No és bo perdre els papers i en canvi en política tot sovint passa, com és el cas de la secretària general del PP, la senyora Maria Dolores Cospedal, que ahir va titllar de feixista el president de la Generalitat. Per més que avui es disculpi i matisi la seva intencionalitat, no hi ha dubte que les seves paraules varen ser fruit de l'espontaneïtat davant una reacció que no li va agradar. No li pot agradar perquè no pot entendre la realitat catalana sense posar-se al nostre lloc, la qual cosa no fan ni volen fer mai.
També Fraga Iribarne va reaccionar negativament, encara que no m'agrada parlar d'ell perquè de la seva persona només se'n poden dir pestes. Un home fort del franquisme a qui la transició l'ha deixat immaculat tot i la seva participació decidida en el sistema dictatorial. Una situació que fa ràbia, perquè de tan bons arribem a ser tontos.
Es pot perdre els papers insultant l'adversari convertit en enemic, però també es pot perdre els papers fent proclames sense sentit i sense adonar-se de les repercussions que poden tenir. Fa temps que anem llegint i escoltant proclames insultants pel fet de pensar diferent. Hem de ser prou intel·ligents per criticar allò que no ens convenç, sense confondre la nostra manera de veure les coses amb tenir sempre la raó. El fanatisme que es desprèn dels nacionalistes espanyols no es pot combatre amb un fanatisme perifèric. Podem defensar amb totes les nostres forces i arguments el dret a decidir i, per tant, el dret a l'autodeterminació, però ho hem de fer amb el cap clar i prou intel·ligent com per implicar al màxim nombre de persones. Hi ha independentistes que no s'adonen que insultant els que no pensen com ells, l'única cosa que aconsegueixen és ser una minoria incapaç d'aconseguir els seus objectius.
Aquests dies, al meu entendre, molts polítics espanyols han perdut els papers, però tampoc han quedat curts certs personatges que es creuen amb el dret de dir el que pensen, faltant el respecte als seus socis potencials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada