dijous, 29 de gener del 2009

Linkat al Maragall

Avui han estat per Arenys els responsables del Departament d'Educació de la Generalitat, de l'entorn Linkat. El col·legi Maragall és un dels 100 centres pilot que la Generalitat ha escollit per posar en marxa el programa Linkat, que ha d'esdevenir la base de la xarxa TIC del món educatiu, que s'haurà d'estendre a altres àmbits. Cal un compromís seriós per optar per un entorn de programari lliure, que doni resposta a totes les necessitats del nostre país.
La cloenda de la seva estada ha consistit en una conferència a càrrec d'un dels responsables del programa, l'Enric Basela, que d'aquesta manera iniciava un nou cicle de conferències organitzades conjuntament per Arenys.org i la regidoria de Societat de la Informació del nostre Ajuntament.
L'exposició ha estat clara i engrescadora, sense oblidar la complexitat que suposa la seva implantació a tot el món educatiu, i encara més si ho volem estendre a altres camps.
La veritat és que m'ha anat bé, perquè a part d'ampliar els meus coneixements al respecte, i donar-me idees sobre el futur que podem dissenyar entre tots, en el camp de les TIC a la nostra vila, també m'ha fet oblidar una sèrie de fets i circumstàncies que em tenien força preocupat, per no dir emprenyat.
Hi ha gent que encara m'ha de demostrar que la seva entrega és total i en canvi ja ha tingut temps de demostrar que té la llengua molt llarga, i no pas gaire neta. Ahir esmentava la paraula hipocresia, doncs no ha passat ni un dia que no es fes palesa. Per què costa tant dir la veritat a la cara i es cau en l'error de dissimular de la pitjor manera?
En el món dels cecs el borni és el rei, però jo encara tinc l'esperança que hi pot haver qui hi vegi amb els dos ulls. Senyors, no anem bé, i si per caminar hem de mirar el moviment dels altres, malament acabarem. Es camina de manera automàtica, i així un es pot concentrar en el trajecte a recórrer.
Diuen que val més anar sol que mal acompanyat, però jo intentaré sempre demostrar que es pot anar acompanyat, que s'ha de poder anar acompanyat, perquè és l'única manera que la vida tindrà sentit.