C's no es presentarà a la presa de possessió del nou president

Segons ha manifestat el senyor Carrizosa el seu grup parlamentari no assistirà a la presa de possessió del nou president de la Generalitat. De fet resulta molt poc significativa la seva presència o no a l'acte, ja que només es tracta de sis diputats. No és el mateix de quan eren majoria i es podien notar sensiblement les seves cadires buides.

Ciutadans avui no representa gairebé res dins del Parlament, i fa honor al seu respecte sobre les institucions catalanes. Ja sabem que el partit polític va néixer precisament per menystenir-les i atacar la llengua i la singularitat del país. Avui, doncs són uns fracassats que han vist en què quedava el seu discurs.

La gran sort del nostre Parlament i en conseqüència del país, és que s'hagi substituït Ciutadans pel PSC. S'ha tornat a una normalitat que havia sorprès a propis i a estranys. El seu discurs crític sense aportar res en positiu, tenia els dies comptats, i això s'ha vist no només a Catalunya, sinó també a Espanya i darrerament a la comunitat de Madrid.

L'absència de ciutadans ratifica la seva insignificança i el camí a la seva desaparició del panorama polític català. Al PSC no li agrada la investidura d'Aragonès, però es manté ferm en la seva convicció que s'ha jugar el joc democràtic i respectar les majories parlamentàries. No n'hi ha prou en guanyar, sinó que s'ha de ser capaç de convèncer i formar la majoria necessària per poder governar. Ciutadans no en va ser capaç, però ara amb sis diputats ni opta a donar veu als seus electors.

Demà no participaré en la 'V'

Demà no assistiré a la manifestació de Barcelona per raons familiars. És per això que li prego,  senyora Sánchez-Camacho i tots els seus companys i companyes de partit, que no em sumin en el còmput de la majoria silenciosa i molt menys en el seu bàndol. Fa molt temps que no estic callat, sinó que explico obertament què en penso de tot plegat.

Li demano, senyora Sánchez-Camacho, que em disculpi davant de militants i polítics del seu partit que conec i que considero bones persones, el fet que els col·loqui en el mateix sac que a vostè, el senyor Millo i uns quants polítics més del PP català.

Li recordo, senyora Sánchez-Camacho que, com jo, molts catalans no optaríem per la independència si l'alternativa fos clara, honesta i persistent. No tindríem cap necessitat de sortir d'Espanya si els seus dirigents ens estimessin tal com som i no com voldrien que fóssim, i no deformessin la realitat per tal de confondre els milions d'espanyols enganyats.

Demà no formaré part de la 'V', però la meva absència només serà presencial, perquè em solidaritzaré amb tots els que hi participin. Si les circumstàncies ho permetessin, jo també seria un dels participants, com ho he fet en les dues manifestacions precedents. Jo em manifestaria per exigir el meu dret a decidir què vull ser.

Només hi ha una raó política per negar-me aquest dret, i les excuses jurídiques són simplement això, excuses. I la voluntat política és negar-me el dret perquè els hereus del dictador no han demostrat mai la seva capacitat i voluntat democràtica. En temps del dictador també es va votar i no per això es podia considerar el model de democràtic.

Demà no compararem les manifestacions de Barcelona i Tarragona, perquè l'única cosa que volem valorar és el resultat d'una consulta no vinculant que volem que es convoqui el 9 de novembre. Si l'ha de fer més feliç li acceptaré qualsevol xifra i qualsevol comparació amb altres edicions, però convenci el seu president que ens deixi demostrar què és el que volem, en la consulta que el nostre president ens ha promès que convocarà.

Al PP se li veu la cua

Recordo la representació dels pastorets i l'escena en què el dimoni, disfressat de pastor, s'apareix a en Lluquet i en Rovelló perquè l'informin de què està passant. El dimoni amagant les banyes i la cua perquè no el descobreixin, però és no difícil.

Tot això em ve a la memòria llegint les declaracions que es van succeint per part de polítics del PP, encara que no només d'aquest partit. El Partit Popular ha participat del joc democràtic per no quedar a fora, però a vegades demostra que li ve gros, que no ho viu fàcilment, i se li descobreix el seu passat i la bena dictatorial i gens democràtica.

Amb això no vull dir ni penso que tots els seus polítics i militants actuïn de la mateixa manera, però sí que és cert que el PP fa de recer de molts polítics impresentables. L'absència a Espanya d'una extrema dreta explica que aquest interval el cobreixi el mateix Partit Popular.

Avui el rebuig unànime és per les declaracions del portaveu del PP al Congrés de diputats, el senyor Alfonso Alonso, que no és la primera vegada que evacua frases impròpies d'un dirigent polític. Potser per això il·lustra aquesta franja poc dialogant i força prepotent del partit.

L'experiència que vivim en aquests moments dóna peu a moltes excentricitats i és quan es demostra qui és dialogant i té esperit democràtic i es creu de veritat la importància de l'opinió dels altres i col·loca en el lloc que li correspon la consulta democràtica per validar el que pensa la majoria de la ciutadania.

Podem pensar d'una manera o altra, però el que no podem fer és acusar qui pensa diferent de nosaltres que no té dret a expressar la seva opinió, si ho fa de manera pacífica, ni posar en el mateix sac la violència de les armes i la convocatòria d'una consulta democràtica. Les lleis hi són per acatar-les, però també per reformar-les. L'immobilisme no és bo per a ningú.