Les discussions per formar govern tufegen

El futur del govern espanyol no és gens fàcil ni gaire previsible. Les dues opcions que poden evitar anar a eleccions són complicades perquè deixarien insatisfets a molta gent. No estic, però d'acord amb aquelles persones, normalment polítics interessats, que defensen posicions basant-se en la interpretació correcta del què ha volgut dir la ciutadania amb els resultats electorals. Penso que els resultats han deixat un panorama inèdit a Espanya i que obliga a pactar, i per fer-ho cal saber-ne.

Considero que si tots plegats fóssim honrats hi ha qui hauria de fer el primer pas i dimitir. Rajoy, tot i haver aconseguit més vots que ningú, és incapaç de pactar amb ningú per dues raons molt importants i tristes alhora: la seva prepotència durant aquests quatre anys de govern, sense amics i només creant-se enemics que ara no volen pactar amb ell, i la corrupció que ha empastifat tot el PP, i ell tampoc no en té les mans lliures.

Si Rajoy no fa el pas és per orgull i un mal concepte de governar. No és esperit de servei, sinó ànsia de poder, i en el seu cas poder personal, ja que ni dins del seu propi partit té credibilitat, donant-li només suport aquells que en surten beneficiats. Si no pot governar i, per tant, col·locar amics a càrrecs públics, ja veurem quants amics de veritat li quedaran.

En el cas del PSOE tampoc l'aigua és clara. La lluita pel poder dins del partit entre Pedro Sánchez i Susana Díaz clama el cel. No és honrat jugar amb la gent les pròpies dèries i ànsies per dominar el partit. Voldria pensar que la defensa del PSC a la posició de Pedro Sánchez és una defensa coherent i sense interessos més que els propis de la ciutadania que representen i manifesten defensar.

A Catalunya es va escriure molt sobre les ànsies del president Mas de continuar governant el país. El mateix PP va ficar-hi cullerada i el responsabilitzava de la corrupció del seu partit. Ara seria bo que es prenguessin el mateix medicament i apartessin Rajoy pels mateixos motius. Això, però no passarà, perquè hi ha massa hipocresia en el món de la política.

La dreta espanyola indigna els conservadors europeus

La credibilitat d'Espanya també trontolla per culpa dels representants polítics que tenim a Brussel·les. Els nostres polítics europeus demostren als ulls de la resta de països el seu poc nivell polític i democràtic. La dreta espanyola està tan acostumada a governar a cop de decrets que no saben que aquest estil no s'usa arreu. En democràcia, encara que es disposi de majoria absoluta, la clau de l'èxit i de la qualitat democràtica és el diàleg i el consens.

A Espanya fa molts anys que estem acostumats als cops de bastó, però aquesta pràctica no funciona a altres països, sobretot si es vol anar amb el cap alt. Aquesta vegada ha estat la representant d'UPyD amb el suport de C's i el PP, però no és ni la primera vegada ni serà la darrera que faran el ridícul, però, i el que és encara pitjor, ni se n'adonen. 

Si algun polític europeu n'havia dubtat, ara es podran adonar de quin perfil de partits conservadors hi ha a Espanya, i potser entendran per què aquests són encara minoritaris a Catalunya. Dic encara perquè no sé el que pot passar a la llarga. Ja sabem que qui va amb un coix al cap d'un any és coix i mig.

No és estrany tampoc que periòdics internacionals demanin a Rajoy que canviï el guió i permeti que els catalans votin. Si a més té tan clar que els independentistes són minoria, de què té por? permetent la consulta ho resoldria i els independentistes s'haurien d'empassar les seves ànsies sobiranistes. Fàcil, oi?

Fins i tot la Fiscalia té dificultats per fer el joc al PP i al seu president. Rajoy volia un càstig exemplar per fer callar els corrents més feixistes del seu partit i li costa més del que es pensava. Rajoy se'n farà el càrrec, però algú haurà de liderar aquests espanyols que ni han transitat ni en tenen ganes. Ja veieu que Martín Villa té molt clar que va obrar bé. Mai ningú l'ha qüestionat judicialment, i això ha passat perquè han continuat governant sempre els mateixos.