dimarts, 27 d’octubre del 2009

De com es pot perdre el temps

Em quedo amb el final del dia, perquè de la resta ben poca cosa en puc treure. Aquest matí, a l'hospital Vall d'Hebron, em consumia pensant de quina manera més estúpida estava perdent el temps. Hi acompanyava el pare que tenia hora a les 12.05, una hora prou precisa. Hi hem entrat gairebé a les 4h de la tarda. Quatre hores esperant el torn.
M'he adonat que no podria estar sense fer res. Ahir caminava cap a la reunió tot escrivint mails sobre temes que havia observat pel camí, i aquest matí també, des de l'hospital, anava preparant temes de la resta de la setmana, però em mirava les cares de les persones amb qui compartíem la sala d'espera i els notava aquella sensació d'avorriment barrejada amb l'emprenyamenta d'estar esperant, tot pensant el que havien deixat de fer i la gent que havien hagut de mobilitzar.
No és la primera vegada que ens passa, més aviat sempre és així. La pregunta que llanço és per què ens donen hora per a les 12.05 si és ben segur que no ens atendran abans de dues hores?
He arribat per a l'Audiència Pública i amb prou feina he tingut temps per assabentar-me dels arrests del dia. Tothom s'estranyava que vingués de l'hort, però el cert és que he viatjat tot el dia amb l'emissora de Catalunya Música, en part perquè no tenia ganes de sentir parlar de tants desastres. Poc m'esperava que n'hi haurien de sonats!
Estic content de com s'ha desenvolupat l'Audiència Pública, i em sembla que hem sigut prou clars a l'hora d'explicar la situació econòmica que vivim, i les conseqüències que tindrà sobre el Pressupost 2010.
Cada any hi ha més gent a l'Audiència Pública, i això vol dir que s'està consolidant. S'ha explicat les línies generals de les ordenances fiscals, que s'aprovaran al Ple extraordinari de l'11 de novembre, i del pressupost que portarem a aprovar a finals de desembre. També hem donat la relació de totes les obres seleccionades pels vilatans dins el procés participatiu, que ha triplicat el nombre de vots respecte les edicions anteriors.
És allò que deia al començament, sort que el final ha estat profitós. Em quedo amb el final del dia!