Lisboa, la ciutat blanca

Com si d'una marató de capitals es tractés, hem fet cap a Lisboa, la capital d'un país molt proper que sovint tenim oblidat. De la mateixa manera que Catalunya, Portugal va fer camí de la mà d'Espanya durant molt temps. A diferència de nosaltres, Portugal va assolir la independència i avui ningú la discuteix. Nosaltres encara estem batallant i recordant el 1714. No sé si es tracta d'una quimera, a vegades però em fa l'efecte que ens oblidem de caminar, pensant massa en el passat.

És per això que, sense desmerèixer qualsevol esforç per assolir més autonomia i poder de gestió, a vegades em fa l'efecte que els partits nacionalistes es queden massa en l'anècdota: no sempre s'ha gestionat tota la capacitat de què es disposava. Ja sé que això és perillós de dir perquè es pot interpretar com un anti-nacionalisme. A mi, que sempre m'he sentit català, a dins i fora del meu país, sovint em preocupa que Catalunya encara cultiva la injustícia, i que hi ha massa gent que no té temps de pensar en nacionalismes perquè té massa feina per poder arribar a finals de mes. Qui aconsegueixi avançar en un món més just i equitatiu s'endurà tot el meu suport i agraïment.
Però avui volia parlar de Lisboa, i m'agradaria eliminar qualsevol tendència als tòpics. Passejant per la capital t'adones que la societat no és tan simple. A Lisboa veus misèria i brutícia però també bellesa i sumptuositat. De ben segur que els cal molt d'esforç per aconseguir una ciutat més humana i justa, però això no impedeix que el turista s'hi passegi agradablement, amb un pujar i baixar continuat, però sempre amb l'amabilitat i generositat del lisboeta. És ben cert que només amb una actitud positiva pots gaudir d'una agradable visita de la capital.
De l'Alfama al Bairro Alto, passant per A Baixa i Chiado, improvises un recorregut que difícilment repeteixes atesa la multitud de carrers, carrerons, escales i placetes. Les façanes de rajola, i la blancor que predomina; el terra de petites llambordes, blanques i negres. Els baixants sobtats, a vegades salvats pels "elevadors", configuren una ciutat amb caràcter propi.
La població és molt diversa, amb força immigració procedent de les antigues colònies, sense estar al marge de la més recent onada immigratòria procedent de l'est europeu.
Si heu estat a Lisboa, potser em sabreu definir millor la ciutat. Personalment hi he anat a passejar-me pels seus carrerons i places, encara que no he deixat de contemplar monuments arquitectònics interessants: el Castelo, les restes del convent del Carmo, la catedral, la basílica d'Estrela, i sobretot la torre de Belém i l'impressionant convent dels Jerònims.
Quan he tornat a casa, he repassat la premsa i m'adono que els nostres polítics encara es discuteixen per l'Estatut. És clar que és important l'Estatut!, el que no és tan clar és que la discussió sigui en format partidista en vistes a properes eleccions. Hi ha partits polítics que haurien d'estar més temps a l'oposició ja que, al govern, encara s'hi troben incòmodes. És una llàstima que tot el país estigui a mercè de la immaduresa d'alguns. Confiem que el mes de setembre ens sigui més profitós.

Què volem al Xifré

Estic intentant recollir totes les notícies i novetats que hi ha hagut durant els dies que he estat lluny d'Arenys i no és fàcil. De moment he recollit la premsa, però d'Arenys, com de la majoria de poblacions, no se'n diu res, a no ser que passin desgràcies.
Pel carrer però, hi ha una notícia de darrera hora que parla del Xifré. Sembla ser que el govern municipal ha anunciat una consulta per abans d'acabar l'any. No sé si es tracta d'una bona notícia o no. D'entrada semblaria que si. Sobretot per a gent com jo que apostem per la participació ciutadana. De totes maneres però, sempre hi ha el perill que amb l'excusa de demanar l'opinió ja es pugui justificar un model participatiu de gestió democràtica.
No puc fer judicis abans de conèixer com es desenvoluparà la consulta i quins treballs explicatius previs hi haurà. M'han dit que serà una consulta a la ciutadania sobre què col·locarien al Xifré. És cert que tothom pot tenir una opinió i és bo conèixer quina és i per tant quina és l'opinió majoritària. Però no és menys cert que utilitzar l'edifici del Xifré per una cosa o una altra, implica un pressupost o un altre, i també té repercussió en l'ús d'altres equipaments per altres serveis.
Durant aquesta legislatura els grups municipals de l'oposició han exigit a l'equip de govern la realització d'aquesta consulta, atesa, segons ells, la seva promesa electoral. Al mateix temps han manifestat la seva opció per utilitzar el Xifré com a seu de l'Ajuntament. Personalment crec que és un error i un dia ho justificaré en aquest blog. De totes maneres no deixa de ser una opinió personal com moltes altres.
Al marge d'una opinió o una altra, crec que seria més important treballar més a fons un pla general d'equipaments, amb el màxim consens possible entre els grups municipals, i a partir d'aquest consens presentar una proposta perquè la ciutadania donés la seva opinió.
Els ciutadans volem donar la nostra opinió però ens cal molta informació. Opinar sense conèixer la realitat, és una temeritat, i el meu posicionament no es podrà titllar de poc democràtic sinó, en tot cas, de previsor, perquè no fem una moguda que, al final, no serveixi per res.
En continuarem parlant.

Roma, ciutat santa

Acabo d'arribar de la ciutat santa. Encara em costa fer una valoració del viatge i de tot el què hi he vist. Ho faré potser d'aquí uns dies. Deixeu-me però que us digui que he trobat una ciutat acollidora encara que buida (els romans eren de vacances i molts turistes ja havien marxat). Ens hem pogut passejar tranquil·lament pels seus carrers i places, sense cues ni estibades, encara que amb algun petit ensurt.

Roma ho ha santificat tot. Des de les torres romanes als obeliscs. A tot arreu hi pots veure signes cristians. Els capellans i les monges es fan veure: és "casa seva". I hi ha dues cues, no sé si complementàries o bé antagòniques: les de les tombes dels papes Joan XXIII i Joan Pau II. Dues maneres d'entendre l'Església?

En continuaré parlant. I us convido a parlar-ne si hi heu estat recentment.

Hem renovat el vot de vila!

Finalment el seny s'ha imposat i avui, més que mai, la nostra vila està plena de macips i macipes remullant ciutadans i llars per commemorar l'alliberament de la pesta per intercessió de Sant Roc.

S'ha normalitzat la festa. Les noies porten almorratxes i van vestides de macip. No és cap bufetada a la tradició sinó una adequació al nostre temps.

Visca Sant Roc i tots i totes!

El carril-bici d'Arenys de Mar

Des de fa uns dies que em balla pel cap presentar una instància al Registre Municipal, sol·licitant que l’Alcaldia prengui alguna mesura en relació al carril-bici de la part alta de la Riera. Trobo vergonyós i poc educatiu que hi hagi unes senyalitzacions que són incomplertes sistemàticament i no es faci res per solucionar-ho. L’exemple d’educació viària és penós.
No vull entrar a valorar si l’esmentat carril-bici és o no necessari. Ho deixo per altres opinadors. Només demanaria que si no es protegeix el carril-bici ni es multa als infractors, que s’elimini la senyalització i que es converteixi en zona d’aparcament, de càrrega i descàrrega o en allò que els serveis tècnics considerin més adient.
Si presento la instància tindré resposta oficial i a partir d’aquí sabré a què atendre’m. Si no em responguessin podria anar al Síndic de Greuges, ara que està treballant per Arenys.
No sé com ho veieu?

