Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Enutjar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Enutjar. Mostrar tots els missatges

dijous, 16 de juliol del 2020

El major Trapero espera sentència

Segons he pogut llegir a l'ARA, la sentència al judici al major Trapero, entre altres, es podria conèixer abans d'acabar el mes de juliol. També diu la notícia, que el resultat estaria entre la desobediència i l'absolució. Es pot arribar a interpretar que seria més propera a l'absolució, però ho frena el fet de no poder-los condemnar, com si amb l'absolució quedés en entredit tot el procés judicial.
No cal dir que m'agradaria que els acusats fossin absolts, perquè jo només hi sé veure diferència de criteris a l'hora de conduir els mossos d'esquadra, i no pas desobediència. Ha quedat demostrat que el coordinador espanyol tenia molt interès en condemnar aquells que no podia governar, i penso que els jutges han de ser prou sensibles a la realitat.
El dubte que tinc és si en aquesta ocasió els jutges no es deixaran portar per l'animadversió que els caracteritza cap a tot allò que és i representa Catalunya. En cap cas poden justificar que l'actitud del major Trapero fos cap conxorxa amb els polítics catalans de torn, sinó més aviat hi va posar fre, i així ho ha declarat des del primer dia.
Seria un bon inici de vacances comprovar que el major Trapero no és condemnat per una cosa que no va fer, com seria desobeir mandats judicials. No agradarà com va dirigir la policia catalana, i haurien preferit veure els mossos bufetejar la gent concentrada, però aquesta no va ser la voluntat dels caps i això, que va deixar en evidència la resta de policia, nacional i guàrdia civil, va enutjar l'aparell de l'Estat i n'han rebut les conseqüències tots els condemnats i persones a l'exili.

dimarts, 24 d’octubre del 2017

Misèria política

Sigui quin sigui el posicionament d'una persona davant d'un conflicte greu com és l'actual entre Catalunya i Espanya, hi ha actituds que s'han de considerar miserables. Pots estar d'acord o en contra d'una manera de fer i pensar. Et pot molestar i enutjar molt segons quines declaracions de persones que pensen diferent de tu, però no necessàriament podem titllar-los de miserables. N'hi ha, però alguns que no et queda cap més remei.
No conec, ni tampoc en tinc gaires ganes, el senyor Xavier García Albiol, tot el que sé d'ell és a través de la premsa, escrita i televisiva, i estic convençut que a molts de vosaltres us molesta la manera que té d'actuar i de dir les coses. Penso, però, que Albiol va més enllà de l'ofensa i es col·loca en situacions miserables. No diré que sigui un miserable, però sí que a vegades es comporta com a tal.
Ara que té protagonisme en la decisió d'aplicar, per part del govern estatal, l'article 155 de la Constitució, no és que estigui content perquè deixa en evidència els seus adversaris més directes, sinó que en gaudeix i s'hi recrea amb un cert aire de sadisme que espanta. Considero que en política s'ha de ser honrat i coherent, i al mateix temps respectuós amb aquells que pensen de manera diferent. Aquesta pràctica que considero tan important i bàsica, el senyor Albiol no la practica i es vanagloria del seu comportament que només provoca rebuig i fàstic. És evident que el govern del PP està decidit a venjar-se de la seva derrota i, per a ells, humiliació del dia 1 d'octubre, però el comportament del senyor Albiol va més enllà del que una societat ha d'aguantar.