diumenge, 13 de setembre del 2009

Més sobre la consulta independentista

Una petita regada perquè no puguem dir que no ha caigut ni una gota d'aigua en tot l'estiu. Fa dies que esperem que ens anunciïn pluges i darrerament els homes del temps insinuaven que podien arribar a la costa. A Arenys ens ha visitat la pluja en forma de regadeta, just per treure la pols de l'eixida i rentar-li una mica la cara.
Avui, al poble veí hi ha hagut la màxima expectació en viure la consulta que tant d'enrenou ha suscitat. L'Estat, amb la seva actuació prohibint la iniciativa municipal de la consulta, i l'espanyolisme més conservador i nacionalista, a través dels mitjans de comunicació que l'alimenten, han engrandit la repercussió de la consulta, que alguns esperen sigui l'inici d'un nou posicionament patriòtic, després de tants anys de parlar d'autonomia i anar donant voltes sobre un mateix eix i un mateix cercle.
Espanya ha descobert que existeix Arenys, encara que alguns no acaben de saber que n'hi ha dos: el de Munt i de Mar. En aquest cas el protagonista ha esta el de Munt, i els qui han enviat cartes a la bústia municipal del de Mar, insultant per la iniciativa presa, s'han equivocat del tot. La "conya" ara volta sobre la manera amb què ens haurem de presentar als ministeris estatals, quan realitzem la trucada telefònica per demanar subvencions, no fos cas que ens tanquin la porta pels morros. "No, nosotros somos los de Mar"
Una de les cartes rebudes tenia part de raó i m'agradaria pensar que l'esdeveniment d'avui a Arenys de Munt i tot el que ha significat durant aquests dies, no amagui la trista realitat de la situació econòmica que vivim, amb moltes famílies sense poder subsistir si no és per l'ajuda d'entitats benèfiques i institucions públiques. I això no passa només al continent africà o a l'Índia, sinó que també ho trobem a Arenys, el de Munt i el de Mar.
Aquest matí, mentre rellegia un projecte que ha elaborat el personal tècnic d'Acció Social de la nostra vila, m'adonava que són encara molts els esforços per neutralitzar els inconvenients que ha provocat la crisi econòmica, i molta la feina per aconseguir que la falta de recursos no es consolidi a la nostra societat, sinó que es tracti d'una situació passatgera amb un final feliç. Hem de procurar no mirar-nos massa el melic i oblidar-nos de qui tenim al costat; que el sol també ha de sortir cada dia per als altres; que a taula hi ha d'haver aliments per a tots. Un poble esdevé fort quan es motiva, però sense solidaritat no es va enlloc. Cal no oblidar-ho.