Reivindicar el teu barri

Fa uns dies vàrem poder veure la importància que pot tenir un gest fet per una persona reconeguda i que, d'alguna manera, està servint d'exemple i model de molts joves. Em refereixo al jove jugador de futbol del Barça, que ha valorat ser d'un barri de Mataró, Rocafonda, molt desprestigiat, i que gairebé ningú hi voldria viure. En aquests casos, el més fàcil és marxar-ne a la primera que pots, i deixar-lo per impossible.

Lamine Yamal ha parlat del seu barri i l'ha reivindicat. I això és el millor que es pot fer de l'entorn on t'ha vist néixer o créixer. Defensar allò que et pertany, amb tots els seus defectes i inconvenients, però que és el que has vist i segur que en guardes bons records. Mai res és totalment negatiu, per malament que estigui la situació i el lloc.

Tots podem fer aquest exercici de parlar en positiu, encara que ho acompanyis d'instàncies als nostres dirigents perquè hi inverteixin i ho millorin. La diferència està, però, si qui ho fa té un reconeixement públic, del tipus que sigui. En aquest cas es tracta d'un jove talent del futbol que està fent meravelles i aconseguint que molts joves, i no tan joves, gaudeixin d'un esport, d'un club, d'un país. I tot això gràcies a una persona que col·locaríem al sac dels més desprestigiats, de les famílies migrants, amb el que això significa.

No sabem fins on arribarà la jove estrella del futbol. Confiem que no sigui un èxit efímer, com ha passat altres vegades. En tot cas, però, mai li podrem agrair prou el seu gest. Sobretot les persones que viuen al barri de Rocafonda, però també totes aquelles que fàcilment li hem penjat l'etiqueta de lloc infernal on no cal anar.

Encara que no segueixo gaire els partits de futbol, sí que he pogut veure, a través de les xarxes socials, algun gest d'en Lamine, que et fa entendre per què ha actuat d'aquesta manera. No és un simple gest, sinó una manera de ser i de viure que fa feliç als que té al seu voltant. Ens hem de felicitar d'haver-lo conegut i tingut ben a prop, i sobretot, de la lliçó apresa d'empatia i orgull de pertinença. 

Quin model de recollida de la brossa volem?

He llegit al web de Ràdio Arenys que la regidora de Medi Ambient té previst, durant el 2020, consultar els veïns la seva opinió sobre la recollida de la brossa. Em sembla molt bé tot allò que tingui en compte l'opinió dels vilatans, i més sovint s'hauria de fer i en tots els àmbits.

De totes maneres, però, a la consulta no s'hi pot anar amb les mans a la butxaca. Cal anar-hi preparats amb tots els elements que hi intervenen, amb els pros i contres i, sobretot, amb les idees molt clares. Confio que la regidora i l'equip de govern tinguin clar algun model, que després es pot adaptar segons les característiques de la vila. Vull pensar que això és així, encara que la impressió que dóna és que l'equip de govern no sap què fer per solucionar la realitat, és a dir solucionar els molts problemes que avui existeixen. 

Arenys continua sent brut i l'Ajuntament no dóna un bon exemple. No és lògic que el mateix Ajuntament reculli brossa i la deixi, més de 24 hores al carrer, en bosses negres, amb l'etiqueta de l'Ajuntament. Imaginem que no és orgànic, sinó vegetal, però la imatge de veure aquestes bosses al mig de la vila no és el millor exemple perquè els vilatans actuïn correctament a l'hora de deixar les seves bosses.

Hi ha hagut un canvi de govern, però els vicis continuen, la qual cosa fa pensar que la realitat supera al càrrec públic, i això és la pitjor imatge que es pot donar des d'una institució pública. Convido la regidora a passejar pel Rial sa Clavella, perquè la vegetació és molt bonica, però s'ha de cuidar i netejar.

Una biblioteca tranquil·la o al rovell de l'ou?

Ja em perdonaran els meus amics de la CUP, però jo no desitjo una biblioteca tranquil·la, sinó plena de vida, de batibull, d'un no parar! Potser sí que haurà de tenir un racó de pau i silenci per poder llegir el diari o aquella novetat literària que et ve tan de gust de llegir, però la biblioteca ha de ser vibrant i gens tranquil·la.

Crec que l'eslògan escollit no és el més apropiat per animar la gent a decidir-se per un equipament. De fet la tranquil·litat o la moguda es pot fer arreu. Ho diuen per l'entorn? Doncs hi ha algun element que podria anar-hi en contra. Deixar que el teu fill o filla vagi sola a la biblioteca una tarda de desembre, quan és fosc, potser no és el millor lloc. Hi ha experiències d'altres pobles que han hagut de contractar vigilància privada.

Avui és el darrer dia per votar on ens agradaria més que hi traslladessin la biblioteca. Ja vaig dir fa uns dies que no trobava que la resposta s'hagués de buscar a través d'un procés participatiu, ja que és més tècnic que res, i que en tot cas ens haurien de deixar decidir quin model de biblioteca volem, més enllà del lloc on es trobi.

Jo demanaria, precisament, que fos una biblioteca dinàmica, on passessin moltes coses i variades; que tingués uns horaris més amplis, en temps de vacances i caps de setmana, i sobretot matins, per a totes aquelles persones que tenen aquestes franges horàries lliures.

La biblioteca és, per a mi, la porta a la cultura per a totes les persones que vivim a la vila. Per a aquelles que hi han viscut sempre i per a aquelles que hem arribat de més grans; per a aquelles que els agrada la lectura i per a aquelles que convé animar a que llegeixin i s'enriqueixin amb els llibres i les revistes.

No sé on acabarà traslladant-se ni quan, però sí que demanaria que hi hagués un esforç per part de l'ajuntament i la Diputació, per donar més suport (recursos econòmics i personals)  a la gestió i gran tasca que es pot fer des de la biblioteca, i que més persones en poguessin treure profit.

Campanya política per la Biblioteca d'Arenys

Ha acabat passant el que comentava fa uns dies: la decisió del lloc on traslladar la Biblioteca serà una decisió polititzada. El meu partit diu blanc, doncs jo votaré blanc! M'és igual si és una bona opció o no, si ells volen això jo els voto.

Caldrà veure també el percentatge de participació. Segons sembla s'han posat el límit, per sota, del 20%. Per les experiències que corren, és una fita complicada. Aconseguir mobilitzar el 20% de la població més gran de 16 anys no és cosa fàcil.

El govern vol les Clarisses i l'oposició es reparteixen el Xifre, la Cup, i el Calisay, JxA. El PP no sé què prefereix. Si es tracta de votar l'opció que defensa el partit que hem votat, el Xifré ja quedaria descartat, i se les haurien el Calisay i les Clarisses. Qui guanyarà?

Però si demanem als votants del Calisay per què defensen aquesta opció, què ens respondran? I els defensors de les Clarisses? El més trist d'un referèndum o consulta és no aconseguir bons arguments per defensar una o altra opció. El cost és important? Tampoc el coneixem. L'entorn és important? Ens ho poden explicar. El contingut o el model de biblioteca vindrà condicionat per l'emplaçament?

Em repeteixo quan dic que hauria preferit una consulta sobre el model de biblioteca que volem, i no tant el lloc on la posem, però els compromisos polítics han fet que ens demanin on la volem, i jo ja ho tinc clar, però de ben segur que em podrien presentar prou arguments per fer-me veure que la millor proposta és l'altra. Espero que arribi el dia que em deixin opinar sobre el model de biblioteca que volem per aquesta nova etapa.

Si els únics arguments en contra són jurídics, anem bé

920 dels 947 municipis de Catalunya estan equivocats i no tenen dret a aspirar a poder votar perquè la Constitució no ho permet. Aquest és el gran argument per fer callar el poble i... la Sánchez-Camacho i el Rivera s'hi apunten. Es tracta de no permetre saber què volem. Aquest és el model de democràcia que ens brinda el país, i molts no hi estem d'acord.

