diumenge, 11 de juliol del 2010

A la ressaca de la manifestació

Després de la festa reivindicativa d'ahir, la ressaca d'avui passa per resoldre la incògnita de quin serà el paper de la classe política. La societat civil ahir es va manifestar reclamant els nostres drets més elementals, ara els partits polítics en un sistema de democràcia representativa han d'utilitzar les institucions per resoldre els problemes plantejats, coneixedors del suport d'una bona part de la societat civil.
L'estratègia política passa precisament per aprofitar els mecanismes constitucionals per, fins i tot, arribar a canviar la mateixa Constitució. Els clams manifestats ahir a Barcelona no poden quedar en un no res, i això exigeix un grau de responsabilitat més alt per als nostres representants. Sabem que Espanya menystindrà els resultats, però des de Catalunya no pot passar desapercebut, ni tampoc des del PSC al Congrés de Madrid. 
Ara és hora que el PSOE i especialment el seu president, escoltin els seus col·legues del PSC i busquin la manera de contrarestar la sentència sectària del Constitucional. El PSOE està obligat a creure's què demana Catalunya, i amb més motiu, què demanen els seus companys de viatge del PSC. Tapar les orelles seria una irresponsabilitat que no poden assumir, a no ser que tirin la tovallola davant l'oportunitat de construir una Espanya federal, una Espanya d'avui, amb una Catalunya sobirana.
Demanar que el PSOE defensi la independència de Catalunya és una utopia, però sí que els hem d'exigir que puguem créixer en el grau d'autogovern i, si arriba el dia, poder exercir el nostre dret a l'autodeterminació. Nosaltres, entretant, hem de treballar per implicar més catalans en el projecte, posant èmfasi en els temes economicistes i de proximitat, explicant els greuges soferts per tots nosaltres i la necessitat de poder governar-nos. No és hora d'exaltats, sinó de persones amb seny, però amb contundència i sense doblegar-nos. És hora d'anar junts, encara que això als catalans ens costa molt. Si tots volem dir-hi la nostra i no sabem escoltar la majoria, no arribarem enlloc. Veurem si predomina el seny o la rauxa.