Avui ha estat un dia de pedres. Matí i tarda envoltats de minerals, autòctons i de l'altra part del món. Tot això gràcies a la iniciativa del Museu Mollfulleda de Mineralogia, i a la seva directora, la Neus Ribas.
Aquest matí, no podem dir a bona hora perquè eren les 10h, encara que després del "tute" del dissabte, estàvem més per tombar-nos al llit que no pas ser fidels a la cita davant del Calisay. Aquest matí doncs, ens hem concentrat al Calisay per anar fer una passejada i conèixer el nostre entorn, de la mà d'en Víctor, que ens ha anat explicant els diferents minerals que existeixen al nostre subsòl. No tenim pirita, or ni plata, sinó uns altres de noms menys coneguts, i que segurament hem vist sense saber-ho, considerant-los simples pedres.
Hem anat cap al parc de Lourdes, i si us haig de ser franc, ni me n'he adonat, tot parlant amb la Neus. D'allà hem pujat fins a la plaça de la Sardana, amb alguna aturada perquè en Víctor ens fes adonar d'alguns minerals que s'hi podien trobar. La torba mediterrània no té res a veure amb la que veus quan viatges per Irlanda. L'Andreu, que hi va viure un quant temps, ho comentava. Sembla que la nostra té poca aigua: plou poc.
Hem pujat fins a l'Institut Tres Turons i d'allà hem anat fins al Rial del Sapí. Us haig de confessar que no hi havia baixat mai. Hem continuat fins a trobar la carretera que porta fins als Mossos d'Esquadra i els Bombers, i després hem seguit avall pel mateix rial. Aquí t'adones que som uns porcs. Hi havia de tot: plats, olles, boles nadalenques, escalfador d'aigua, una aixada rovellada, papers, plàstics, pots i llaunes... No s'hi val a dir que no és un lloc de pas. El que no ha de ser és dipòsit de brossa. Si no som més curosos acabarem per perdre la nostra terra i ja no caldrà proveir de parcs i jardins, si no tenim la sensibilitat de cuidar-los.
Passant per sota les cases construïdes al darrera del cementiri, m'he adonat de la colla que n'hi ha. Des del davant, passant-hi en cotxe no em fa el mateix efecte.
No he pogut continuar la passejada perquè m'esperaven a la Ràdio, però els he agraït la possibilitat de passejar pel territori i de fer-te adonar que no tot són pedres, sinó que hi ha minerals.
A la tarda hem estat veient minerals i més minerals, a l'Expominer de Barcelona, al Pavelló número 6 del Recinte Firal de Montjuic. Hi hem estat tota la tarda, i n'hem pogut comprar algun. Ja hem dit que l'any vinent hi tornarem, perquè la fira s'ho val.
Aquest matí, no podem dir a bona hora perquè eren les 10h, encara que després del "tute" del dissabte, estàvem més per tombar-nos al llit que no pas ser fidels a la cita davant del Calisay. Aquest matí doncs, ens hem concentrat al Calisay per anar fer una passejada i conèixer el nostre entorn, de la mà d'en Víctor, que ens ha anat explicant els diferents minerals que existeixen al nostre subsòl. No tenim pirita, or ni plata, sinó uns altres de noms menys coneguts, i que segurament hem vist sense saber-ho, considerant-los simples pedres.
Hem anat cap al parc de Lourdes, i si us haig de ser franc, ni me n'he adonat, tot parlant amb la Neus. D'allà hem pujat fins a la plaça de la Sardana, amb alguna aturada perquè en Víctor ens fes adonar d'alguns minerals que s'hi podien trobar. La torba mediterrània no té res a veure amb la que veus quan viatges per Irlanda. L'Andreu, que hi va viure un quant temps, ho comentava. Sembla que la nostra té poca aigua: plou poc.
Hem pujat fins a l'Institut Tres Turons i d'allà hem anat fins al Rial del Sapí. Us haig de confessar que no hi havia baixat mai. Hem continuat fins a trobar la carretera que porta fins als Mossos d'Esquadra i els Bombers, i després hem seguit avall pel mateix rial. Aquí t'adones que som uns porcs. Hi havia de tot: plats, olles, boles nadalenques, escalfador d'aigua, una aixada rovellada, papers, plàstics, pots i llaunes... No s'hi val a dir que no és un lloc de pas. El que no ha de ser és dipòsit de brossa. Si no som més curosos acabarem per perdre la nostra terra i ja no caldrà proveir de parcs i jardins, si no tenim la sensibilitat de cuidar-los.
Passant per sota les cases construïdes al darrera del cementiri, m'he adonat de la colla que n'hi ha. Des del davant, passant-hi en cotxe no em fa el mateix efecte.
No he pogut continuar la passejada perquè m'esperaven a la Ràdio, però els he agraït la possibilitat de passejar pel territori i de fer-te adonar que no tot són pedres, sinó que hi ha minerals.
A la tarda hem estat veient minerals i més minerals, a l'Expominer de Barcelona, al Pavelló número 6 del Recinte Firal de Montjuic. Hi hem estat tota la tarda, i n'hem pogut comprar algun. Ja hem dit que l'any vinent hi tornarem, perquè la fira s'ho val.
1 comentari:
Pensava que al parlar de pedres també et referiries a les que us han llençat alguns dels oients que han trucat...
sense comentaris
Anims i endavant!
Publica un comentari a l'entrada