Un dia plujós que, d'entrada, hauríem d'agrair ja que al nostre país no plou suficientment i poden passar molts mesos sense veure caure ni una gota, però en canvi no ha anat tan bé per a la celebració de la diada de la gent gran. Ja ho diem sempre que mai plou a gust de tothom, i que estem de sort que no podem escollir, perquè llavors no plouria mai.
Menys gent de la prevista, dels que varen encarregar el tiquet del berenar, però molt d'agrair als assistents, perquè em pensava que serien molts menys. L'aigua queia a raig i la Riera i molts carrers de la vila semblaven rierols. (tot i que farà trenta anys que vaig arribar a Arenys, encara em sorprèn veure com l'aigua de les canals de les teulades va a parar a sobre les voreres).
La mateixa Riera, que va ser canalitzada, té el defecte que l'aigua de la superfície no té sortida fins al final de tot. Si això hi sumes l'aigua recollida a les teulades, és fàcil imaginar que en dies com avui, que cau tant aigua i durant tanta estona, els carrers siguin veritables afluents de la Riera.
Una altra cosa a destacar: l'afició dels avis a ballar. Potser és que no freqüento les sales de ball ni discoteques, però estic segur que el fort del ball no és en les generacions actuals, sinó a la generació dels 60 enrere.
La música, pot ser la mateixa de sempre; no cal buscar novetats ni temes estrafolaris. Jo, per por a fer el ridícul, em quedo mirant com ballen, i d'alguna manera els envejo, perquè també m'agradaria saber portar el pas.
M'han explicat dos acudits per si els podien publicar en alguna revista. Els que hi llegeix, no li fan gràcia, i en canvi en coneix de molt graciosos. Els passaré a la redacció de la revista per si creuen oportú publicar-les. I també hem parlat un moment del voluntariat. Ja sabem que no serà fàcil, però estic segur que engrescarem suficients persones per tirar-ho endavant.
Podia haver anat millor, amb més participació, però els assistents feien cara de passar-s'ho molt bé i l'alegria que desprenien m'ha fet content. Confio que en guardin un bon record.
Menys gent de la prevista, dels que varen encarregar el tiquet del berenar, però molt d'agrair als assistents, perquè em pensava que serien molts menys. L'aigua queia a raig i la Riera i molts carrers de la vila semblaven rierols. (tot i que farà trenta anys que vaig arribar a Arenys, encara em sorprèn veure com l'aigua de les canals de les teulades va a parar a sobre les voreres).
La mateixa Riera, que va ser canalitzada, té el defecte que l'aigua de la superfície no té sortida fins al final de tot. Si això hi sumes l'aigua recollida a les teulades, és fàcil imaginar que en dies com avui, que cau tant aigua i durant tanta estona, els carrers siguin veritables afluents de la Riera.
Una altra cosa a destacar: l'afició dels avis a ballar. Potser és que no freqüento les sales de ball ni discoteques, però estic segur que el fort del ball no és en les generacions actuals, sinó a la generació dels 60 enrere.
La música, pot ser la mateixa de sempre; no cal buscar novetats ni temes estrafolaris. Jo, per por a fer el ridícul, em quedo mirant com ballen, i d'alguna manera els envejo, perquè també m'agradaria saber portar el pas.
M'han explicat dos acudits per si els podien publicar en alguna revista. Els que hi llegeix, no li fan gràcia, i en canvi en coneix de molt graciosos. Els passaré a la redacció de la revista per si creuen oportú publicar-les. I també hem parlat un moment del voluntariat. Ja sabem que no serà fàcil, però estic segur que engrescarem suficients persones per tirar-ho endavant.
Podia haver anat millor, amb més participació, però els assistents feien cara de passar-s'ho molt bé i l'alegria que desprenien m'ha fet content. Confio que en guardin un bon record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada