32a Mostra Literària d'Arenys de Mar

La Mostra Literària d'enguany no ha estat una mostra més, sinó que venia acompanyada de dues circumstàncies que la feien diferent, si més no per a la meva família. En primer lloc el bateig de la Mostra, amb el record d'en Martí. Arenys li deu molt a en Martí Amagat, no només per haver exercit de rector durant molts anys, sinó també per l'aportació cultural a la vila, i per la seva amistat.

El segon motiu, aquest sí concernent a la meva família, el fet que la Clara hagi guanyat el primer premi, en prosa, del grup de 15 a 18 anys. Ja em perdonareu aquesta llicència, però l'amor de pare és molt fort i el fet que et premiïn la filla et satisfà moltíssim.

A l'acte hi he arribat després de fer una cursa d'obstacles des de Vic, passant per Premià de Mar on jugava l'equip de futbol que entrena l'Ignasi. Amb el pare hem pogut veure com marcaven tres o quatre gols i corrents cap al Calisay. La sala Josep M. Arnau estava plena de gom a gom i això, encara que hi hagi trampa -hi havia pares, mares, avis... dels guardonats- sempre t'anima i et distreu dels moments de mala llet per tot el que està passant al país.

M'ha agradat veure-hi el pare de l'Omar Hariri, el seu fill havia estat premiat en l'apartat de Salvador Espriu. Aquest és el món que ens ha tocat viure i, si ens hi fem una mica, pot ser meravellós, per més ministres Wert que ens posin per davant. La força de la cultura, de la raó, de la cohesió social, ho pot vèncer tot.

No sé quants escriptors o poetes en sorgiran de la fornada 2013, però el cas és que en tenim una bona colla en potència. Si els pares en sabéssim més, probablement en sortirien més. Seria bo que fóssim un bon reforç per les matemàtiques, la gramàtica o la física, però molt millor si esdevinguéssim el seu professor de la sensibilitat, de l'emoció, de la humilitat i de les ganes de treballar per un món més just. La Literatura és una bona eina, ara cal que sigui ben usada. Felicitats a tots els concursants!

David Jou a l’Aula

Aquesta tarda he assistit a la classe del doctor David Jou, a l’Aula d’Extensió Universitària per a la gent gran, d’Arenys de Mar. La sala era plena a vessar i s’ha hagut d’habilitar un altre espai, amb circuit tancat de televisió. Abans que res, doncs, cal felicitar els directius de l’Aula, per la seva gran tasca, i també a tots els alumnes, per l’exemple que donen als que encara no ens hem jubilat. L’Aula és un luxe per als arenyencs, i jo desitjo que continuï molts anys, per poder-ne fer ús.

A qui no coneix David Jou, li pot resultar estrany que se’l presenti com a poeta i físic, i encara més quan li parles d’una de les seves obres: “algunes qüestions sobre ciència i fe”. Us ben asseguro que el resultat és el d’un home brillant, a qui de ben segur li costa parlar per a la majoria dels mortals, però malgrat tot es fa escoltar, i se n’aprèn.
No és la primera vegada que ha vingut a Arenys. A la nostra vila hi té molts “fans”, que aprofiten l’ocasió per engrescar-lo a venir, i sempre omple les aules.
Us recomano que accediu al web de l’Aula, on hi pengen cada setmana, la conferència del dimarts a la tarda. Tot el que us pugui dir jo us emmascararia el contingut de la seva conferència, i és bo que l’escolteu en l’enregistrament.
El títol de la conferència era: “El temps i la vida”, i ens ha parlat del temps regulador, dels nostres rellotges biològics, i els ritmes; del temps creador, basat en l’evolució i el desenvolupament; del temps destructor, amb l’envelliment i la mort, i del contra temps: la memòria. Ha acabat la seva xerrada tot recitant tres poemes, que il·lustraven diferents elements que han anat sortint durant la conferència.
Quan tot feia pensar que la sala quedaria muda, m’ha sorprès el reguitzell de preguntes, al conferenciant. En Quico li ha demanat per la definició del temps, i el David Jou li ha parlat d’una d’elles, la de Plató: “la imatge mòbil de l’eternitat”. I una pregunta curiosa que ha fet riure a la majoria dels assistents (penseu que jo era dels més joves). Una senyora ha comentat que es discutia amb joves, que li deien que dormir de dia enlloc de la nit, tenia els mateixos efectes. En David Jou ha arribat a la conclusió que podria fer el mateix efecte, però llavors no es podrien anomenar ecologistes, perquè la despesa d’energia de la nit per substituir la llum del dia, seria important.
Ha resultat una tarda distreta, que m’ha fet oblidar, per una estona, la crispació política que estem vivint aquests dies, o millor dit, aquests mesos. Escolteu l’enregistrament, i em dieu què us sembla.