dijous, 22 de gener del 2009

L'engany, la calúmnia i la lliçó

Davant dels indicis s'ha d'actuar amb fermesa, sense dissimular res i afrontant els fets amb la responsabilitat que s'escaigui. Aquesta ha estat l'actitud del senyor Rajoy, i entenc que és la més raonable i lògica davant dels fets que es denuncien.
Vull pensar que el periodista del diari El País, i la seva direcció, tenen proves contundents per fer les afirmacions que s'han publicat, i no es tracta d'un cas de calúmnies com en altres ocasions ha passat. És evident que si hi ha proves i la informació està ben contrastada, el diari té l'obligació de publicar-ho, i la justícia ho haurà d'investigar i, si ve al cas, jutjar.
A vegades confonem el paper que cadascú ha de jugar, i llavors vénen els errors, dels quals n'hem de ser responsables i la responsabilitat ha de ser total, fins a les últimes conseqüències, perquè sinó seria molt fàcil: dir allò que et sembla, perjudicant a qui sigui, i ja s'espavilaran els altres a desmentir-ho, que jo vaig per a una altra cosa.
Ja som grans i no ens enganyen els que volen, sinó en tot cas som nosaltres que ens enganyem. La mentida és molt fàcil, però la reincidència té uns efectes adversos. Si ens detecten gaires enganys, arriba el moment que ja no ens creuen, encara que siguem sincers. La lliçó no és nova, sinó que és de reforç per als desmemoriats.

2 comentaris:

Robert ha dit...

como ho podriem anomenar: aguirregate o la conxorxa dels enzes?

salut

Una abraçada des de Vic.
Alguns no t'oblidem, company. Altres, no ho sé, suposo que tampoc.

xfebrer ha dit...

Amic Robert,

Jo tampoc us oblido i de la relació amb vosaltres en guardo un bon record.
Rep una abraçada des d'Arenys de Mar, i a veure si ens podem trobar algun dia.
Molts records per a tots i totes.
Xavier