dijous, 17 de setembre del 2009

No som únics, sinó molts

Si la política està desprestigiada es deu moltes vegades a l'abús de discursos que queden molt bé, però no tenen res a veure amb la realitat. A casa, a l'escola, a la feina, al lleure, on sigui que estiguis, la millor manera d'educar i convèncer no és pas a base de grans explicacions, per més do de la paraula que tinguis, sinó de l'exemple que dónes. Oi que no pots pretendre que el teu fill no digui paraulotes si tu no fas res més que repetir-ne? doncs en política, si vols convèncer a algú de com ha d'actuar, has de ser el primer de fer-ho.
Avui llegia unes declaracions del vicepresident Carod-Rovira en què parlava d'un "projecte nacional català, lliure, compartit i de futur, que es basi amb l'adhesió de tota la ciutadania". No digueu que no sona bé això? Hi estic totalment d'acord i sempre que m'he discutit amb persones que tenen posicions radicals i excloents, he defensat la independència de la mà de tots i totes, sigui quina sigui la seva cultura, llengua i història. És tan difícil d'entendre?
Algú es pensa que podrà decidir el futur de tots sense comptar amb tots, o si més no amb la majoria. Tenim prou arguments com per avançar plegats contra qui ens ha pres el pèl des de fa molts anys, però si no som capaços d'anar junts, a qui farem por? Si ens manifestem prepotents, únics i extraordinaris, fracassarem, perquè aquesta no és la realitat. Hi ha qui a força de llençar improperis contra els que no pensen el mateix, s'ha arribat a creure que és posseïdor de la veritat. Desgraciat ell perquè la seva simplicitat l'ha fet vulnerable i poc creïble, asocial i minoritari; l'ha convertit en un obsés, en un disc ratllat. Les persones som diverses i en la diversitat hi ha la riquesa de la societat.