L'acte d'aquest matí al Palau de la Generalitat ha estat una pallassada sense cap valor ni futur. Ja poden anar demanant que els 12 jutges del Tribunal ho tenen molt clar. Ells decideixen per nosaltres. Ells són els jutges imparcials que diuen el que és bo i el que no per a Espanya i per a tots els espanyols. Aquest és el nostre model de democràcia. La participació només cada quatre anys. Després... a callar i veure com els errors dels polítics els paguem nosaltres, com el Castor, oi?

És per això que volem votar, per dir si volem continuar com ara o ho canviem. Si la Constitució no ho permet, que la canviïn, però nosaltres hem de poder votar. Si els únics arguments en contra són jurídics, anem bé, perquè ho podem canviar. Si són polítics...

En defensa de la democràcia

Quan vivíem sotmesos per una dictadura, el nostre somni era aconseguir un sistema democràtic que ens fes lliures. Volíem que es respectessin els nostres drets i deixar enrere un sistema que ens ofegava. Era quan ens miràvem Europa, tal com comentava ahir, crec recordar.

La democràcia ens va arribar. Massa tard i amb un període de transició que lluny de ser el model que molts defensaven, crec que ara ens hem adonat que no ha resultat tan positiu. I amb la democràcia ens hem adonat que no tot són flors i violes. Algú, interessat, dirà que la dictadura no era tan dolenta, però jo no li donaré mai la raó. La nostra democràcia té molts defectes, però mai no podrem comparar-la amb una dictadura.

Ens cal millorar el sistema i afegir-hi més transparència, més participació i aconseguir fer fora la corrupció d'alguns polítics. Però la nostra democràcia no és l'única que necessita millorar. Tenim Itàlia que no ens dóna cap bon exemple. En aquell país han tingut governant un polític condemnat per més d'un delicte i que ara fa xantatge al sistema, un xantatge al país. 

Per a Berlusconi és primer la seva persona que la de la resta d'italians. Amenaça amb desestabilitzar el sistema polític i tot l'Estat, per salvar la seva persona, que a tots els efectes està condemnada. I el pitjor de tot són les persones que li fan cas i dimiteixen per salvar-lo de complir la pena pels seus delictes.

L'exemple d'Itàlia dóna ales als elements extremistes, als nostàlgics de sistemes dictatorials. Espero i desitjo que els polítics italians de debò, actuaran amb seny, energia i sentit democràtic. No pot ser que el mal torni a guanyar al país veí.

Mossèn Joan, molta sort!

Tot el cap de setmana esperant les pluges i... en algun lloc hauran caigut, però a Arenys... bé, de fet han caigut quatre gotes, però quatre gotes. Hauria anat bé una remullada perquè hi ha molta pols i el poc verd que hi pot haver a Arenys ha desaparegut.

I aquest diumenge ha estat un dia de comiat del rector de la parròquia que deixa les dues parròquies arenyenques per anar més al nord. Mossèn Joan durant la homilia ha demanat perdó per la manca de diàleg i desatencions. 

Quan va arribar a la parròquia la seva tasca no era fàcil. En primer lloc perquè Arenys estimava en Martí i en Pepe, després de més de 30 anys de servei, però també perquè ningú va entendre la decisió del bisbe d'apartar a en Martí de la parròquia i d'Arenys, o la va interpretar com un desterrament. L'ombra d'en Martí no agradava al bisbe.

Mossèn Joan no ha encaixat amb la vida arenyenca, perquè no s'ha deixat veure, ni amb els feligresos, que també li han criticat la poca presència. Sens dubte que l'agraïment a en Pepe ha estat del tot merescut. 

Desitjo tota la sort a mossèn Joan en la seva nova tasca. Que tingui l'encert d'apropar-se als seus nous feligresos i també a la resta de vilatans, en uns moments en què hi ha moltes persones que ho passen malament. Encara que no és bo agafar models, sí que és cert que la figura d'un rector en poblacions petites és un referent per a molts i és bo cuidar la imatge i treballar fermament per a la comunitat. 

Mossèn Joan, molta sort!