Tants caps i tants barrets

Mai més ben dit parlant de les opcions polítiques de la dreta catalana. Si ha estat impossible la unitat entre ERC i JxCat a l'hora de fer front el constitucionalisme, ara se'ns presenten multitud de propostes gairebé tantes com polítics a l'atur.

Hem conegut que la gent que es va reunir a Poblet, exmilitants de CIU que no han acabat de veure clar on havien de continuar, finalment han decidit constituir-se com a partit polític o plataforma de partits per presentar-se a les properes eleccions.

Noms com Pascal, Recoder, Xuclà, Campuzano o el mateix Ramon Espadaler podrien formar part d'aquesta nova opció política que podríem sintetitzar com a catalanistes que renuncien a la unilateralitat, el missatge que predicava Unió Democràtica abans de fer fallida, on s'hi afegeixen exdirigents de Convergència que grinyolaven al començament de la moguda independentista dins de la formació.

M'imagino que la notícia deu caure bé entre els militants d'ERC perquè d'aquesta manera, amb el fraccionament del vot de la dreta catalanista, veuen més fàcilment que puguin arribar a ser, per primera vegada, la primera força del catalanisme independent, que no vol dir necessàriament la primera força del Parlament.

En aquesta nova formació política, pensant en les properes eleccions, s'hi podrien sumar la gent de Lliures, Demòcrates i la Lliga Democràtica, totes elles coincidents en la idea del catalanisme no trencador.

La politització de la Justícia

Resulta curiosa la indignació de la dreta espanyola amb el nomenament de la nova fiscal general de l'Estat. Diuen que no és imparcial perquè ha estat ministra del govern socialista anterior. Dic que és curiós perquè resulta que els tribunals judicials espanyols estan plens de simpatitzants i exmilitants del PP, i no passa res.

No em ficaré en què diu la Llei i si aquest nomenament s'ajusta a dret o no, però sí que em crida l'atenció, i per això ho escric, que s'estripin les vestidures els que més influència han practicat a l'hora de nomenar càrrecs de magistrats dels diferents tribunals espanyols.

No és estrany que siguem tants els que hem perdut la confiança en la justícia, perquè està totalment polititzada. Ho ha estat sempre, però ara hi ha una pressió política molt forta que agreuja la situació i la parcialitat dels jutges.

Entenc que el fiscal general ha de defensar l'Estat i les seves institucions, i que això es pot regular molt fàcilment, i si es fa amb transparència, no ha de ser cap obstacle que hagi estat membre d'un govern i d'un partit polític concret. No defensen que el senyor Carlos Lesmes és imparcial i com a tal es comporta? I quin és el seu passat?

He parlat d'un jutge en concret, però a la llista n'hi podem posar molts més. ¿No és normal sentir a dir que tal o tal altre magistrat ha estat col·locat per tal o tal altre partit polític? Ho tenim assumit i no hauria de ser problema, sempre i quan actuessin al marge de la seva ideologia. Quan veus que no es limiten a jutjar, sinó que es fan trampes al solitari per aconseguir allò que políticament persegueixen, és quan no s'està actuant correctament, i és quan pots parlar de la politització de la justícia.

Els comicis de les candidatures transversals

A punt de tancar-se el termini per presentar les candidatures que volen participar a les eleccions del proper 21 de desembre, hem pogut observar que les candidatures amb opcions d'entrar a formar part del nou Parlament català s'estan confeccionant amb una gran dosi de transversalitat, totes elles excepte PP i C's que actuen sempre de manera molt compacta i sense opció a discrepar de la direcció dels seus partits.

Començant pel PSC, que ha incorporat exmilitants d'UDC (si els fundadors del partit aixequessin el cap!), i també membres significats de la plataforma SCC, que consideren que els professors a Catalunya adoctrinen i inciten l'odi contra Espanya; ERC també incorpora polítics que varen sortir d'UDC o del PSC; els Comuns, que han deixat clar que els seus vots no donaran suport a la independència, també han acceptat independentistes a la llista, la CUP, amb la pròpia diversitat que la caracteritza, també presenta diferents corrents ruptoristes, i la candidatura del President Puigdemont, que ha treballat fins a darrera hora per presentar una llistà unitària.

Aquesta transversalitat té un objectiu clar, ja sigui a favor o en contra, que és la independència. No sabem si el PSC, en funció dels resultats, s'aliarà amb C's i PP per oposar-se a qualsevol majoria independentista, ni tampoc si les tres candidatures independentistes, en cas de conservar la majoria absoluta, actuaran unides per tornar-ho a intentar. La pregunta que em faig és: I al marge de la independència o la unitat d'Espanya, hi ha alguna cosa a treballar?

Si ens creiem que hi ha vida més enllà de la discussió sobre la independència, aquesta transversalitat ajudarà a avançar en l'elaboració de lleis que permetin arrencar novament el país? Ens trobarem amb un jeroglífic amb pronòstics difícils? Tindran llibertat de vot els membres d'un grup parlamentari?

Si en tot moment es tracta d'elaborar la llista dels millors, s'ha tingut en compte a l'hora de confeccionar aquestes candidatures transversals? No creieu que hi ha el risc que s'hagin deixat dur més per les aparences que no pas per la capacitat de treball dels seus personatges? S'haurà d'anar seguint.

La tradicional alternança de govern a Arenys és possible

Definitivament Arenys de Mar comptarà amb una llista electoral de CIU, amb el candidat d'UDC al davant, i una altra d'independents, amb militants o exmilitants de CDC i UDC, amb l'actual alcalde de candidat. Amb aquesta resolució en el litigi dins de la Federació, tindrem nou llistes a punt, a l'espera de què fa Podemos a la vila.

No sé si les baralles entre les formacions locals de CDC i UDC, i l'actual alcalde, perjudicaran els resultats a les properes municipals, però en tot cas no crec que els beneficiïn, sobretot en un moment amb tantes opcions electorals, sense que cap d'elles despunti especialment. El sainet que ens han muntat ha estat força penós, però hi ha una cosa que no he acabat d'entendre.

Avui Lluís Corominas, secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya, ha comunicat als militants del seu partit que l'alcaldable ha de ser el candidat d'UDC, ja que Unió Democràtica és el partit que va guanyar les darreres eleccions municipals i s'ha d'aplicar el que diuen els estatuts de la Federació. Suposo que el fet que a Vic l'alcaldable sigui la candidata de Convergència, malgrat que el guanyador en les darreres eleccions municipals fos el candidat d'Unió, és perquè a Vic hi ha hagut consens dins de la Federació i en canvi a Arenys no n'hi ha hagut. És això, oi?

Convergència ja ha amenaçat d'expulsar del partit aquells militants que es presentin en una altra llista electoral, com és el cas de l'actual gerent de l'ajuntament, en Xavier Masgrau. No sé si Unió farà el mateix amb els seus militants, en aquest cas l'actual alcalde Estanis Fors. 

Amb una Federació tan atribolada, un PSC en hores baixes i sense cap revulsiu local que els reanimi, i un PP que s'enfrontarà amb la Rosa Zaragoza al capdavant de C's, pot ser l'hora dels grups actuals de l'oposició, els quals hauran de vèncer les seves pròpies contradiccions i veure si són capaços de plantejar cap alternativa d'esquerres clara i realista per a Arenys. De fet seguiríem la tradicional alternança de govern local. Continuarà...

El PSC, la federació catalana del PSOE?

Amb la creació del Moviment d'Esquerres (MES), format per diferents exmilitants del PSC, algú es pregunta si l'actual PSC s'ha acabat configurant com la federació catalana del PSOE, fet que es va evitar fa uns anys per tal de no fragmentar el socialisme a Catalunya, i que va permetre que fossin un referent important de la política catalana, governant la majoria de diputacions i ajuntaments, i la mateixa Generalitat. 

Allò que es va valorar positivament, haurà acabat trencant-se i configurant un PSC com la sucursal del PSOE? Els motius serien múltiples, però a la meva manera de veure-ho, hi hauria jugat de manera determinant la ceguesa dels darrers dirigents socialistes sobre la realitat catalana, que no és la mateixa d'uns anys enrere, i la indefinició davant la reclamació d'un nou model d'Estat. El seu discurs federalista, que en una època era trencador, ha quedat en no-res, per la negativa del PP, però sobretot per la por i entrebancs de la direcció del PSOE.

La pregunta que em faig és quina serà la posició dels diferents socialistes del PSC, ara que neix una alternativa catalanista i sobiranista. La posició de molts alcaldes i regidors, com els de la nostra vila, que no podran sortir d'estudi, sinó que hauran de declarar quin és el seu model de país i si continuen en el PSC o se'n van a la nova formació política.

No podem pas dir que ens avorrim. A tota la moguda del 9N i les possibles eleccions plebiscitàries, els partits polítics fan la seva cursa particular. Uns s'ajunten i els altres es trenquen, i no hi ha dia que no sorgeixi alguna notícia relacionada amb formacions polítiques o moviments ciutadans. És cert que l'esquerra està més revolucionada, amb els canvis esmentats, però també per l'aparició de Podemos i Guanyem, i amb ICV que està buscant on col·locar-se per no desaparèixer definitivament. Malgrat tot la moguda de la dreta tampoc queda curta. UPyD, C's i el mateix PP, saben que les properes eleccions seran cabdals per al seu futur, i les expectatives no els són gaire favorables. Els primers per no haver estat capaços d'entendre's, i el PP perquè ha gestionat de manera molt barroera la seva majoria absoluta, i caurà derrotada per cobdícia, males arts i actituds molt poc democràtiques. Cadascú recull allò que sembra.