dimecres, 7 d’octubre del 2009

Les coses petites de cada dia

Avui, com va sent habitual els dimecres, ha estat un dia atapeït, però al mateix temps interessant i profitós. Tres reunions importants al matí i una a la tarda, acompanyades d'entrevistes, trobades i mini reunions, alguna a peu dret. Al final el que compta és la satisfacció de notar que s'ha avançat i que allò ja no caldrà tornar-ho a preparar i discutir, perquè allò ja ha sortit.
És el dia a dia que a vegades ens fa por perquè voldríem fer grans gestes i d'aquestes en cauen molt poques si és que n'arriben a caure, però la suma de moltes passes et fan arribar a l'objectiu pretès.
En política, ni des de dins ni des de fora, sabem valorar massa les banalitats i ens pensem que per estar satisfets i ser reconeguts pels altres ens cal aconseguir grans fites. A la llarga, però, t'adones que és la suma d'aquests petits guanys el que et satisfà, encara que els altres no se n'adonin. Segur que un dia o altre ho recordaràs com una proesa i el premi te'l donaràs tu mateix.
I el més important de tot és adonar-te que has aconseguit arribar a un acord, a vegades d'intenció, amb les persones amb qui t'has reunit, encara que no penseu el mateix, però sí que teniu com a objectiu servir la comunitat amb qui t'has compromès.
Avui estic satisfet de com ha anat tot plegat, encara que no vulgui dir que s'ha solucionat tot, sinó que alguna cosa s'ha obert i que caldrà resoldre de la millor manera possible, mirant sempre endavant, i sobretot, sumant.