dimecres, 14 de gener del 2009

Un dia més en la foscor

Tenia el tema a punt de solfa, però requeria temps i m'he adonat que precisament això era el que avui em faltava. La tarda ha estat llarga, però tan intensa que no m'he adonat que les busques del rellotge havien fet una accelerada notòria. No és estrany que la família descansés quan he arribat a casa.
Volia mirar les notícies, perquè fa un parell de dies que estic una mica desconnectat del que passa més enllà de deu quilòmetres de la meva vila, però m'he trobat que donaven el partit del Barça, just quan marcava el segon gol, el gol de la victòria. El diari ja el llegiré demà, o bé ja no el llegiré.
La notícia que esperava la situava a Gaza, i desitjava veure que les súpliques de milions de persones havien tingut efecte, però el diari virtual no diu res d'això. Tampoc parla de més atacs i morts, sinó més aviat de la confusió sobre si Hamas acceptarà l'alto al foc, i quines són les seves condicions. Un conjunt d'afirmacions fruit dels contactes internacionals i les mediacions de diferents caps d'estat. En el fons de tot hi ha la mort i patiment de moltes persones innocents, que la seva vida continua depenent d'uns i altres i els possibles acords.
És evidentment que un dia més hem de demanar que la guerra s'aturi, i jo em pregunto: el senyor Aznar, o el senyor Bush demanen la pau? estan legitimats per demanar-la? o millor dit, serien coherents si ho fessin, després d'haver alimentat la guerra de l'Iraq no fa massa anys?
Sabeu que? hi ha molta hipocresia mal disfressada! ara no sé per què em fa pensar en la darrera reunió d'aquesta tarda. La vida no és fàcil, però si no l'afrontem amb valentia, sempre ens quedarà el regust de no haver-ho intentat. Coherència!, m'agrada aquest concepte.