"Deixem que la Justícia es bellugui en els seus paràmetres", seria una possible conclusió que es reforçaria tot afegint "no ens deixem portar per la televisió".
En Ramon Verdaguer és autèntic, i avui ho hem pogut constatar una vegada més. Rondallaire incansable; xerraire de mena; advocat de professió i vocació, avui ens ha parlat de la Justícia en el sentit ampli de la paraula. Segons començava dient, tenim molt oblidada la dimensió tècnica de la Justícia. Ens l'ha definit com la tendència de l'home a endreçar la vida privada i també la pública, i s'ha referit a dues obres de dos personatges reconeguts: El príncep, i l'Esperit de les lleis, de Maquiavelo i Montesquieu, respectivament.
No pretenc resumir tot el contingut de la presentació i explicació del tema que havíem escollit, sinó apuntar algunes idees que m'han interessat especialment. De com s'han prostituït els tres poders (legislatiu, executiu, judicial), o dit d'una altra manera, tal com li apuntava l'Àlex, de la perversió dels tres poders.
M'ha cridat l'atenció que es referís als decrets com a perversió del poder executiu; una manera dissimulada de legislar quan no li pertoca. I ha citat al quart poder, molt més modern, i que de feia una estona en Joaquim s'hi havia referit: la premsa i mitjans de comunicació.
Es fan lleis molt mal fetes, que resulten difícils d'aplicar, i n'ha posat un exemple: la llei de violència domèstica. També s'ha referit als judicis ràpids, que a vegades volen alleugerir la Justícia, però provoquen disfunció al no tenir tots els elements que permetin un judici correcte. En aquests casos, ha afegit, l'experiència dels jutges juga a favor seu, perquè se les empesquen per retardar la sentència.
Si tenim en compte l'efecte televisió en segons quines actuacions; la perversió dels tres poders, tal com comentava abans, i el desconeixement dels paràmetres sobre els quals es belluga la justícia, com deia al començament, resulta fàcil d'endevinar que la gent no entengui la justícia, i jo afegiria: que imitem a l'alcalde Pacheco.
I ha llençat algunes afirmacions: les lleis sovint es fan a cops de televisió i poc raonament; a la nostra societat li manca la cultura de l'esforç, garant de la convivència; s'han de recuperar valors, i caldria retornar a la divisió dels tres poders.
S'han dit més coses, s'ha allargat més de dues hores, i ens ho hem passat bé, aprenent, com sempre que exercitem el diàleg i podem comptar amb persones com en Ramon, a qui agraeixo la seva disponibilitat a compartir activament unes hores amb el grup de Tertúlia i Debat.
En Ramon Verdaguer és autèntic, i avui ho hem pogut constatar una vegada més. Rondallaire incansable; xerraire de mena; advocat de professió i vocació, avui ens ha parlat de la Justícia en el sentit ampli de la paraula. Segons començava dient, tenim molt oblidada la dimensió tècnica de la Justícia. Ens l'ha definit com la tendència de l'home a endreçar la vida privada i també la pública, i s'ha referit a dues obres de dos personatges reconeguts: El príncep, i l'Esperit de les lleis, de Maquiavelo i Montesquieu, respectivament.
No pretenc resumir tot el contingut de la presentació i explicació del tema que havíem escollit, sinó apuntar algunes idees que m'han interessat especialment. De com s'han prostituït els tres poders (legislatiu, executiu, judicial), o dit d'una altra manera, tal com li apuntava l'Àlex, de la perversió dels tres poders.
M'ha cridat l'atenció que es referís als decrets com a perversió del poder executiu; una manera dissimulada de legislar quan no li pertoca. I ha citat al quart poder, molt més modern, i que de feia una estona en Joaquim s'hi havia referit: la premsa i mitjans de comunicació.
Es fan lleis molt mal fetes, que resulten difícils d'aplicar, i n'ha posat un exemple: la llei de violència domèstica. També s'ha referit als judicis ràpids, que a vegades volen alleugerir la Justícia, però provoquen disfunció al no tenir tots els elements que permetin un judici correcte. En aquests casos, ha afegit, l'experiència dels jutges juga a favor seu, perquè se les empesquen per retardar la sentència.
Si tenim en compte l'efecte televisió en segons quines actuacions; la perversió dels tres poders, tal com comentava abans, i el desconeixement dels paràmetres sobre els quals es belluga la justícia, com deia al començament, resulta fàcil d'endevinar que la gent no entengui la justícia, i jo afegiria: que imitem a l'alcalde Pacheco.
I ha llençat algunes afirmacions: les lleis sovint es fan a cops de televisió i poc raonament; a la nostra societat li manca la cultura de l'esforç, garant de la convivència; s'han de recuperar valors, i caldria retornar a la divisió dels tres poders.
S'han dit més coses, s'ha allargat més de dues hores, i ens ho hem passat bé, aprenent, com sempre que exercitem el diàleg i podem comptar amb persones com en Ramon, a qui agraeixo la seva disponibilitat a compartir activament unes hores amb el grup de Tertúlia i Debat.
1 comentari:
moltes gracies per haver-me convidat. De veritat que m'hi vaig trobar molt bé i em va semblar molt interessant aquest grup heterogeni, però molt , molt, interessant.
Publica un comentari a l'entrada