WC+I+Pàrking

Sempre recordo les meves excursions a les illes britàniques, arribant a ciutats, pobles i poblets, i la manera d'informar-me on podia aparcar el cotxe, trobar informació de l'entorn i fer el pipí. Quan tornava a casa m'adonava que els turistes i forasters que ens volien visitar ho tenien molt difícil: com trobar aparcament? on anar a fer el pipí? i qui els podia informar sobre Arenys?
Des de fa unes setmanes Arenys ha estrenat una finestra d'informació turística. Els visitants, si han tingut la sort de poder aparcar, d'entrar a alguna cafeteria a fer el pipí, i localitzar el Calisay, ara poden assabentar-se de què trobaran a la nostra vila.
Probablement l'oficina és millorable. M'imagino que caldria editar alguns opuscles i no cal dir també, retolar la vila, sense "passar-se" però donant informació. Els altres temes queden pendents, i pensar un lloc amb els tres serveis és encara més difícil. L'orografia d'Arenys no ho fa fàcil però no per això s'han d'escatimar recursos ni idees.
Em consta que des de la regidoria de promoció econòmica s'està treballant per potenciar l'economia de la vila. Caldria donar-hi tot el suport possible, tan per part dels grups municipals com dels comerciants, restauradors i ciutadania en general. És per això que considero molt important que la Comissió Municipal de Comerç es configuri el més aviat possible i que, amb la màxima representativitat, comenci a treballar per dinamitzar l'economia del nostre poble. La visita d'un dia a Arenys, pensant que no tenim massa allotjament disponible, pot ser un bon recurs, però els hi hem de posar fàcil.

Blog versus xarxa d'internautes

A internet és possible el diàleg encara que sovint es converteix en monòleg. L’actitud passiva de la majoria és lícita però impedeix conèixer més opinions que són les que enriqueixen tot diàleg, tota convivència.
Quan escrius en un blog, tens molt clar que ho pot llegir molta gent que no coneixes però també molts dubtes de si ho arriba a llegir algú. Certament un blog no és la millor manera de fer arribar una notícia a la majoria, atès que obliga als lectors a connectar-s’hi de manera expressa. Tot el contrari al que passa en una xarxa d’internet on arriben els correus i només et cal obrir-los.
Davant del dilema d’escriure en una xarxa o fer-ho en un blog, intento analitzar què acostumo a escriure i comunicar, per poder decidir quin és el mitjà més idoni. D’entrada semblaria que quan pretens expressar la teva opinió sobre una realitat, o bé explicar una història, o recollir un conjunt de pensaments sobre un tema determinat, el millor mitjà seria el blog, un lloc on hi acudeix qui li interessa i, si vol, pot donar la seva opinió. Per una altra banda, quan pretens discutir sobre uns fets que afecten a una comunitat determinada, la xarxa vinculada a aquesta comunitat pot ser el millor espai.
No hi ha dubtes que, tot i acceptant aquestes definicions, ens trobarem en situacions on serà molt difícil valorar a quin espai corresponen. La meva opinió és que, en aquests casos, el què val és la lliure decisió, encara que per alguns altres pugui semblar equivocada.
Davant l’aparent animadversió dels impulsors de la xarxa arenyautes al fet de donar a conèixer l’existència del meu blog a través de la xarxa, i l’acusació d’estar fent una fraudulenta publicitat interessada, crec que el millor que puc fer és limitar-me a escriure els meus pensaments i idees al meu blog, sense desconnectar-me de la xarxa d’arenyautes, i, quan ho cregui convenient, donar la meva opinió als temes que es tractin a la xarxa.
Crec que d’aquesta manera tindré als meus amics d’arenyautes contents i, qui ho vulgui i trobi interessant, podrà connectar-se lliurement al meu blog, per llegir i opinar sobre els diferents temes que hi figurin.

El Síndic estudiarà la connexió a peu dels dos arenys

Us reprodueixo la carta que hem rebut del Síndic de Greuges en relació a la nostra petició perquè estudiés la manca de connexió a peu, entre els dos arenys, després de la construcció de l'autopista del Maresme:

Síndic de greuges de Catalunya
Registre de sortida núm. xxxx

Senyor,

He estudiat 1'assumpte que plantegeu en el vostre escrit de data 22 de juny de 2005, en el qual exposeu el problema d'accés a peu existent entre Arenys de Munt i Arenys de Mar com a conseqüència del perllongament de 1'autopista del Maresme.

Atès que la queixa compleix els requisits establerts per la Llei 14/1989, de 20 de març, ha estat admesa a tràmit i, sense que això prejutgi 1'existència de cap actuació irregular, he iniciat les investigacions oportunes del resultat de les quals us tindré informat. Per aquest motiu, he sol·licitat un informe als Ajuntaments d'Arenys de Munt i Arenys de Mar, així com al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, relatiu a la qüestió que plantegeu.

Tan bon punt hagi rebut i estudiat la informació sol·licitada, us comunicaré el resultat de les meves actuacions.

Atentament,

Laura Díez Bueso
Adjunta al Síndic de Greuges

Barcelona, 9 d'agost de 2005

A la mort d'en Joan Grau

Ahir a la nit, a la tornada de l'enterrament del dotzè germà del meu pare, em vaig asseure a llegir el diari. No ho havia fet encara. Amb gran consternació vaig llegir la notícia del fatal accident i mort d'en Joan Grau, creador i director de Sèmola Teatre. No m'ho podia creure, però era ben cert: la fotografia no enganyava.
Tots sabem que hem de morir però mai pensem que pugui ser ara. En Joan era massa jove i tenia massa projectes a realitzar. Els seus companys i amics mai s'haurien pogut imaginar que ens deixaria tan aviat.
En Joan el vaig conèixer durant la meva estada a l'Institut Municipal de Cultura de Vic. El seu grup i ell mateix no eren d'aquells que s'asseuen a la falda de l'administració per demanar ajuda. En Joan tenia molt clar que l'Ajuntament de Vic havia de col·laborar en el seu projecte perquè era un projecte triomfador. Amb molt més èxit a l'altra banda de les fronteres que a casa, encara que de mica en mica anava captivant-nos a tots.
Recordo que, ja a la darreria de la meva estança a l'IMAC, li vaig demanar de formar part d'un grup d'experts en les diferents disciplines culturals i, tot i que això podia no anar d'acord amb la seva manera d'actuar i treballar, ho va acceptar. Era un grup per dissenyar, coordinar i donar suport a la cultura de la ciutat. I en Joan, que es passava molt temps fora de Vic, actuant arreu del món, era un element important per aquest projecte.
Ara feia molts anys que no havíem coincidit, però la seva mort m'ha sobtat i consternat profundament.

Per què l'aigua és tan bruta?

M'imagino que hi ha raons per explicar els motius de la brutícia a la mar. Aquest matí tota la família ens hem enfilat a la bicicleta i quan passàvem per davant del Pòsit ens han dit que la "tercera" estava molt bruta, que ells en tornaven. Hem pensat doncs de fer una ruta en bicicleta i en tot cas deixar la banyada per un altre dia (jo ja fa tres anys que no hi he posat els peus, però a la resta de la família els agrada molt).
No he pogut continuar el viatge per problemes amb la meva bicicleta i he hagut de tornar a casa. La meva família ha continuat el viatge i s'ha banyat. On ho ha fet? En mig de la brutícia? NO. Han arribat a Canet i allà l'aigua era neta i la sorra acabada de raspallar.

Per què Arenys és brut a dins i a fora?

Ja sé que no ho puc dir en veu alta perquè llavors el meu ajuntament es queixa que fem mala propaganda i la gent no ve a visitar-nos i a fer "gasto". Però no puc deixar de dir allò que veig, encara que avui no ho he pogut veure per culpa de la meva bicicleta.
Sí que he tingut temps de passar pel carrer més musical d'Arenys de Mar. És un carrer-xilòfon. A mesura que hi circules, les rajoles es belluguen i t'ofereixen un bell so. Potser no tan bell per a la gent que hi viu. Sembla ser que la companyia que va contractar l'ACA no ho va saber fer massa bé i ara caldrà repassar-ho. No sé si en aquests casos l'Ajuntament ha de recepcionar l'obra. Si fos així valdria la pena no acceptar-ho fins que estigui ben fet.
L'ACA, tant ara que mana el tripartit com abans amb CIU, no ens ha tractat mai massa bé als arenyencs. Tenim una Riera amb un final que fa vergonya i que quan l'Ajuntament intenta treure l'aigua putrefacta, resulta que l'amenacen per insostenible. El Bareu és un polvorí esperant els temporals de tardor. Després tot seran gemecs i corredisses. Ara el carrer d'Amunt ens l'han convertit en un instrument musical i encara hi ha moltes coses per arreglar i poca la confiança que ens mereixen. Seria bo que tots els grups municipals fessin un comunicat conjunt de queixa i que el senyor Fontbona, que hi té de bo, fes algun pas perquè l'ACA s'agafi més seriosament Arenys de Mar. Potser caldrà tornar a trucar la porta del Síndic de Greuges.
Sigui com sigui, qui dia passa any empeny, i qui no està content és perquè no vol, i de més verdes en maduren. No sé per què ens hem de queixar tant si, al cap i a la fi, tots ens hem de morir. M'agradaria, ara que estic de vacances, ser més optimista, com algun dels nostres regidors, i no estar buscant sempre cinc potes al gat, però, en el cas d'avui, m'empipa que la brutícia passi per Arenys sense que ningú li cridi l'atenció.

