Ja sé que és poc original, però ho haig de dir: quina calor que ha fet avui! A mi la calor em desarma, prefereixo mil vegades el fred, i la gent que està amb mi ho sap. Aquests dies, doncs, els passo força malament, sobretot si haig de sortir més del compte, és a dir, anar a algun lloc més que als dos ajuntaments.
Aquesta tarda m'he deixat caure a la capital. Hi baixo poc sovint, però ara hi hauré anat un parell de cops en una setmana. Dissabte el passeig de Gràcia no era el que es veia avui, de fet dissabte no es veia encara que l'estaves trepitjant. Quan he sortit del cotxe, al pàrking que acostumo utilitzar, m'ha caigut foc a sobre. No sé a quants graus devíem estar, però n'hi havia per tornar a entrar al cotxe, que amb l'aire condicionat és tota una altra cosa.
Avui hi havia reunió de la Coordinadora a Ciutadans pel Canvi, i a diferència de durant el curs que només hi baixo quan es fa en dissabte, aquesta tarda tenia un forat, després d'haver atès, a l'Ajuntament, a una senyora que té problemes de salut i també de diners per arribar a finals de mes. No em cansaré de recordar on faci falta que encara que no ens ho pugui semblar, hi ha molta gent a prop nostre que s'ho està passant malament. Ser-ne conscients ens pot fer més sensibles.
A la Coordinadora d'avui hi havia més gent que mai i també cares noves, no sé si és que ha entrat gent nova o que s'han acostat a la Coordinadora persones que fins ara no ho havien fet. Com sempre el debat ha estat intens i, encara que he marxat abans d'acabar, estic segur que no s'haurà pogut tractar tots els temes de l'Ordre del dia, si més no amb el temps que requeriria cadascun d'ells.
A la Coordinadora hi ha persones que dóna gust escoltar-les i, tot i la calor, s'ha mantingut un bon diàleg, en algun moment intens i controvertit. Es notava, però que amb poc temps hi haurà canvis importants, interns, com són les eleccions de la nova Junta rectora, i externs, bàsicament relacionats amb la relació de CpC amb el PSC en vistes a les eleccions al Parlament de Catalunya.
Avui s'ha marcat un tret de sortida, el guió està preparat, però els resultats són incerts. Haurem d'estar a l'aguait, i si volem construir, esmolar les eines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada