dijous, 8 de gener del 2009

Ens pensàvem haver-ho arreglat

No hi ha res a fer; s'ha intentat gairebé tot, però no hi ha manera d'aconseguir-ho. M'imagino que hi ha d'haver alguna possibilitat remota, però caldrà trobar-la i no sembla fàcil.
És fotut quan no pots parlar clar i català, i t'has de mossegar la llengua, i això passa més sovint del que voldries. La solució potser passa per treure't prejudicis de sobre i deixar-ho anar pel boc gros.
De fet s'ha intentat, però amb giragonses, sense afrontar-ho, com probablement calia; jo ho defensava, però semblava massa fort i de conseqüències imprevisibles, o si més no, no volgudes per la majoria.
No saps si només ho veus tu i els teus, o bé també se n'adona i dissimula. Si fos així seria molt trist i mesquí, perquè portaria a tothom a la fallida. Jo no li veig, però d'altres en maduren, i quan es tracta de defensar els propis interessos, qualsevol excusa és bona.
Sap greu perquè es podria avançar molt i et quedes amb les ganes, i a més els altres t'ho tiren a la cara, com a culpable, encara que sigui passiu, que en aquest cas és ben passiu.
Hi vull donar més voltes, però la corda s'acaba i no queden gaire més recursos. Si no ho fem aviat, valdrà més que preparem la sortida. Bona nit.