dimarts, 20 d’octubre del 2009

Cinisme o clavegueram

Aquesta tarda-vespre, per uns moments, m'ha entrat aquella sensació de ràbia continguda i de sortir a dir-ho tot pel seu nom, abans no et ve al pensament allò de... no es pot dir tot, s'ha de viure en la hipocresia. "Cornut i pagar el beure".
Què pots amagar que no se sàpiga? t'has d'anar empassant saliva? Des de fa temps l'esforç és més intens i freqüent. De fet no és cosa d'un dia, sinó que apareix amb qualsevol excusa, i sobretot quan estàs cansat.
Sempre queda el consol de pensar que la gent no és tonta i que sap col·locar a cadascú al lloc que li pertoca, per més dissimulat que es presenti, per més hipòcrita que sigui. Malgrat tot, a vegades dubtes i t'imagines que els altres no ho saben veure, que potser viuen enganyats i no saps què pots fer per obrir-los els ulls.
Sumeu, resteu, compareu i reflexioneu, i segur que hi caureu. I ells? creuen que ensarronaran a tothom? com justificaran el què ha passat fins ara? com ho justificaran si ara s'ho salten a la torera?
No veuen que hi ha temes molts més transcendents que cal combatre i solucionar? hi ha gent que no pot pagar el lloguer de casa, els llibres de l'escola, els aliments de la setmana. És difícil acceptar el frau i l'engany quan veus el que està passant.