Criticar, no importa què!

Avui a l'hora de dinar, aprofitant que estava sol a casa, se m'ha acudit engegar la televisió. Tenia sintonitzat el canal 3/24 de la televisió catalana i estaven retransmetent una compareixença del líder del PP, el senyor Feijóo. No he tingut temps d'assabentar-me des d'on es feia la retransmissió ni el motiu, ja que he hagut de tancar corrents la televisió per evitar posar-me més nerviós del compte. He pogut escoltar tan sols la resposta i agraïment del senyor Feijóo al representant de Vox, i l'inici de la intervenció de la representant del PSOE. No podia aguantar més.

Crec que els nostres polítics s'haurien d'adonar que els seus discursos cansen, bàsicament pel fet que aprofiten qualsevol excusa per atacar l'adversari, col·locant-se medalles i malparlant l'adversari, simplement pel fet de ser antagonistes i aspirar a aconseguir o mantenir el poder, segons sigui el cas, sense importar-los gens de què es tracta el debat.

Aquest cansament propicia que la gent deixi d'anar a votar quan es convoquen les eleccions, o es decanti per formacions polítiques sense experiència de govern i amb discursos populistes i enganyosos. La conseqüència és el deteriorament de la convivència, la concentració de la riquesa en poques mans, incrementant el desequilibri social i econòmic de la nostra societat i, si em forceu, l'amenaça de conflictes bèl·lics i un daltabaix.

Puc entendre, però no justificar, que tot s'encomana, i veient el paper que juga el president dels EUA, ja no es pot fer més el ridícul. El problema és que té molt poder i pot fer molt mal.

Seria demanar molt que els polítics de torn es dediquessin a construir en lloc de destruir sistemàticament, sense aportar alternatives viables i coherents? Els ciutadans els ho agrairíem.

Un diumenge pendents d'Àustria i Itàlia

Dels dos reptes europeus d'aquest diumenge sembla ser que del primer que se'n tenen notícies podem respirar. He llegit que amb el 58% de l'escrutini, el candidat verd austríac hauria guanyat al candidat xenòfob, que fins i tot ja l'hauria felicitat per la victòria.

Tot això ho sabem perquè ens ho diuen uns periodistes que ens han deixat clar que un era el bo i l'altre el dolent. Ens havien espantat dient-nos que si guanyava el xenòfob ens trobaríem en el primer pas de la conversió d'Europa en un conjunt d'estats governats per l'extrema dreta.

Àustria votava el seu president i l'opció era entre un extrem i l'altre. Què vol dir això?

La segona incògnita, que encara no s'ha desvetllat, és el resultat del referèndum italià. ¿Donaran suport al primer ministre italià a la modificació de la Constitució, o bé l'obligaran a dimitir, complint la seva promesa? En aquest cas, l'italià, les informacions han arribat una mica més confoses, defensant el suport al primer ministre, per evitar un daltabaix que ens afectaria a tots. Ara podreu entendre el content que està Brussel·les amb la victòria de Rajoy!

Sembla ser que la modificació proposada de la Constitució italiana enforteix el govern estatal, tot afeblint les províncies, d'alguna manera reduint la capacitat decisòria de la ciutadania, si més no allunyant-la de la presa de decisions. Veurem com acaba.

L'altre dia en una conferència-debat sobre la participació, organitzada per la FMC, ja vaig comentar que per a molts polítics locals i també tècnics municipals - el tema anava d'ajuntaments - la participació és la causa de l'alentiment de la presa de decisions i per tant una mala praxis. En el cas d'Itàlia es veuria com una feblesa del poder polític central.

El Padró Municipal d'Habitants és obsolet i mal gestionat

Arran del rebuig de tots els grups parlamentaris a la moció presentada pel PP català, que pretenien excloure dels serveis socials bàsics els immigrants amb menys de cinc anys d'empadronament, voldria parlar precisament del Padró Municipal d'Habitants. Abans, però, reafirmar la meva alegria pel daltabaix sofert per PP i PxC, dos partits amb missatges xenòfobs, que han competit entre ells per veure qui aconseguia més vots xenòfobs, i la nostra societat els ha castigat.

Es parla molt del maltractament que rep l'administració local, amb pocs recursos i amb moltes necessitats socials a satisfer. Ho he dit moltes vegades que és injust el repartiment de recursos entre les administracions, deixant els ajuntaments, que són els més propers a les persones, sense recursos per resoldre aquells problemes que les administracions supramunicipals no solucionen.

El Padró Municipal d'Habitants havia estat una eina molt important per a la bona gestió d'un municipi. Saber a tota hora quants ciutadans conformaven les ciutats, permetia fer previsions i evitar segons quines situacions abans que aquestes es produïssin. El Padró municipal ja fa anys que va deixar de ser una competència municipal, convertint els ajuntaments en mers administracions al servei de l'Institut Nacional d'Estadística. Els errors del Padró són greus i abundants, i els ajuntaments només poden actuar sobre el terreny per saber què passa a cadascun dels habitatges del seu municipi, sense poder refiar-se del què diu el registre del seu Padró d'Habitants.

Atès que ni CIU, ni PSC, ni PP han estat capaços de resoldre l'error comès per l'administració de l'Estat quan va treure la competència als ajuntaments, demanaria a la CUP amb el suport d'ICV i altres formacions polítiques que liderin la reivindicació perquè el Padró Municipal d'Habitants torni a ser l'eina bàsica de gestió dels ajuntaments en benefici dels seus habitants.