dissabte, 17 de gener del 2009

Allò de la mona i el vestit de seda

Em varen passar gairebé inadvertides les fotografies de les ministres espanyoles, com també el vestit de l'actual ministra de defensa, o la fotografia de la diputada del Partit Popular, la senyora Soraya Sáenz de Santamaria; just per saber que havien generat polèmica, però sense parar-hi cap atenció. Han estat les declaracions d'alguns polítics les que m'han fet aturar en el tema i escriure quatre ratlles al respecte.
Cadascú tindrà la seva opinió, però penso que la nostra societat encara es fixa en la manera de vestir de les dones, i molt més si aquestes tenen algun protagonisme, sigui directe o sobrevingut. No és d'estranyar doncs, que veure les ministres fotografiades en una revista, com ha passat ara amb la diputada del PP, cridi l'atenció de la majoria, amb l'ajut dels mitjans de comunicació gràfica.
Si bé la ministra Carmen Chacon serà sempre motiu de polèmica, des del mateix moment de ser nomenada ministra de defensa, el cas de les altres ministres o bé de Soraya de Sáenz de Santamaria, apareixeran sempre i quan les enquadrin en un ambient diferent del que ens tenen acostumats, o en actes de certa rellevància.
Avui La Vanguardia, en les seves pàgines centrals, especulava sobre el vestit que portarà l'esposa de Barack Obama el dia del seu nomenament com a nou president dels Estats Units d'Amèrica. Els homes, aquí i allà, no aporten cap sorpresa perquè la seva indumentària està prou definida, amb poques possibilitats de modificar res.
Ha estat bé que Rajoy hagi defensat la seva diputada i ho aprofités per treure importància a la polèmica que el seu dia va despertar les fotografies de les ministres dones, del govern Zapatero. En aquells moments no recordo que en fes cap menció, ni tan sols per desaprovar les declariacons masclistes del seu amic, l'actual primer ministre italià, el senyor Berlusconi.
El fet que la senyora Sáenz de Santamaria es deixés fotografiar pel diari, em fa pensar que hi ha algun interès al darrere i en això tots podrem especular. Sigui, però quin sigui el motiu, tinc por que representi una pressió per a les nostres tres regidores de govern, i per extensió a les tres més de l'oposició. Sigui, però quina sigui la seva decisió, nosaltres valorarem el seu saber fer i continuarem confiant amb la seva competència. Un servidor no es disfressarà, encara que arribi Carnaval.