Contundents contra l'odi

Arran dels fets provocats per Vox al Parlament de Catalunya, penjant cartells amb la imatge de l'expresident Lluís Companys titllant-lo d'assassí, la resta de grups parlamentaris s'han unit per recriminar l'acció i exigir mesures en contra d'aquest fet, però també de la proliferació de declaracions feixistes i xenòfobes, no només dels diputats de Vox, sinó també d'Aliança Catalana.

És clar que, veient com està evolucionant el món occidental, amb l'auge de l'extrema dreta a les institucions, cal omplir de contingut els reglaments que les regulen, per condemnar i rebutjar segons quines afirmacions que són ofensives i irrespectuoses amb els drets humans de tota la població, sigui quina sigui la seva condició i procedència.

Aquests reglaments han de preveure que no es poden fer manifestacions d'odi en sessió plenària i autoritzar el seu president o presidenta a expulsar de la sala qui no s'atengui a les normes de comportament i expressió. Avui és una necessitat, veient com les formacions ultradretanes acostumen a utilitzar expressions d'odi, disposar d'aquests articles per no haver de suportar l'ofensa de sentir segons quines declaracions.

La diversitat d'opinió sempre serà rica i beneficiosa si es respecta l'altre i no es fa un judici ideològic interessat, insultant per raó de religió, raça, sexe o procedència. Els parlaments o consistoris municipals han de servir per expressar les idees, defensar els programes i propostes, però mai s'han de convertir en una claveguera on s'escoltin discursos carregats d'odi, que no se sustenten en res més que la ràbia interna per no acceptar la diversitat. No acceptar l'altre com a persona amb tots els seus drets democràtics.

No es pot insultar l'adversari o el diferent, ni tampoc embrutar la imatge dels que no hi són, amb calúmnies sense cap més raó que la voluntat d'ofendre els que pensen diferent. Des d'aquí tot el meu suport a les forces democràtiques per combatre aquesta xacra que cada vegada es fa més gran.

Una assemblea oberta per escoltar i reflexionar

Aquest dissabte, de 10h a 12h érem a la plaça de l'Església per explicar com tenim pensat treballar durant aquest mandat que ens ha deixat a l'oposició, amb una majoria absoluta contundent per part de la formació política guanyadora de la nostra vila. També per escoltar les persones que s'han acostat a la nostra carpa, per conèixer les seves inquietuds i tot allò que volen que d'alguna manera es pugui transmetre a l'equip de govern, que des del primer dia ens ha promès mà estesa per col·laborar en tot allò que faci falta.

Arenys necessita resoldre un seguit de temes que ja he comentat darrerament, i que són prou importants com per posar-nos-hi tot a treballar. Hem deixat clar que l'equip de govern, que ha de tirar endavant la governabilitat de l'Ajuntament, ens tindrà al seu costat per a tot allò que faci falta per millorar la vila, però també serem clars i inflexibles davant la inoperància, denunciant allò que no s'estigui fent bé, amb una oposició constructiva i ferma.

Durant el debat han sortit temes de mobilitat, que caldrà resoldre; problemes veïnals que requereixen un treball exhaustiu i eficaç, i no només policial; de convivència, també amb els animals de companyia; la necessitat de millorar les eines de participació dels vilatans; de neteja i recollida de la brossa, trobant la manera més efectiva per resoldre d'una vegada un tema que fa massa temps que es troba encallat; també s'ha parlat de territori, amb els problemes greus de pèrdua de l'entorn verd, amb un maltractament dels rials i espais que s'urbanitzen de manera alarmant; del passeig cap al poble veí de Caldes d'Estrac, que també deixa sense resoldre l'accés a peu d'una part d'arenyencs fins al nucli urbà, i de barreres arquitectòniques.

Hem deixat molt clar que dels errors se n'aprèn, i que no estem contents del pacte de govern que es va trencar sobtadament a mitjans de l'any passat, i que ens ha fet reflexionar sobre quina havia de ser la nostra postura davant d'una situació insòlita a la nostra vila, com és que un partit polític hagi assolit per primera vegada la majoria absoluta.

La CUP continuarà amb el seu lema d'acostar l'Ajuntament a la gent, i per això seguirem amb les nostres assemblees obertes, per escoltar els vilatans, i per explicar tota la nostra tasca, que va més enllà de participar al plens municipals i fiscalitzar l'obra de govern. La transparència, la participació i la proximitat a la gent continuaran sent les eines de treball de la CUP, i abocarem tota la nostra experiència, coneixements i capacitat de treball i esforç per ajudar a millorar la vida de tots els arenyencs. 

Un cap de setmana negre

Aquest cap de setmana està resultant poc agradable, amb un incendi a Llançà que ens preocupa i al mateix indigna perquè es confirma que l'ha provocat un irresponsable llençant la cigarreta des del cotxe. Es parla de negligència, però jo més aviat ho qualificaria de delicte. Aquesta acció no es pot permetre ni estiu ni hivern, però ara, amb la sequedat que hi ha i les altes temperatures, és més que una negligència.

Tampoc ens acompanya la situació de la pandèmia a Catalunya. Som els que liderem la pitjor situació a Europa i això comporta cancel·lacions de viatges des de l'estranger. Els que tenim persones de fora aquests dies, ho sabem per la informació que es rep de Catalunya a fora. 

I per als amants de l'esport tampoc són bones les notícies que arriben sobre les olimpíades a celebrar a Tòquio. Cada vegada són més els esportistes que renuncien a participar-hi, sobretot avui que s'ha conegut que una persona que ha estat a les instal·lacions olímpiques s'ha infectat.

El conseller de salut diu que es varen equivocar i probablement té raó. Tots pressionem perquè ens deixin fer coses, com ara els festivals d'estiu, i ells cedeixen. Al final s'ha vist que les mesures preses no eren suficients i per això aquesta cinquena onada que ens deixa en evidència.

No és fàcil organitzar un estat d'alerta davant d'una pandèmia com la que ens ha afectat, però sí que ens agradaria més serietat i contundència en els nostres governants. Està bé que reconeguin els errors, però ara cal que aprenguin d'ells i prenguin les mesures adequades. Tampoc els tribunals judicials els ho posen fàcil, i la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estat d'alarma no ha fet, al meu entendre, justícia. Potser per això hi ha una clara divisió i enfrontament entre els membres del Tribunal Constitucional. No pot ser que juguin políticament, tal com ahir comentava en aquest mateix blog.

Cal preveure totes les casuístiques

Les decisions que pren el govern per evitar la propagació del coronavirus són complexes i causen moltes protestes, sobretot per part d'aquelles persones que en veuen afectades les seves activitats professionals, amb un volum de pèrdues en els seus negocis, que difícilment veuran compensades.

Prendre decisions mai és fàcil i al govern cal exigir-li que afronti els problemes amb valentia, però sobretot amb coherència i tenint en compte totes les casuístiques que es poden presentar. No pot ser que es deixi la responsabilitat de resoldre dubtes no previstos a la policia encarregada de vetllar pel compliment de les mesures preses.

Al marge de què representa per a molta gent que es canviï d'opinió sobtadament, tirant per terra totes les previsions fetes, hi ha un fet que no s'hauria de produir mai, i és que els encarregats de fer complir les decisions del govern tinguin dubtes i no sàpiguen què respondre als ciutadans, i es canviï d'opinió a mitja campanya.

A primera hora d'avui no es permetia travessar les comarques de la Cerdanya i el Ripollès, amb destinació a altres indrets del país, o bé Andorra o França. Després de les queixes rebudes han canviat els criteris i han permès entrar a les comarques tancades, amb el compromís de no baixar del cotxe, sinó tan sols travessar-les. Com ho expliquen als perjudicats de primera hora?

S'ha de ser contundent amb les mesures preses, i disposar de bons arguments per justificar-les, però no es pot deixar de banda les conseqüències dels canvis sobtats i evitar aquells dubtes que en fan canviar d'estratègia a mitja jornada. Malgrat admetre les dificultats del posicionament del govern, considero que en aquesta ocasió no s'ha treballat suficientment i correctament la resposta donada a la ciutadania.

Ara és l'hora dels polítics

Arenys de Mar, com la majoria de poblacions de Catalunya commemora el primer aniversari del referèndum d'autodeterminació que, malgrat tots els entrebancs i les càrregues policials a alguns municipis, es va poder celebrar, amb una bona participació i un clar resultat favorable a la independència.

Sabem de què estem parlant. Sabem que no és un referèndum reconegut amb el qual puguem anar per Europa reclamant el reconeixement de l'estat independent, però també sabem que el nostre testimoniatge ha arribat molt lluny i ha fet reflexionar a molta gent.

També i malauradament, l'actuació de l'Estat espanyol, amb les càrregues policials del dia 1 d'octubre, les imputacions judicials desmesurades de després i l'aplicació del 155 per part del govern del PP, amb el suport de C's i PSOE (PSC inclòs), ha enfortit la veu del nostre poble i ha guanyat adeptes fora de les nostres fronteres.

No hem tingut ni tindrem suport de col·lectius espanyols, ni polítics, ni culturals, ni socials, però sí a Europa. S'ha demostrat que les acusacions dels tribunals de justícia espanyols són gratuïtes i totalment inacceptables, i això ens ha donat més força.

Tenim, però una assignatura pendent i aquesta és la dels nostres polítics. Crec sincerament que el govern actual no actua d'acord amb el mandat de l'1 d'octubre, ni correspon a l'esforç realitzat per la ciutadania del nostre país. Ens cal una rectificació política, més treball i més contundència per evitar que tot el que hem patit acabi no servint per a res. El poble respon i ara és l'hora dels polítics.

Pedro Sánchez no ens allibera de Rajoy!

Com ja va passar amb Zapatero respecte a Maragall i a tots nosaltres, ara ha estat Pedro Sánchez qui ens ha mentit. El problema, però és que a Espanya qui menteix o s'embutxaca diners no li passa res, i és per això que tenim tants exemples de traïció i corrupció. Pedro Sánchez ha demostrat que no té cap tipus de credibilitat per poder aspirar a governar Espanya. Encara que, ben pensat... tenim Rajoy com a president i només s'explica perquè es tracta d'una situació anòmala. No hi ha remei.

Entretant el PSC que està jugant a la puta i la ramoneta per aconseguir mantenir simpatitzants i militants, té un company de viatge que no li posa fàcil les coses. La decisió del PSOE de donar suport a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, en una versió del tot matussera i destructiva, és una mala notícia per a l'esquerra espanyola. Novament el PSOE s'abaixa els pantalons davant del PP. És per això que no té futur com a alternativa de govern.

I el PSC en rep les conseqüències, però no el podem tractar de víctima, perquè s'ho ha ben guanyat i dins del partit hi ha molts defensors de la posició del PSOE. Els militants socialistes amb un mínim de sensibilitat cap a Catalunya o bé han marxat o fan grans esforços per mantenir-s'hi. 

Avui he llegit moltes opinions que donen per fet que el senador Montilla aquest divendres votarà a favor de l'article 155 que ha definit el Partit Popular. Jo discrepo d'aquestes opinions i estic convençut que l'expresident de la Generalitat no hi votarà a favor. És inimaginable pensar que una persona que ha ostentat el més alt i distingit càrrec de Catalunya pugui, encara que discrepi de la manera d'obrar del seu successor, votar en contra de les institucions catalanes legítimament votades per la ciutadania catalana.

En un moment que interessa anar units i ser quanta més gent millor, demano als nostres electes que acordin una posició de resistència contra l'Estat espanyol, que aglutini el més gran nombre possible de partits i polítics. És més important i necessari prioritzar la contundència i concurrència que no pas la precipitació dels esdeveniments. Els catalans donarem suport als nostres polítics, però no ens poden posar imprudentment dalt d'una maroma.

Si el poble vol els governs corruptes s'ensorren

Actuant pacíficament però amb contundència, el poble unit no troba murs que se li resisteixin. És el seny, l'actuació serena i els arguments pensats i clars el que aconsegueix franquejar totes les traves i dificultats. És per això que la ciutadania catalana ha demostrat a tort i a dret que res mesquí pot resistir l'esforç per assolir una veritable democràcia, on els drets fonamentals de les persones són respectats. No és el terror el que destrueix les muralles, sinó la raó de les paraules. 

Avui llegia que s'ha practicat una vintena de detencions per enaltir el terrorisme per Interent, i jo em pregunto: què en treuen de manifestar aquestes ofenses contra les víctimes del terrorisme? en canvi, què passa quan defenses les víctimes de la prepotència, quan defenses els teus drets com a individu lliure?

Ningú s'adona del ridícul del discurs del PP o C's, presentant tot tipus de recursos per evitar que el poble català expressi lliurament quin futur vol per al seu país? Sàpiguen que, passi el que passi i acabi com acabi, la història els condemnarà per la seva miopia i actitud antidemocràtica.

Avui he vist d'esquitllada les reflexions de la vicepresidenta espanyola, lamentant-se de l'actitud del president català, i de bon primer m'ha fet gràcia, però de seguida s'ha convertit en vergonya i llàstima. Quina pena tenir uns polítics com els actuals en el govern d'Espanya. Aquesta obsessió per la Constitució i per acusar-nos d'il·legals, sense adonar-se que la història ens ensenya que els canvis són sempre trencadors, la qual cosa ha permès que no ens trobem en l'Edat mitjana, com ens acusen de voler retrocedir, ni en l'època franquista on molts d'ells i elles voldrien retornar.

Si alguna persona o col·lectiu farà el ridícul aquest diumenge, aquests seran els que continuïn entestats en prohibir que puguem participar en aquesta festa de la democràcia. Per cert, no només Jordi Savall ha renunciat al Premio Nacional, sinó que també la fotògrafa Colita ho ha fet. No han estat els primers. També ho va fer l'any 1993 Albert Boadella, per exemple, encara que en aquests moments l'acceptaria, perquè amb l'actual govern del PP són com 'cul i merda'.