divendres, 25 de setembre del 2009

Recordant Marroc

Avui amb en Joan Miquel hem recordat el viatge de cap d'any al Marroc. La màgia de la fotografia permet situar-te, per uns moments, uns quants quilòmetres lluny i un temps en el passat. En Joan Miquel demà dissabte anirà a Fes a passar quatre dies de vacances. No ho sabíem, sinó que ha estat una casualitat.
Tot i que en aquests moments em trobo cansat, ha estat una bona idea convidar-lo a sopar, perquè la conversa que mantenim sempre resulta interessant i profitosa. En Joan Miquel és una persona molt sensible, i jo amb persones així puc estar-hi estones llargues conversant.
Amb la passada de fotografies m'he adonat que em vaig fer moltes, sobretot tenint en compte que no acostumo a fer-ne amb accés, però amb el digital, sense adonar-te vas fent i després et trobes amb la sorpresa, normalment agradable sorpresa, com avui ha passat.
M'he oblidat que la senyora Aguirre ha presentat un recurs contra la decisió del govern espanyol de cedir competències a Catalunya i Andalusia, en temes d'immigració. És una mostra més que segons quins partits polítics només tenen enveja i ganes de posar entrebancs. No actuen amb coherència ni sentit comú; el seu objectiu és evitar que nacions com la nostra siguin autosuficients en matèries que té més sentit la descentralització que no pas la concentració a Madrid. Això és el que els fa mal, però sempre busquen excuses per argumentar les seves actuacions.
Ves per on, me n'havia oblidat, però ja m'ha vingut al cap. No podia anar a dormir recordant Marroc? Doncs, sí, recordaré la sortida de Tamtatouche, on a mig trajecte ens vàrem topar amb tres dones joves, carregades de branques, a qui els vàrem lliurar roba. La rialla de la més jove sovint se'm fa present i m'adono que també en la pobresa es pot ser feliç, probablement amb una felicitat més pura, encara que no li estalviï el sofriment.