Avui ho he tret a la conversa i ha estat motiu de reflexió, i encara que parlàvem en clau personal és totalment generalitzable perquè som moltes les persones que ens trobem en la mateixa situació.
Hem escoltat de manera reiterada com s'acusa als càrrecs electes de presentar-se a les eleccions per benefici propi, per interessos econòmics, per trobar una feina de manera fàcil, per protagonisme... El col·lectiu és nombrós i per això hi ha gent de tota mena.
Si bé és cert que de tant en tant és notícia alguna actuació fraudulenta, el percentatge és ínfim si comptem totes i tots els càrrecs polítics, la majoria dels quals estan treballant en administracions petites. En canvi són molts els sacrificis que s'han de fer, la majoria dels quals passen desapercebuts.
El mercat professional no s'atura i qui dedica un temps a la política ho té difícil per incorporar-s'hi. Són objectiu de totes les crítiques i la presumpció d'innocència no existeix. La majoria de càrrecs no tenen sou i els que cobren ho fan per sota dels preus de mercat. Els impostos i taxes es paguen com qualsevol ciutadà, però en canvi tenen prohibit beneficiar-se de subvencions, encara que els paràmetres per concedir-les siguin totalment objectius.
És cert que hi ha polítics professionals i que treballen per vocació, per la qual cosa no és qüestió de compadir-los, però sí que convé posar cada cosa al seu lloc i ens adonarem que no és la bicoca. L'esperit de servei al país, a la ciutat, és un motiu pel qual moltes persones han decidit presentar-se en una llista electoral, i això va ser molt evident durant els primers anys de democràcia al nostre país, en què les condicions encara eren més precàries.
Tot això no és excusa per exigir bona feina, responsabilitat i resultats. No es pot confondre una cosa amb l'altra, i en tot cas s'hauria de trobar la manera que persones amb qualitat optessin per presentar-se a servir el seu poble uns anys de la seva vida.
Tot plegat ha vingut de l'anècdota de les obres que aquest estiu la meva família vàrem realitzar a la façana de la casa, i que no han merescut la subvenció que s'atorga com a incentiu a que els vilatans embelleixin els exteriors de les cases per a millora de la vila. Ser càrrec electe ho impedeix, encara que es compleixin tots els requeriments exigits. El més important, però, és haver pogut col·laborar en l'embelliment de la nostra vila.
Hem escoltat de manera reiterada com s'acusa als càrrecs electes de presentar-se a les eleccions per benefici propi, per interessos econòmics, per trobar una feina de manera fàcil, per protagonisme... El col·lectiu és nombrós i per això hi ha gent de tota mena.
Si bé és cert que de tant en tant és notícia alguna actuació fraudulenta, el percentatge és ínfim si comptem totes i tots els càrrecs polítics, la majoria dels quals estan treballant en administracions petites. En canvi són molts els sacrificis que s'han de fer, la majoria dels quals passen desapercebuts.
El mercat professional no s'atura i qui dedica un temps a la política ho té difícil per incorporar-s'hi. Són objectiu de totes les crítiques i la presumpció d'innocència no existeix. La majoria de càrrecs no tenen sou i els que cobren ho fan per sota dels preus de mercat. Els impostos i taxes es paguen com qualsevol ciutadà, però en canvi tenen prohibit beneficiar-se de subvencions, encara que els paràmetres per concedir-les siguin totalment objectius.
És cert que hi ha polítics professionals i que treballen per vocació, per la qual cosa no és qüestió de compadir-los, però sí que convé posar cada cosa al seu lloc i ens adonarem que no és la bicoca. L'esperit de servei al país, a la ciutat, és un motiu pel qual moltes persones han decidit presentar-se en una llista electoral, i això va ser molt evident durant els primers anys de democràcia al nostre país, en què les condicions encara eren més precàries.
Tot això no és excusa per exigir bona feina, responsabilitat i resultats. No es pot confondre una cosa amb l'altra, i en tot cas s'hauria de trobar la manera que persones amb qualitat optessin per presentar-se a servir el seu poble uns anys de la seva vida.
Tot plegat ha vingut de l'anècdota de les obres que aquest estiu la meva família vàrem realitzar a la façana de la casa, i que no han merescut la subvenció que s'atorga com a incentiu a que els vilatans embelleixin els exteriors de les cases per a millora de la vila. Ser càrrec electe ho impedeix, encara que es compleixin tots els requeriments exigits. El més important, però, és haver pogut col·laborar en l'embelliment de la nostra vila.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada