diumenge, 11 d’octubre del 2009

Un matí a Cantonigròs

No sé si era perquè aquest cap de setmana és més llarg que els altres, o perquè el Cor de Noies de l'Orfeó Català interpretava un concert a l'Església Parroquial, o perquè han dit que s'hi trobaven bolets, el cas és que avui a Cantonigròs estava ple de cotxes i de gent, com si alguna cosa anormal succeís. Fins i tot una persona, a qui no coneixíem, ens ha demanat quina festa era que hi hagués tant gent.
Feia dies que no anava a Vic i hem aprofitat aquest cap de setmana llarg per dedicar-hi un dia i arribar-nos a Cantonigròs per fer una ullada com estava tot. No havia anat al pis des que el veïns ens varen pintar les habitacions que donen al seu costat i que s'havia florit una mica, pel temps que varen tenir les obres aturades i la nostra paret descoberta.
Hem aprofitat per fer una passejada fins al final del poble, que ara és molt més llarg de quan hi passava els estius d'infantesa. Amb el carrer asfaltat no té l'encant de quan era de terra i havies de vigilar de no posar les rodes de la bicicleta en algun punt massa sorrenc, o amb alguna pedra punxeguda. Tampoc hi havia tants cotxes, ni el camí cap a Can Rispet i al pla de Can Codina era tan transitat com ara. Llavors gairebé era una proesa, però t'estalviaves quilòmetres si volies anar a Tavertet. De fet el trajecte de Can Codina fins a Cantonigròs l'acostumàvem a fer a peu, quan el de Can Baró ens hi portava des de Tavertet amb la seva DKW de color verd.
Després de ventilar el pis hem tornat a Vic on hem dinat amb la resta de la família. Avui hi havia més trànsit que mai, i a Roda de Ter hem ensopegat amb la mitja marató de la vila, amb gairebé 300 participants, o almenys això era el que podies veure als seus dorsals.
Entretant el senyor Costa deu estar arribant a Santiago de Compostela, per fer una abraçada al Sant i qui sap si demanar-li que en president Camps s'hi repensi i no faci efectiu el seu cessament. Després direm, però tot es fa en clau de partit polític i els seus interessos, i no pas per ser transparent i donar comptes als seus votants, els que els han escollit per servir i no servir-se'n. Ara uns i després els altres...