Escrivint a Internet no saps mai qui t'arriba a llegir. D'entrada, però, haig de suposar que qui ho fa m'entén perquè sinó quin sentit tindria? Sembla, però que no sempre funciona així, i sinó que els hi demanin a en Jaume Roura i l'Enric Stern.
Avui els jutjaven per la crema d'unes imatges de la família reial. Ells dos, com no podia ser d'una altra manera, han parlat en la seva llengua, la de la seva família, la dels seus amics, i el jutge José Maria Vázquez Honrubia, que inicialment els exigia que parlessin en la seva de llengua (la del jutge), al final ha accedit a continuar el judici sense importar-li la llengua que feien servir. De fet, sense importar-li què deien perquè segons sembla no ha entès res.
Jo no entraré a valorar si la sentència és justa o no, perquè no és tant la sentència com l'actitud del jutge el que em preocupa. Perquè si no ha entès als declarants i a més, segons el seu advocat defensor, el jutge no ha parat d'interrompre'ls amb comentaris desagradables i amb menyspreu, quina podia ser la seva predisposició a l'hora de escollir la sentència?
Jo no sé si els hi passa als jutges, però quan analitzes les persones i les seves actituds t'adones que l'ambient de l'entorn ens condiciona. En un ambient crispat i sorollós no reaccionem de la mateixa manera que en una plàcida ombra de faig, al bell mig del Collsacabra. D'aquí que, sense posar res en dubte, constato que el senyor jutge ha jutjat amb uns condicionants, que potser justifiquen que l'advocat defensor es plantegi demanar-ne la nul·litat.
Avui els jutjaven per la crema d'unes imatges de la família reial. Ells dos, com no podia ser d'una altra manera, han parlat en la seva llengua, la de la seva família, la dels seus amics, i el jutge José Maria Vázquez Honrubia, que inicialment els exigia que parlessin en la seva de llengua (la del jutge), al final ha accedit a continuar el judici sense importar-li la llengua que feien servir. De fet, sense importar-li què deien perquè segons sembla no ha entès res.
Jo no entraré a valorar si la sentència és justa o no, perquè no és tant la sentència com l'actitud del jutge el que em preocupa. Perquè si no ha entès als declarants i a més, segons el seu advocat defensor, el jutge no ha parat d'interrompre'ls amb comentaris desagradables i amb menyspreu, quina podia ser la seva predisposició a l'hora de escollir la sentència?
Jo no sé si els hi passa als jutges, però quan analitzes les persones i les seves actituds t'adones que l'ambient de l'entorn ens condiciona. En un ambient crispat i sorollós no reaccionem de la mateixa manera que en una plàcida ombra de faig, al bell mig del Collsacabra. D'aquí que, sense posar res en dubte, constato que el senyor jutge ha jutjat amb uns condicionants, que potser justifiquen que l'advocat defensor es plantegi demanar-ne la nul·litat.
1 comentari:
Deplorable, vergonyós... Aquest jutge no honra a la professió que un mal dia va decidir escollir. Coses com aquesta fan que a la institució de la Justícia s’hi facin més esvorancs que no pas a la construcció de l’AVE. Quin exemple i quina imatge ha donat aquest senyor? Doncs la d’una Justícia que no respecta les lleis, ni a les persones, i molt menys els drets constitucionals de les persones. Cada vegada em sento més orgullós de ser català i poder ho dir als quatre vents. Encara que a molts els hi sàpiga greu...
Una forta abraçada.
Jordi Sancho
Publica un comentari a l'entrada