. Com que és diner públic, i els polítics de torn no ho han de pagar de la butxaca, qui dia passa any empeny!

Una vegada més tenim una mostra de la inoperància de la nostra administració local, i els perjudicats sempre som els mateixos. Però... no diguis res, perquè seràs mal vist. Sempre et queixes. Oi, que als polítics els agrada molt posar-se medalles? Doncs, que assumeixin els errors, els expliquin bé, i en paguin les conseqüències! I, sisplau, trobeu-los una feina útil als nostres agents de tardor!

Aprofitem l'estiu que després torna

Segons he pogut llegir, encara que no desaparegui del tot, l'arribada de l'estiu afavorirà que els efectes del coronavirus siguin pràcticament nuls, però és previsible que cap a l'octubre i novembre hi hagi un rebrot important, i ja hi tornarem a ser! Si aquestes previsions són certes només ens queda animar la gent que aprofiti bé l'estiu tant com pugui, perquè després tornarà l'epidèmia i difícilment que tinguem vacuna per fer-hi front.

A partir d'aquesta informació seria bo que el govern de l'Estat, que continua tenint poder decisori sobre totes les mesures per combatre l'epidèmia, pensés en el turisme i les vacances de la gent, i obrís portes aquests mesos d'estiu, sense desmerèixer possibles riscos de contagis, animant les persones que s'oblidin, encara que sigui per uns mesos, de tot el que han patit amb l'epidèmia, perquè ja ens hi tornarem a trobar a la tardor.

La incògnita de la vacuna, en el sentit de si trigarem gaire a poder-ne tenir cap, es manté amb molts dubtes que això pugui ser abans d'un any. En primer lloc per assegurar que les proves que es vagin fent siguin satisfactòries i després que se'n puguin produir tantes com per cobrir tota la població.

El turisme haurà d'aprofitar els mesos de juliol i agost, si el govern de l'Estat li permet, i s'haurà d'inventar la manera d'adaptar-se a la nova normalitat, i trobar la manera de continuar més enllà de l'estiu, amb noves propostes, nous enginys. El mateix podem pensar per al món de la restauració i el comerç. Si rebrota l'epidèmia no ens pot venir de nou com ara, i hem de saber com reaccionar per no tornar a aturar l'economia del país.

Popurri en un tranquil dia de tardor

Ahir escrivia el post 2992 des que vaig començar el bloc, dimecres vinent serà el post 3.000 i m'agradaria un bon tema. El cas és que això no ho decideixo ben bé del tot, ja que acostumo a parlar del tema del dia, del tema que considero d'actualitat rellevant. Per tant, una mica sí que ho decideixo.

Avui ens hem entrevistat amb uns representants d'un moviment que es mereixen tot un post, pel que defensen, tenint en compte que van contra corrent, i per l'optimisme que desprenen. Es tracta del moviment SOP (sense obsolescència programada), que a molts, quan ens ho diuen per primera vegada fem cara d'estranyats, però que una vegada ens ho expliquen, ho tenim clar. El que no està tan clar és per què es permet l'obsolescència programada. Avui he après una altra manera d'anomenar les modes: obsolescència percebuda. En parlaré aviat.

Pressupost català aprovat, Aguirre s'alinea amb Aznar, Albiol s'enfronta amb la Justícia pel seu tarannà xenòfob, i Balmón està content com un gínjol. Ha aconseguit arraconar els quatre últims catalanistes. Avui, un dia per als nostàlgics. Demà més.