Si bé ens passem la vida titllant el president del govern espanyol de poc seriós i d'actuar de manera improvisada, n'hi ha d'altres que sembla que estiguin jugant amb nosaltres, demostrant una vegada més que no tenen capacitat per estar al davant d'un govern. Des de l'oposició es poden permetre certes lleugereses, però davant la responsabilitat de governar cal ser molt meticulosos i, sobretot, deixar-se d'històries.
Arran de l'actuació de la cantant Noa als actes institucionals de la Diada de l'Onze de setembre, el partit d'ICV ha manifestat el seu rebuig argumentat per unes declaracions contra els Palestins. Ningú podrà criticar que un partit es pronunciï políticament contra un estat o bé a favor, i més quan el litigi que ens ocupa ocasiona tantes víctimes humanes. Cap partit polític pot ignorar el que està passant a Palestina, sinó que està obligat a pronunciar-se contra els atacs a la llibertat i els drets humans, i a la pròpia vida de persones sense culpa. Una altra cosa és com i quan ho ha de fer.
Resultat ridícul i poc seriós que un partit que forma part del Govern, es manifesti de la manera que ho ha fet ICV, quan la persona rebutjada ha estat convidada pel mateix Govern. Si tan criticable és l'actuació de la cantant jueva Noa, el partit s'hauria d'haver pronunciat a l'hora de decidir la seva invitació a l'acte.
El govern tripartit ha trontollat moltes vegades per culpa de la inseguretat i els problemes de relació entre els tres partits polítics. Montilla ha conduït amb més encert que no pas Maragall, l'equilibri de les tres forces polítiques, però de tant en tant surt algú d'ERC o d'ICV (també del PSC) amb un ciri trencat, que dóna una pobre imatge de qui té l'encàrrec de governar el país.
Ens falta serietat i també unitat. Una unitat que reclamem a les forces de l'oposició, però que abans que res convé que l'assoleixin els membres de l'Entesa. Deixem que les singularitats i extravagàncies les facin els extraparlamentaris, i des de dins treballem per aconseguir aquella unitat que ens ha de permetre recuperar els nostres drets com a poble sobirà.
Arran de l'actuació de la cantant Noa als actes institucionals de la Diada de l'Onze de setembre, el partit d'ICV ha manifestat el seu rebuig argumentat per unes declaracions contra els Palestins. Ningú podrà criticar que un partit es pronunciï políticament contra un estat o bé a favor, i més quan el litigi que ens ocupa ocasiona tantes víctimes humanes. Cap partit polític pot ignorar el que està passant a Palestina, sinó que està obligat a pronunciar-se contra els atacs a la llibertat i els drets humans, i a la pròpia vida de persones sense culpa. Una altra cosa és com i quan ho ha de fer.
Resultat ridícul i poc seriós que un partit que forma part del Govern, es manifesti de la manera que ho ha fet ICV, quan la persona rebutjada ha estat convidada pel mateix Govern. Si tan criticable és l'actuació de la cantant jueva Noa, el partit s'hauria d'haver pronunciat a l'hora de decidir la seva invitació a l'acte.
El govern tripartit ha trontollat moltes vegades per culpa de la inseguretat i els problemes de relació entre els tres partits polítics. Montilla ha conduït amb més encert que no pas Maragall, l'equilibri de les tres forces polítiques, però de tant en tant surt algú d'ERC o d'ICV (també del PSC) amb un ciri trencat, que dóna una pobre imatge de qui té l'encàrrec de governar el país.
Ens falta serietat i també unitat. Una unitat que reclamem a les forces de l'oposició, però que abans que res convé que l'assoleixin els membres de l'Entesa. Deixem que les singularitats i extravagàncies les facin els extraparlamentaris, i des de dins treballem per aconseguir aquella unitat que ens ha de permetre recuperar els nostres drets com a poble sobirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada