En record de Paco Candel

Se'ns han acumulat les defuncions de personatges reconeguts per la seva obra, el seu testimoni, el seu art. Avui quan he arribat a casa, prou tard per sopar gaire i amb moltes ganes d'anar a dormir, he fet una ullada a la televisió, i m'ha sorprès veure en un canal a Fernando Fernán Gómez, i en un altre canal l'Espinàs entrevistava a Paco Candel, a qui els que menys el coneixen, saben de l'obra "els altres catalans".
És normal que en memòria de les persones que ens han deixat, les televisions ho aprofitin per recuperar programes que tenen enregistrats amb elles, i per tant no és gens espontani ni imaginatiu. De totes maneres tant un com l'altre es mereixen ser recordats, encara que sigui efímerament. Sobretot, al meu entendre, en Paco Candel que ha estat un referent de la immigració dels anys cinquanta i seixanta, i que ha deixat un testimoni de persona amable, gens conflictiva, i molt didàctic.
En Candel és una d'aquelles persones que deixen petja i que a mi m'agrada recordar. Suposo que algunes persones el coneixeran a partir de la seva mort, i estic convençut que ho agrairan. Sigui aquest post el meu petit homenatge a una gran persona, a un defensor dels més humils, un defensor dels drets humans.