Em pregunto si és prepotència o demència senil. Quan llegeixo les declaracions del primer ministre italià, no sé si posar-me a riure o a plorar de ràbia. Com pot dir una persona, amb els seus cabals, que encara que la Justícia el condemni ell resistirà en defensa de la democràcia? Pot pensar que només ell és demòcrata i que amb ell desapareixeria el sistema democràtic?
L'estat de dret, segons Berlusconi, sembla que sigui mantenir la poltrona i tot el poder mediàtic, passi el que passi. Per ell l'oposició no compta ni és bona per a la salut democràtica. Es posa al mateix nivell de la màfia, intentant confondre la gent amb paraules com democràcia o estat de dret.
És que no hi ha jutges Garzón a Itàlia? Mireu que està passant al nostre país i on van a parar els presumptes culpables de corrupció, i compareu-ho amb els afers de Berlusconi i la situació en què es troba.
Confondre la pròpia persona i els interessos personals amb els interessos de la nació és una pràctica habitual de models polítics autoritaris, i a Europa n'hem viscut uns quants, però també en democràcia hi ha el perill de caure en el mateix error, i voler llançar tothom contra els propis adversaris, catalogant-los d'adversaris de la pàtria, la democràcia i l'estat de dret.
La llàstima és que resulta més fàcil que la població segueixi prèdiques populistes, pures mentides, que no pas la realitat, molt més fràgil i gens encenedora d'ànims. No sé com es viu des d'Itàlia, però des de fora, per les notícies que ens arriben, l'autoritat i prestigi polític del senyor Berlusconi està per terra.
L'estat de dret, segons Berlusconi, sembla que sigui mantenir la poltrona i tot el poder mediàtic, passi el que passi. Per ell l'oposició no compta ni és bona per a la salut democràtica. Es posa al mateix nivell de la màfia, intentant confondre la gent amb paraules com democràcia o estat de dret.
És que no hi ha jutges Garzón a Itàlia? Mireu que està passant al nostre país i on van a parar els presumptes culpables de corrupció, i compareu-ho amb els afers de Berlusconi i la situació en què es troba.
Confondre la pròpia persona i els interessos personals amb els interessos de la nació és una pràctica habitual de models polítics autoritaris, i a Europa n'hem viscut uns quants, però també en democràcia hi ha el perill de caure en el mateix error, i voler llançar tothom contra els propis adversaris, catalogant-los d'adversaris de la pàtria, la democràcia i l'estat de dret.
La llàstima és que resulta més fàcil que la població segueixi prèdiques populistes, pures mentides, que no pas la realitat, molt més fràgil i gens encenedora d'ànims. No sé com es viu des d'Itàlia, però des de fora, per les notícies que ens arriben, l'autoritat i prestigi polític del senyor Berlusconi està per terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada