dilluns, 19 d’octubre del 2009

En legítima defensa

Amb aquest títol la senyora Nebrera presenta el seu llibre carregat, sembla ser, de crítiques cap al PP, el partit on ha estat afiliada i del qual n'és representant al Parlament català. Pel títol llegit i les referències que n'han fet, diríem que segueix la tàctica que la millor defensa és un bon atac, i s'ha de dir que és una pràctica molt habitual en política. Us hi heu fixat?
Ja veieu que he caigut en la trampa i he acabat parlant de la senyora Nebrera, però m'ha interessat les seves declaracions sobre Aznar, i en concret quan afirma que Aznar li va dir que Catalunya era una població malaltissa. Jo no sé si és veritat, però haig de pensar que sí. De què en trauria de dir-ho si no és cert? però sobretot, què creieu que pensen molts espanyols de nosaltres?
Som un país que ens queixem del tracte que rebem per part de la resta d'Espanya, però som incapaços d'anar junts, i fins i tot critiquem la manera de fer-ho. Posats a transcriure dites, n'hi ha una altra que ve com l'anell al dit: divideix i venceràs. El senyor Carretero ja ho ha fet, i no ha estat el primer; ell ja ho havia vist a fer al seu ex partit, en mans de Pilar Rahola, Àngel Colom, que varen inventar-se el PI, o bé Hortalà, Carod-Rovira i ara... el senyor Puigcercós que ha escenificat un entronament que m'ha fet pensar amb el darrer emperador xinès.
Seguirem la senyora Nebrera per veure si es converteix en una segona Rosa Díez, o bé es queda a casa i deixa a córrer la seva carrera política.