El nou Principal

Des de primers de juliol Arenys de Mar compta amb un nou equipament cultural. No es tracta d’un edifici de nova construcció sinó d’un equipament amb molta història, que es va inaugurar l’any 1828, que ha sofert tota mena de vicissituds, i que des de feia bastants anys duia mala peça al teler. Gràcies però a la il·lusió dipositada per uns quants arenyencs vinculats des de sempre al món de la cultura; a la tenacitat de l’entitat propietària de l’immoble; a l’opció política dels nostres governants que varen creure en la viabilitat de la restauració de l’equipament i hi han destinat els recursos necessaris; gràcies a tots i totes, el nou Principal és ja una realitat. El Teatre Principal que, abans de tancar la darrera vegada atesa la perillositat estructural, ens va posar a la boca de molts arenyencs, la llaminadura de la màgia teatral, de l’encant de la dansa, de la bellesa musical... ens va donar també prou força per reivindicar i cercar recursos perquè només estiguéssim parlant d’una pausa, d’un temps d’espera.

El dijous 7 de juliol de 2005, data fatídica pels ciutadans britànics i per a tota la societat que es regeix pels principis democràtics, vàrem fer un parèntesi al nostre xoc emocional, per participar en la inauguració del nou Teatre Principal d’Arenys de Mar. L’acte va retre memòria i agraïment a uns quants arenyencs que ens havien deixat abans que poguessin veure realitzat el seu somni; i va servir per valorar l’esforç de molts per aconseguir obrir les portes del Teatre i aixecar el teló. És d’agrair la iniciativa municipal de convidar en aquest acte els representants de les entitats culturals, socials i esportives del municipi, ja que són aquestes les que configuren la nostra societat i donen testimoni dels sentiments, anhels, projectes i vida del nostre poble.

Malgrat que d’arreu brollava felicitat i gratitud, no es va deixar d’esmentar la necessitat de continuar amb la segona fase de l’obra, per condicionar els espais annexes al teatre, que són imprescindibles perquè l’activitat cultural pugui desenvolupar-se amb unes mínimes condicions. Tot i així no s’hi va voler insistir ja que ningú volia desafinar la melodia de la inauguració, però tothom era conscient que aquest tema seria notícia una vegada païda la rehabilitació del Teatre.

En Jordi Pons, un dels principals impulsors de la reforma, va aprofitar l’ocasió per oferir-nos un gran treball teatral, amb la presència de tots aquells elements que un dia com aquest calia tenir present: la firma d’un autor arenyenc, Josep M. Arnau; la interpretació dels nostres actors i actrius, professionals i amateurs; dels músics de casa i els tècnics de so i llum; dels escenògrafs... Arenys era present a dalt i a baix de l’escenari. Una presència física i virtual i tots érem conscients de la jornada que estàvem vivint, que amb la descoberta d’una placa, deixaríem immortalitzada.

En menys d’un any Arenys de Mar ha incorporat dos espais culturals: el Teatre-Auditori del Col·legi La Presentació i el nou Teatre Principal. Són dos elements, un de propietat privada i l’altre públic, que vénen a sumar-se al conjunt d’equipaments del municipi, que han de facilitar la creació i difusió cultural a casa nostra. Dos espais que caldrà rendibilitzar, no tan sols en termes econòmics, que també, sinó culturals i socials.

El repte que té ara l’Ajuntament d’Arenys amb el Principal, és el de donar forma a la seva gestió, de manera que sigui profitosa pel municipi, i el menys costosa econòmicament. Una gestió que en pugui treure el màxim profit sense hipotecar els pocs recursos del nostre Ajuntament. El nou teatre afegeix més despesa no obligada sense que el poder públic de l’Estat ni la Generalitat de Catalunya hagin solucionat els problemes de finançament de l’administració municipal.

La solució que sembla més plausible, per les informacions que tenim, és la de l’externalització de la gestió. Una solució que evita més fàcilment la consolidació de la despesa municipal, però que necessita d’un bon plec de clàusules contractuals, perquè l’equipament continuï servint el municipi i que la despesa de diner públic no vagi a parar a mans privades, o el que és el mateix, que l’ús públic d’aquest nou equipament no comporti un increment de la despesa de la ciutadania.

El conveni signat amb la Societat Coral l’Esperança és una solució temporal al futur de la gestió. L’experiència del funcionament anterior a la rehabilitació a mans de la mateixa entitat ens fa ser optimistes i estem expectants pel començament de la nova temporada. Malgrat això la solució definitiva serà la que marcarà el camí del nou Teatre Municipal i ens demostrarà si ha valgut la pena la inversió de diner públic a l’edifici del carrer de l’Església.

Publicat a l'Ametlla d'Arenys, agost de 2005

Alarma social

Entre la ciutadania que no entenem de lleis però que no ens eximeix de l’obligació a complir-les, s’ha posat molt de moda la frase “alarma social” i en moltes ocasions s’ha justificat en aquesta per dictar sentències o bé mantenir gent a la presó.
El concepte d’alarma social és molt subjectiu i no crec que ningú pugui discutir-me que la seva interpretació varia en funció de les mateixes persones. Tot i així hi ha uns fets que majoritàriament es conceben com a generadors d’alarma social.
Aquests dies hi ha hagut dos esdeveniments que han recordat l’alarma social i que força gent ha pensat que les decisions judicials no han estat prou contundents per evitar-ne l’alarma. Em refereixo als successos de Roquetas del Mar, i el judici a Farruquito. Convindria però tenir present que darrera de cada cas de possible alarma social hi ha persones que ho pateixen i no es poden fer judicis alegrement com si es tractés d’un joc o un anàlisi de laboratori.
La mort d’un ciutadà de Roquetas del Mar, a la mateixa caserna de la Guardia Civil o per atropellament a mans d’un conductor sense permís ni assegurança del vehicle i que només va donar la cara quan ja havia quedat evidenciada la seva culpabilitat, són fets prou contundents que mereixen ser investigats i que en funció de les corresponents sentències poden crear alarma social. En el primer cas per haver mort en mans d’un cos militar i en el segon pel cúmul d’agreujants i la indefensió dels vianants.
Roquetas del Mar encara està pendent de sentència i hi ha molts aspectes a analitzar. El cas de Farruquito ja hi ha hagut sentència i per a molta gent ha estat considerada massa favorable a l’infractor i poc edificant per a possibles futurs infractors.
Sense oblidar que darrera de tot això hi ha una persona que no tenia intenció de matar a ningú i que el fet ha de ser prou cru, no podem deixar de banda que l’infractor era conscient que no tenia autorització per conduir, ni el seu vehicle estava en regla i per tant havia d’assumir tots els riscos que se’n poguessin derivar. Una sentència lleu no posar fre a possibles nous infractors i és per això que la resta de mortals ens podem sentir poc estimulats a complir la llei i el que és més fort, poc protegits per la mateixa llei. Això és alarma social i ara algú m’hauria de dir qui és el culpable: la llei, el jutge, la societat..., per després poder-li demanar comptes.

Sant Roc, un vot de vila en perill

A una setmana de Sant Roc, la nostra vila està preocupada per la possibilitat que després de 400 anys, s'incompleixi el vot de vila.

Dissabte passat, el Patronat de Sant Roc va decidir suspendre tots els actes relacionats amb el vot de vila que, des de fa 400 anys, la nostra població ha anat respectant. La causa ha estat la iniciativa d'un grup de joves (Kafa), de sortir pel seu compte al no acceptar-se la seva proposta de que les noies poguessin vestir-se de "macipes" i no de captadores, com ha estat fent-se tradicionalment.

Tot el poble està expectant de si hi haurà acord i podrem seguir complint amb el nostre vot de vila, com a compromís vers el Sant, per haver-nos alliberat de la pesta.

El Mag Lari al Parc de Lourdes

Avui ens ha visitat el Mag Lari i ens ha fet passat una bona estona. Érem molts i hem rigut i ens hem meravellat de la seva destresa. Els nostres fills, a diferència de moltes vegades, no s'han sentit insultats ni ridiculitzats. No cal tractar a la quitxalla, de rucs ni estúpids, simplement són nens i nenes, que tenen molt per aprendre però precisament de qui els tracten com persones normals, no pas d'aquells que es pensen que fent rucades ja n'hi ha prou. El Mag Lari ho sap i per això agrada i té una agenda tan atapeïda.

Gràcies Mag Lari i gràcies regidoria de Cultura d'Arenys de Mar.

En permanent campanya electoral

Des de la despuntada en les darreres eleccions generals i autonòmiques, ERC es manté en una permanent campanya electoral. Probablement, els seus assessors els deuen aconsellar que la millor manera per incrementar electors és mantenir-se a les primeres pàgines dels diaris, i el senyor Carod Rovira i els seus col·legues en són experts.

Durant l’hivern ens han brindat anècdotes, amenaces, consells, declaracions, ultimàtums... que els ha permès ser notícia dia rere dia. Durant les vacances, amb l’elaboració del nou Estatut, no han quedat curts, i ara que la cosa començava a decaure hi han tornat: cada vegada més lluny.

De ben segur que tenen estudiat què cal dir i quan fer-ho, i que d’aquesta manera esgarrapen vots als seus adversaris i coaliats. El que no és tan clar és que la ciutadania es vegi reflectida només amb declaracions. Seria bo veure resultats de la gestió de govern, perquè ERC forma part del “tripartit” a Catalunya i va de la mà del PSOE a Madrid. Estic convençut que fan feina però sembla que tenen molt clar que informar de la feina que fan no comporta més vots i per tant no cal parlar-ne.

Perquè... aconseguir la independència o plena sobirania de Catalunya pot ser un objectiu prou important i suficient com per aconseguir animar a molts votants, però també seria important que ens dibuixessin quina Catalunya volen, perquè segons quina sigui potser no interessarà a tanta gent. Encara que és ben cert que els mitjans de comunicació busquen titulars i ERC els en proporciona prou.

A Arenys de Mar sembla que es perfila un pacte CIU-PSC-PP. Caldrà veure quin paper jugarà ERC a l’hora d’aprovar les Ordenances Fiscals i el Pressupost pel 2006 i si faran “seguidisme” del PSC com en el cas de l’aprovació inicial de l’Ordenança d’edificació, en el darrer Ple Municipal. Perquè, a part del rèdit de la permanent campanya del seu líder, la ciutadania d’Arenys voldrà saber si són una opció real de govern municipal.

Aplaudiments generosos

Qui ho diu que els catalans som garrepes? Us puc assegurar que en tot cas no pas sempre. Hi ha situacions en què som extremadament generosos. No sé si més que els altres.

Si ho voleu comprovar, assistiu a un concert, principalment de música clàssica, o d’havaneres també. Us adonareu que el públic no escatima aplaudiments. Tant li fa que els músics ho facin bé o malament, el resultat sempre és el mateix. Això omple d’orgull i satisfacció als artistes i els anima a tornar-hi, encara que hagin assassinat l’obra.

Aquesta reflexió que pot semblar banal, se’m fa present molt sovint i m’origina una sèrie de preguntes, algunes de les quals encara no he sabut respondre. Començo per preguntar-me què espera el públic d’un concert, quan decideix assistir-hi: gaudir de bona música?; gaudir de la música?; simplement gaudir?... També em pregunto què pretenen els organitzadors del concert: donar a conèixer bons músics i compositors?; entretenir al públic assistent?; esdevenir protagonistes?; donar feina als intèrprets?...

Després d’aquestes i més preguntes, m’arriba una qüestió final i compromesa, sobretot quan assisteixo a un d’aquests concerts: haig d’aplaudir uns músics que han destrossat la peça musical?; haig de xiular-los?; haig de dissimular com aquell que no se n’ha adonat?... En l’esport, la gent xiula i fins i tot s’atreveix a llençar objectes. A la música però, exceptuant el Liceu, la gent es comporta, dissimula i gira pàgina. És el menys compromès i també el més fals, però la nostra societat està plena de falsedats, perquè ja ens ho deien de petits: qui diu les veritats, perd les amistats!

El dilluns al Palau de la Música Catalana

Dilluns vaig ser al Palau de la Música Catalana. Feia temps que no hi anava i ja en tenia ganes. El programa prometia: l’obertura Rosamunda D.644 de Franz Schubert; el concert per a piano i orquestra núm. 1 en mi menor, op. 11 de Fryderyk Chopin; la simfonia núm. 2 en Re Major, op. 73 de Johannes Brahms. Els intèrprets eren la pianista Elizabeth Sombart i l’Orquestra Simfònica Segle XXI, sota la direcció del mestre Jordi Mora.

L’orquestra la vaig veure néixer a l’època que vaig estar dirigint l’Institut Municipal de Cultura de Vic, a finals dels 90. Era un projecte que vàrem defensar i que només l’empenta i il·lusió d’en Jordi Mora podia fer esperar grans èxits, a una orquestra formada per joves, amb grans coneixements tècnics i moltes ganes de fer música, i el suport incondicional de dos conservatoris de música, el d’Igualada i el de Vic, que varen fer possible que l’orquestra fos una realitat.

Aquest dilluns, al Palau de la Música Catalana, vàrem tenir l’oportunitat de comprovar què es pot aconseguir a partir del treball, l’esforç, la il·lusió d’uns joves i un gran director. El concert va resultar un èxit, tant per la seva qualitat interpretativa com per la bellesa del programa. La pianista solista va demostrar el per què del seu reconeixement mundial i l’orquestra ens va delectar amb la seva gran professionalitat interpretativa, i per una cosa tan o més important, per la seva il·lusió que ens van saber transmetre des de l’inici al final.

Si algun dia us assabenteu que l’orquestra té programat un concert prop d’Arenys, no us el perdeu. De ben segur que m’ho agraireu.

Carta al Síndic de Greuges

Arenys de Mar, 22 de juny de 2005

Sr. Rafael Ribó i Massó
Síndic de greuges de Catalunya
Josep Anselm Clavé, 31
08002 Barcelona

Benvolgut senyor,

Amb el perllongament de l’autopista del Maresme, des de Mataró a Palafolls, la nostra comarca va patir un conjunt de canvis orogràfics, ja sigui pel mateix traçat de l’autopista o bé pels nusos d’accés a la mateixa. Un dels punt més afectats per les obres va ser la riera de Subirans que, des de sempre, havia servit de camí de connexió entre Arenys de Munt i Arenys de Mar.
El projecte que va dissenyar l’accés a l’autopista a l’encreuament de la carretera C-61, i que comportava el cobriment de la riera en aquest punt, deixava sense possibilitat d’accés a peu entre les dues poblacions, donant prioritat absoluta als vehicles, impedint, fins i tot, caminar a la vora de la carretera, per les tanques dels vials d’accés a l’autopista, pel perill que comporten.
És cert que, malauradament, cada vegada es va menys a peu i més en cotxe però això no treu que es faci necessària una reserva d’espai, sobretot darrerament que s’ha urbanitzat una part de terreny, adossada al nus de connexió viària, amb la inclusió d’un parc infantil i de lleure.
Moltes han estat les reivindicacions ciutadanes en forma de manifestacions, organització de festes i escrits diversos, reclamant una solució per franquejar l’actual barrera, d’una manera raonada i sense posar en perill la nostra vida. Els consistoris dels dos Arenys també s’han mobilitzat amb la ciutadania i han fet les seves peticions institucionals a la Generalitat, responsable de l’autopista, que va construir i gestiona l’empresa ACESA per concessió administrativa.
Quan hem parlat amb l’alcaldia dels dos municipis, se’ns ha informat que, de manera institucional, es va parlar amb els responsables del Govern autonòmic de la passada legislatura, i també s’ha fet el mateix amb els nous responsables sorgits arran dels resultats electorals de 2004. La resposta sempre ha estat de recollida de la petició i promesa d’estudiar una solució definitiva. En alguna ocasió s’ha arribat a dir que l’interlocutor havia de ser ACESA que és qui gestiona l’autopista.
Tot plegat fa que passin anys i, amb l’increment del trànsit, cada dia hi hagi més ciutadans que es juguin la vida intentant accedir a l’altra banda del nus viari.
És per tot això que davant del sentiment d’impotència pel fet que ni la Generalitat de Catalunya ni la concessionària ACESA no hagin acabat de resoldre aquest greu problema, ens adrecem a vos i

Sol·licitem

la vostra intervenció per tal d’aconseguir que la Generalitat de Catalunya trobi una solució definitiva i el més aviat possible, al problema d’accés a peu entre els dos Arenys, ocasionat per la construcció del perllongament de l’autopista del Maresme.
Gràcies per la vostra atenció.

Cordialment,
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
RESPOSTA:

Síndic de greuges de Catalunya
Registre de sortida núm. xxxx
4 de juliol de 2005

Distingit senyor,

Acusem recepció del vostre escrit de data 22/06/2005 que ha entrat en la nostra Institució el 01/07/2005 i que hem anotat amb el número xxxxxxxx en el nostre registre de queixes.
Tan aviat com haurem estudiat el cas que ens plantegeu, us informarem sobre l’admissió o inadmissió a tràmit de la vostra queixa.
En tot cas, us hem de recordar que d’acord amb el que estableix l’article 17 de la Llei 14/1984, de 20 de març, del Síndic de Greuges, la presentació del vostre escrit en aquesta Institució no suspèn l’execució de les resolucions ni dels actes administratius o judicials relatius al fet objecte de la queixa, ni interromp els terminis que la llei preveu per interposar els recursos i exercir les accions procedents en via administrativa o jurisdiccional.

Atentament al vostre servei.

Rafael Ribó
Síndic de Greuges

Barcelona, 1 de juliol de 2005

Passejada pel Montseny

Aquest matí ens hem passejat pel Montseny, aprofitant l'ombra fresca del faig, i hem pujat fins a l'esquei de Morou. Ha estat una caminada suau i relaxant, per acabar la temporada i desitjar-nos unes bones vacances d'estiu.

La sequera que ens afecta, queda més dissimulada al Montseny, però quan arribes al pantà de Santa Fe, t'adones que ens cal molta pluja.

L'elaboració del PGOU

L’elaboració d’un Pla General Urbanístic no és una feina qualsevol ni tampoc és possible fer-la sense molta pressió, perquè hi ha molts interessos que hi juguen. Uns interessos legítims que convé canalitzar pel camí de la legalitat.
Qualificar uns terrenys d’urbanitzables, amb més o menys coeficient d’edificabilitat, no se li escapa a ningú que afecta molt als seus propietaris, perquè poden obtenir-ne més o menys capital, sobretot en temps de màxima especulació i d’elevada activitat constructora. Sense necessitat de pensar en corrupcions, comissions i gratificacions, la responsabilitat d’un govern és el de decidir una cosa o una altra, pensant en el poble i en el futur que s’espera, es vol i es pot dissenyar.
No és estrany doncs que en l’anterior legislatura, l’equip de govern de coalició no s’arribés a posar d’acord per fer l’aprovació inicial del Pla General d’Ordenació Urbanística, i que del que portem de legislatura hi hagi hagut tants problemes que han portat, fins i tot, a la sortida d’un regidor de l’equip de govern, deixant a aquest en minoria.
La voluntat d’uns quants de protegir el patrimoni arquitectònic, frenant, encara que sigui a base de manifestacions i escrits, la inèrcia especulativa, es troba sovint amb un entrellat de lleis i normatives, que fan difícil la preservació del patrimoni en benefici del màxim interès dels propietaris. Qui negui que desembolicar tot això és difícil, que m’ho expliqui.
En el darrer Ple Municipal es va aprovar una ordenança que permetrà més agilitat a l’hora de prendre mesures urbanístiques, ja que no caldrà el vist i plau de la Generalitat per fer i desfer d’acord amb la voluntat del govern municipal. I també es va aprovar el deixar sense efecte l’article 65 bis del Pla General. Aquesta aprovació l’haurà de fer el govern de la Generalitat.
Per persones que, com jo, no tenim un coneixement suficient sobre normes urbanístiques se’ns pot fer difícil interpretar el significat dels dos acords aprovats, i ens entren molts dubtes, sobretot quan no es varen aprovar per unanimitat, essent el vot de l’ex responsable d’Urbanisme, el senyor Lluís Blanchar, l’abstenció i havent canviat d’opinió els grups municipals d’ERC i del PSC, a canvi de la introducció d’una modificació sobre les limitacions de construcció en habitatges de menys de 6 metres de façana.
M’agradaria que els diferents grups municipals, inclòs el d’ICV que no hi era present, i el regidor no adscrit, ens fessin una explicació del què significa l’aprovació de l’ordenança i la supressió de l’article 65 bis abans esmentat. També el per què del canvi d’opinió dels dos grups municipals i, finalment que m’aclarissin si amb la introducció de l’ordenança, els canvis que se’n vulguin fer s’hauran d’aprovar en Ple o es podran tirar endavant per decrets d’alcaldia.
Potser seria interessant que alguna de les publicacions arenyenques i la mateixa Ràdio Arenys, en fessin una edició especial, recollint, amb paraules entenedores, tota aquesta informació que la ciutadania agrairà.
Confiem que el seny imperi i que ben aviat puguem tenir un nou Pla General, d’acord amb els temps actuals i amb més èmfasi en temes de sostenibilitat i protecció del medi natural i el patrimoni.

És el torn del Consell Consultiu

Els nostres diputats s'han guanyat les vacances (o no?). Avui la Comissió Primera del Parlament ha votat favorablement el dictamen de la proposició de llei per a la reforma de l'Estatut d'Autonomia, sense consens i, per tant, a l'espera de què pot passar d'aquí al setembre.

La patata calenta l'han passat al Consell Consultiu que haurà d'elaborar un informe abans de trenta dius (aquests no faran vacances), i tothom voldrà saber què en diuen sobre la constitucionalitat del text que han aprovat.

Aquest Consell de savis, que donarà una opinió que no és d'obligat compliment però que no quedaria massa bé no fer-ne cas, haurà d'analitzar si tot el que s'inclou a l'Estatut és constitucional o no.

La pregunta que em faig i que deixo penjada a l'aire perquè me la respongui algú, és què faran els partits que han incorporat els drets històrics com a defensa de les competències de la Generalitat de Catalunya, sí resulta que el Consell Consultiu els diu que això no s'ajusta a la Constitució? Perquè a la Constitució només parla dels territoris forals! Pot, el Consell Consultiu, fer una interpretació de la Constitució i dir que el text és prou ambigu com perquè també s'hi pugui incloure Catalunya?

Tan de bo que el treball d'aquest Consell de savis sigui profitós i ens doni la clau per obrir la porta al nou Estatut. Un Estatut que la majoria de catalans volem que ens doni més poder de decisió i, sobretot, més recursos per finançar-nos.

L'alternativa al govern d'unitat

Ahir al Ple, hi havia força temes que es varen anar resolent amb certa celeritat. Es notava que ja n’havien parlat i que l’equip de govern, en minoria, tenia la certesa de poder tirar endavant tot el que presentava, fins i tot aquells temes que havia hagut de retirar a l’anterior Ple: l’aprovació inicial de l’Ordenança d’edificació i l’acord de deixar sense efecte l’article 65 bis del Pla General d’Ordenació d’Arenys de Mar. Una operació que m’agradaria llegir les versions dels diferents grups municipals, perquè no tothom ho veu de la mateixa manera.

La impressió que en vaig treure, com a assistent al Ple, és que l’alcalde d’Arenys, a qui ningú li podrà negar la seva intel·ligència i capacitat de lideratge, sembla haver començat a treballar l’alternativa al govern d’unitat, i ho estaria fent amb el mateix grup que havia presentat la proposta. Ja ho va deixar anar el representant del grup municipal d’ERC, el senyor Joaquim Doy, quan va argumentar el seu canvi de posició davant el “pacte a què han arribat l’equip de govern i el grup municipal del PSC”.

A ningú ha d’escandalitzar que el govern del nostre municipi estigui en minoria i vagi caminant amb acords puntuals amb els diferents grups municipals i, fins i tot, amb el regidor no adscrit. A Arenys de Mar no hi estem acostumats però hi ha municipis que fa anys que funcionen d’aquesta manera i ningú els pot criticar que no hagin fet avançar la seva ciutat. El que és important però és que tothom ensenyi les cartes i no se’n quedi cap d’amagada a la màniga. Perquè els ciutadans estem una mica escamats dels polítics i no seria bo que ara ens tornessin a enredar.

Ara tenim un parell de mesos per reposar i veurem com continua tot en el Ple de setembre. No sé si en aquest acostament entre els grups municipals també hi figura l’aprovació inicial del Pla General d’Ordenació Urbanística. Si fos així haurem d’estar alerta de qui ha afluixat més i quin nou Arenys tindrem els propers anys. L’altra cosa que pot passar és que en el pacte hi consti, sense nomenar, l’acord de no avançar en la redacció del nou Pla i esperar la propera legislatura (no seria pas la primera vegada que això passa a Arenys).

Per acabar, deixeu-me que us comenti, sense desenvolupar el tema, la meva sorpresa quan el grup municipal del PSC va demanar que es comuniqués a la gent del Patronat de l’Organisme Autònom Museus d’Arenys de Mar, l’acord que s’aprovava en Ple sobre la revocació d’una reducció de les despeses del seu pressupost. La normalitat dicta que això ho aprova inicialment el Patronat i després ho porta a aprovar al Ple Municipal, que és qui en té competència. No té cap sentit que el Patronat ignori què fa l’Ajuntament amb el seu pressupost.

No m’hi estenc més perquè ja en parlaré un dia amb més detall. Només afegir que l’Alcalde va acceptar la proposta del PSC, amb sorpresa, tot mirant al regidor de Cultura, que en té delegades les competències, i aquest no li va semblar res estrany. Potser hauríem de llegir una mica el Reglament Orgànic Municipal i posar-ho en pràctica. M’imagino que les competències de secretaria no estan delegades i que per tant és el mateix Secretari de la Corporació qui exerceix de secretari al Patronat. Ell, de ben segur que té tot això present al cap.

Si vàreu seguir el Ple, tindreu coses a comentar, i ja em donareu la vostra opinió als meus comentaris.

Un Ple a ple estiu!

Demà, diada de Santa Juliana i Santa Semproniana, la gran festa dels nostres veïns mataronins, a Arenys de Mar hi ha Ple. Un Ple amb un ordre del dia farcit de punts: 18. (Ho podeu llegir a la web de l’Ajuntament http://www.arenysdemar.org/document.php?id=14947)
Desconec si els nostres regidors han consensuat els temes que es porten a aprovar i d’aquesta manera ens puguem estalviar grans discussions. Si no és així, ens hi podran dur un bon cafè amb llet. Per altra banda però, hi ha temes que són prou importants. En destaco uns quants, la qual cosa no vol dir que els altres siguin menys importants:

- Conveni sobre increment de places d'escola bressol de titularitat municipal.
- Considerar el barri de Sant Elm com un conjunt d'especial interès per a l’Ajuntament.
- Estudi de viabilitat i Avantprojecte de construcció de l'obra pública d'aparcaments al Xifré.
- Modificació de crèdit.
- Distribució de la dotació corresponent a la participació del municipi d'Arenys de Mar en els ingressos de la Generalitat relatiu al tram de foment de la prestació supramunicipal de serveis.

N’hi ha d’altres que, amb l’anunciat i prou, no acabo d’entendre, tot i que algun em sona que ja es va portar a Ple però es va deixar sobre la taula:

- Aprovació inicial de l'Ordenança d'edificació.
- Aprovació inicial de la modificació puntual de les Normes urbanístiques del Pla general d'ordenació d'Arenys de Mar per tal de deixar sense efecte l'article 65 bis.
- Revocació de reducció de despeses del OAL Museus d'Arenys.

Per acabar hi ha el bloc rutinari, que acostuma a ser el més polèmic i també el que als ciutadans ens costa més d’entendre, sobretot quan es discuteixen sobre la naturalesa de la urgència, o bé perquè avui pregunten el què els contestaran el mes següent i responen allò que els varen preguntar el mes passat:

- Mocions d’urgència.
- Precs i preguntes.

I les Comunicacions, que segons diu l’Alcalde, ens ho llegeix de pressa per no cansar-nos. A mi però m’agradaria tenir temps per llegir detingudament tot el conjunt de decrets que s’aproven al llarg d’un mes, per conèixer més a prop el treball del govern municipal.

I la participació ciutadana al Ple?

De moment escoltar i callar!

Ordenances Fiscals i Pressupost Municipal

Després de les vacances d’estiu l’activitat municipal haurà de dirigir-se bàsicament a la confecció del Pressupost 2006, amb la peculiaritat que enguany l’equip de govern no compta amb la majoria absoluta que necessita per a la seva aprovació. Aquest fet comportarà la necessitat de treballar més a fons la col·laboració entre govern i oposició per aconseguir tirar endavant el nou Pressupost.
Des de la sortida de l’equip de govern del regidor Lluí Blanchar, l’Ajuntament d’Arenys de Mar ha viscut un canvi en la manera de funcionar. Des de sempre, els equips de govern havien configurat i conservat una majoria que els permetia treballar amb la confiança de saber que podien aprovar fins i tot aquells temes que requereixen ser aprovats pel Ple Municipal.
La manca de majoria absoluta no encalla tota la gestió municipal, ja que hi ha molts acords que es poden prendre per decret de l’alcalde, dels mateixos regidors delegats o bé per Junta de Govern. Només uns quants temes, per la seva importància, requereixen ser aprovats pel Ple Municipal, on en aquests moments l’equip de govern no ostenta la majoria absoluta.
La proposta d’Ordenances Fiscals, una part dels ingressos del Pressupost Municipal, que ens ha avançat el regidor d’Hisenda, haurà de ser debatuda entre tots els grups municipals, per aconseguir el consens necessari per a la seva aprovació. Enguany doncs l’oposició podrà posar sobre la taula aquells criteris d’increment, reducció, supressió... de les taxes i impostos municipals, i no haurem de viure aquells plens tan intranscendents on el resultat sempre és de 9 a 8.
La qüestió però estarà en veure si l’acord d’Ordenances Fiscals i Pressupost, es fa per unanimitat, després de llargues negociacions, la qual cosa es podria interpretar com un primer símptoma de bona voluntat cap al govern d’unitat, o bé es produeixen acords puntuals amb alguna de les formacions del ‘oposició, la qual cosa vindria a explicar que els grups de l’oposició i el regidor no adscrit, no estan tan units com a vegades se’ns vol fer creure.
Pressuposo una tardor interessant, si per part de tots hi ha bona voluntat i ganes de fer avançar la gestió municipal. No m’agradaria veure com s’ha de prorrogar el Pressupost actual per manca d’acord.
Paral·lelament a tot això hi haurà la continuació del debat sobre els grans temes pendents: el Pla General Urbanístic; el Pla Especial del Port (?), el Pla d’Equipaments...
Entretant els ciutadans tenim l’oportunitat de donar la nostra opinió sobre una bona part dels ingressos del Pressupost Municipal, que constitueixen les Ordenances Fiscals. Si no fem l’esforç de participar-hi se’ns podrà titllar de poc corresponsables, i tampoc tindrien massa justificació les nostres crítiques quan no aportem res a canvi.
Tot això, després de l’estiu.

Enquesta telefònica a Arenys de Mar

Avui la Roser ens parlava, a arenyautes, d’una trucada telefònica per fer una enquesta sobre els nostres polítics locals; la situació del govern municipal; les causes de la crisi de govern; les intencions de vot i l’opinió sobre aquest nou partit d’independents que s’especula que es presentarà a les properes eleccions municipals. Tot això després d’una introducció, segons comentava la Roser, sobre la situació de Catalunya, Espanya i Europa, i també del municipi d’Arenys.
M’ha cridat l’atenció “el partit d’independents afins a ICV...” i de seguida m’ha vingut a la memòria la proposta de govern d’unitat que fa pocs dies va presentar el grup municipal del PSC. He pensat que davant d’una situació d’equilibri governamental, on no passen grans coses, o potser millor dit, on no passa gairebé res, és lògic que els partits de l’oposició es plantegin alternatives de govern: algunes d’immediates, amb la correlació de forces actual, d’altres pensant en les properes eleccions municipals (tot això partint de la base que és cert aquest rumor del nou partit).
Potser seria bo analitzar a fons les alternatives que es presenten i mirar-les, no tant en funció del repartiment actual de regidors entre oposició i govern, sinó més en funció de la voluntat de treballar conjuntament per fer avançar el nostre poble. I dic tot això, amb la seguretat que en Marc, si ho està llegint, tornarà a insistir en les ideologies que separen als partits polítics. Però, tot i donar-li peu a que insisteixi en el seu posicionament, m’atreveixo a suggerir que potser seria bo, que si hi ha independents a presentar-se, no vinguessin només de la mà d’ICV, sinó que formessin part d’un ventall més ampli.
De totes maneres, me n’he anat a parlar de futur i em preocupa més el present i, malgrat que el juliol convida més a anar a la platja i sortir de vacances, m’agradaria saber en quina situació es troba la proposta del PSC; la il·lusió de l’actual equip de govern, de continuar liderant l’activitat municipal; i el futur que li espera al Pla General d’Ordenació Urbanística d’Arenys de Mar.

Què diu la premsa avui?

La notícia estrella de la premsa d’avui és sens dubte la tragèdia de Guadalajara. Onze víctimes, moltes persones perjudicades i una bona extensió de terreny cremada i amb molts anys per recuperar-se. És ben cert que l’home no aprèn la lliçó i cau una vegada i una altra en els mateixos errors, en les mateixes imprudències, sense pensar que pot desencadenar una desgràcia.

Els governs no estan al marge de les circumstàncies i sempre han de tocar a penedits. Com resa una dita popular: “Quan fou mort el combregaren”, avui també es podia llegir la notícia que el govern de la comunitat de Castilla-La Mancha es planteja, ara, prohibir fer foc en zones de risc. Normalment no és cap bona notícia una prohibició, però davant de tanta estupidesa encara es fa necessari que ens prohibeixin coses, ja que no ens surt del nostre cap!

Avui però també podeu llegir altres notícies que en podríem fer llargs comentaris. Algunes d’aquestes són:

- Un jutge demana a la Generalitat uns informes comprats per l’anterior Govern.
- Wikipedia, cultura global gratuïta.
- Detingut per anar a 200 km/hora i begut, per la ronda litoral.
- El Tribunal Superior de Justícia ha condemnat l’Ajuntament de Figueres a pagar una multa de 7.686 euros als familiars d’un avi, que l’any 1996 va caure al carrer, pel mal estat de la vorera.
- França i Alemanya privatitzen autopistes, correus i telecomunicacions per reduir el dèficit.

Variant B-511 per Valldegata

Avui he llegit a la web municipal, la informació de la reunió que el nostre alcalde va tenir amb el director general de carreteres de la Generalitat, en relació a la construcció de la variant B-511 per Valldegata. Al final de la nota de premsa es feia ressò de l’agraïment de l’alcalde Miquel Rubirola al cap del PSC arenyenc, en Santi Fontbona, per la “col·laboració positiva del PSC d'Arenys de Mar en la consecució dels objectius que la vila precisa en relació al trasllat de la B-511 fora de la Riera”.

D’entrada haig de dir que la notícia és positiva i que confio que, tal com es diu a la informació, el mes de setembre es tregui a informació pública el projecte de la variant. L’altre punt que m’agradaria destacar és el de l’agraïment de l’alcalde al regidor del PSC. Haig de suposar que, aquest, ha intercedit, via partit polític, per aconseguir alleugerir els tràmits del trasllat, a fora del nucli urbà, de la carretera B-511 i convertir aquest tram de la Riera en una via urbana. Una reivindicació de fa molts anys, i també promesa des de fa el mateix temps.

No sé si la intercessió del regidor és una bona notícia o no. El que crec és que si es compleix la promesa feta pel director general de carreteres, haurà valgut la pena. Però els meus dubtes estan en si calen aquests tipus de contactes per solucionar els temes encallats. Si és a partir d’un carnet polític que es poden aconseguir les coses. M’agradaria pensar que no és així, però ja tinc una edat i una certa malfiança, i em sembla que definitivament, aquesta és la solució. Doncs si és així, aprofitem-ho ara que Estat i Generalitat estan governats pel mateix partit. Omplim l’agenda del regidor Fontbona i que ens vagi obrint portes arreu.

Per cert senyor Fontbona: heu fet darrerament alguna gestió per solucionar la connexió a peu entre els dos Arenys? I del tema del Port? I del tema de l’ACA?... segur que de feina no us en faltarà.

Audiència Pública

Arran d'una intervenció meva a arenyautes, sobre les ordenances fiscals i referint-me a l'Audiència Pública, alguna persona ha interpretat que jo considerava les audiències de l'anterior legislatura, millor que les actuals. Perquè no quedi cap dubte sobre la meva opinió, vull manifestar que a Arenys de Mar les audiències públiques convocades fins ara (a l'anterior i actual legislatures), no es poden posar com exemple de democràcia participativa. Els motius són diversos i en podríem parlar estona però, per dir-ho d'una manera resumida, només diré que ni s'han anunciat suficientment i amb prou dies d'antelació, ni s'ha sistematitzat la recollida de propostes, ni s'ha fet cas d'alguna proposta i/o observació (com podria ser el tema de la taxa de clavegueram aplicada on no hi ha fet imposable. Sí que es va recollir el tema dels descomptes a la taxa de la brossa per qui utilitzés la deixalleria), ni, en el cas de l'Audiència del Pressupost, s'han presentat de manera clara els números del Pressupost (no s'hi val a donar l'excusa a l'Audiència per dir que el Pressupost no estava tancat)...

M'agradaria que es parlés d'aquest tema i que si el govern municipal té la intenció de continuar convocant Audiències Públiques, ho faci amb convicció i amb ganes de treure'n profit. D'aquesta manera no pensaré que ho fan per cobrir l'expedient. Quan estiguem tots més preparats, podrem començar a parlar de pressupostos participatius: allò que ens prometia, en campanya electoral, la regidora del PP i membre de l'actual equip de govern.

Honor i glòria a Sant Zenon!

Arenys de Mar estem de festa i revivim les nostres tradicions que esdevenen una vegada més la porta d'entrada a les vacances d'estiu.

La nit de Sant Zenon, el patró de la nostra gaia vila, que els nostres enemics confon i ens fa la vida tan tranquila, és una nit de foc i llum.

Des del cementiri de Sinera gaudeixes de la vista d'un port i una platja il·luminada per l'esclat dels petards.

Arenys brut

Pels que seguiu Arenys des de lluny, sapigueu que avui és dels dies que et fa vergonya passejar pels carrers i places de la nostra població. Arenys s'ha despertat plena de trastos (hi havia recollida de trastos al sector A), però una vegada recollits, ha quedat la brossa (treta a deshora), la paperassa, les defecacions dels gossos que no es recullen, i les bosses cargolades de les defecacions recollides (* no comprenc com es pot ser tan brut i incívic que una vegada recollits els excrements del gos de torn, es llenci la bossa a qualsevol cantonada del carrer o la plaça).
Ens queixem que l'Ajuntament no té ben organitzada la recollida de vidres, papers i plàstics i que aquests s'han de deixar fora dels contenidors. Ens queixem que la neteja dels nostres carrers i places no es fa tan bé com seria desitjable... però som uns ciutadans bruts, per no utilitzar una paraula més grollera. No tenim cap mena d'escrúpols per llençar la cigarreta mal apagada, un paper d'un caramel o del croissant del matí. Ni treure la brossa degotant, abans d'hora. Ni llençar per la finestra allò que no volem a casa. Ni deixar la runa mig amagada...
Em sento indignat per tanta brutícia i manca de civisme. Avui, amigues i amics, em fa vergonya sentir-me arenyenc!

Proposta del PSC

Davant la proposta del PSC d'Arenys de Mar, de configurar un govern d'unitat que permeti avançar en la gestió municipal durant els dos anys que queden d'aquesta legislatura, el PP ha estat contundent en la seva resposta.

Tots recordem l'actitud d'alguns partits que amb el pacte entre CIU i PP quedaven a l'oposició, negant qualsevol pacte amb el PP. És lògic que ara el PP els hi ho recordi i els pagui amb la mateixa moneda. Tot això passa quan els principis ideològics són massa taxatius i no es presten al diàleg. Sobretot quan es tracta de tirar endavant una administració local, amb més pes de gestió que no pas ideològic.

S'ha d'entendre que per a molts, i jo m'hi incloc, l'acció de govern del PP a Madrid, sobretot els darrers quatre anys de la passada legislatura, no ens feia veure amb gaire simpatia els seus militants i càrrecs electes. Això però no ha de ser obstacle perquè a l'hora de treballar per Arenys, puguem fer pinya, sense renunciar als nostres principis però, atesa la correlació de forces, amb la voluntat de dialogar, discutir i consensuar els trets més transcendents de la política municipal.

Se'm fa difícil que la proposta del PSC pugui arribar a ser acceptada per una amplia majoria, que justifiqui la mesura. Tampoc ho descarto però en tot cas sí que m'agradaria que s'aconseguissin pactes de govern per desencallar els principals projectes que estan en dansa i que no ens avinguéssim a perdre dos anys. En les circumstàncies actuals és quan podrem analitzar i comprovar la capacitat de "cintura" dels nostres representants municipals. Només em queda desitjar-los encert i bona predisposició.

La connexió dels dos Arenys

Encara que no és novetat, darrerament s’ha tornat a parlar de les dificultats d’accedir a peu entre els dos Arenys. Molts recordareu, millor que jo mateix, que al marge de vorejar la carretera, podies anar caminant per la llera de la riera. Tot això passava abans que la Generalitat concedís a ACESA la construcció i explotació de l’autopista entre Mataró i Tordera.
El nus de connexió entre la carretera C-61 i l’autopista C-32, a Vallvidrera i el cobriment de la riera esdevenen una barrera infranquejable per als vianants. Una barrera que tot i les queixes formals, de les administracions que ens representen, i les manifestacions, escrits i protestes de la ciutadania, continua vigent a ple segle XXI.
De tot plegat el sentiment que en treus és el d’impotència. El no entendre com es poden fer tan malament les coses, o si més no, de la poca consideració cap a les persones, els seus costums i hàbits. I no poder-hi fer res més que protestar.
Tot això em fa reflexionar sobre la relació entre ciutadans i representants polítics. T’adones que, amb la diferència d’alguns trets característics de cada opció política, acostuma a primar el capital sobre la persona. L’avenç tecnològic i social es contraposa a la sostenibilitat i al respecte social. Ens han volgut fer creure que tot no podia ser i que si volíem millores havíem de suportar perjudicis (“total, avui dia tothom té cotxe!”).
De fet el discurs que rebem a tota hora, està més lligat a la modernitat sense miraments; al consum sense fre; a la substitució en front de la reutilització... que no resulta estrany que les queixes per recuperar un pas a peu, quedin sense resposta, i ni tan sols s’entenguin des de l’Administració Autonòmica, i molt menys des d’ACESA, una empresa de lucre.
M’imagino que vindran més accions reivindicatives. Vull pensar que els alcaldes de les dues poblacions lideraran la protesta, que una vegada més exigiran solucions als polítics del nostre país i nosaltres els farem costat, i que tot això, fins i tot, podrà servir per acostar-nos més uns i altres, i que en definitiva, pesi a qui pesi, utilitzarem un dret de ciutadania, que no està en dissonància amb el model de democràcia representativa però que va més enllà d’una simple delegació de funcions cada quatre anys.
A vegades els polítics veuen en les reivindicacions de la ciutadania un desig de fiscalització de l’acció política, i moltes ganes de protagonisme per part d’aquells que més criden. Aquesta visió però, des de l’oposició, no és la mateixa, i sovint es compta amb el rebombori per fer-se amb el poder. No s’adonen que també poden comptar amb la ciutadania per aconseguir objectius, a vegades de difícil solució. La contundència de les accions de la Plataforma en defensa de l’Ebre, per evitar el transvasament d’aigua de l’Ebre; els actes de moviments com Salvem les Valls, contra el túnel de Bracons; o els més recents per evitar la línia elèctrica de Bescanó, han fet trontollar posicions inicialment fermes de governs autonòmics o estatals, fins aconseguir canvis en la postura dels governs, o fins i tot del mateix govern.
Seria bo doncs acostar posicions d’uns i altres per aconseguir millores al nostre poble, al nostre país, deixant les picabaralles per centrar-nos més en aquells temes que, per la seva transcendència, poden arribar a hipotecar el futur.
És cert que hi ha hagut manifestacions i també se’ns ha informat dels contactes institucionals per aconseguir una bona solució a la connexió a peu entre els dos Arenys, però potser hi ha mancat estratègia d’acció, coordinació, rendibilització de l’esforç de convocatòria...Desconec si en aquests moments es continuen mantenint contactes formals entre els dos ajuntaments i la Generalitat de Catalunya o bé amb l’empresa ACESA, però sí que he notat un rebrot de la sensibilitat contra aquest mur vial que ens distancia dels nostres veïns, i potser fora bo trobar-nos tots plegats i planificar les noves accions a dur a terme, amb l’objectiu de fer obrir els ulls als nostres governants i implicar-los a trobar una solució a curt termini que arregli allò que mai s’havia d’haver espatllat.
A primers de juny el PSC d’Arenys de Mar va fer pública una proposta de govern d’unitat per desencallar l’activitat municipal, sobretot en aquells temes transcendents que requereixen més consens. És una voluntat de treballar plegats per Arenys. Els ciutadans també hauríem d’oferir-nos als nostres governants per compartir els problemes i les reivindicacions locals, a les institucions que tenen competència sobre aspectes que ens afecten. És un deure que no podem defugir. Cal però que ens tinguin més confiança i no ens mirin només com a possibles votants del cicle quadrianual, sinó com a convilatans compromesos pel creixement i millora del nostre poble. Estem a punt. Només cal que ens hi vulguin i ens hi posem!

Monsenyor no hi era

La societat civil representada per ONG’s, sindicats, partits polítics i grups cristians es va manifestar aquest diumenge a Madrid per demanar l’eradicació de la pobresa al món, però Monsenyor Rouco no hi era.
Al moment de demanar el respecte al dret més elemental que és la vida, que per a molta gent esdevé una quimera, no hi veiem al representant de l’església de Déu, però si hi va ser present quan es tractava d’anar en contra d’una llei que defensa els drets d’una part de la ciutadania.
La interpretació de l’Evangeli és molt lliure i ha arribat un moment en què els cristians de base en fan una lectura molt diferent de la que es desprèn a la jerarquia eclesiàstica. El distanciament que es produeix entre uns i altres no ajuda a treballar plegats per un món més just on tothom hi tingui cabuda. Els ministres de l’Església Catòlica tenen tot el dret de defensar els principis i creences de la fe que professen però en cap cas han de caure en el parany polític del desprestigi i la lluita partidista per ostentar el poder.
Benet XVI acaba d’afirmar a Itàlia el respecte de l’Església a la laïcitat de l’Estat. És a partir d’aquest principi que es pot predicar l’Evangeli i no pas implicant-se en la lluita pel poder civil.

Del Ple Municipal de juny

En relació al Ple Municipal d'ahir dimecres, voldria donar la meva opinió sobre una puntualització que va fer el regidor de Promoció Econòmica, el senyor Benet Maimí, afirmant que el Consell Municipal de Comerç, Consum i Turisme ja funcionava des de l'any 1995, i que ahir es portava a aprovar la creació d'una comissió encarregada de reglamentar el Consell.

Tinc coneixement que el regidor Benet Maimí i també el regidor Santiago Fontbona, aquest darrer a la passada legislatura, han mantingut diferents reunions amb representants del món del comerç, restauració i turisme, però això no vol dir que el Consell Municipal estigués creat i reglamentat, la qual cosa no era cap garantia que en aquestes reunions hi fossin representades totes les entitats, col·lectius i persones vinculades al món del comerç, consum i turisme.

El regidor de Joventut també podria dir-nos que el Consell de la Joventut ja funciona, pel sol fet de mantenir, esporàdicament, reunions amb joves. O bé que el Consell Municipal de Cultura també existeix ja que a vegades es convoquen reunions per organitzar festes culturals. I el mateix es podria dir quant a consells territorials, pel fet que a vegades es fan reunions amb les associacions de veïns d'Arenys Nou o de l'AVANA.

Els que reclamem la creació dels consells municipals de participació, previstos al Reglament de Participació Ciutadana, aprovat a la legislatura passada, no demanem fer reunions sinó establir criteris de funcionament que permetin un treball continuat, consensuat i coherent, amb la participació i implicació dels ciutadans i entitats de la població.

Tot i així, felicito al regidor Benet Maimí la seva iniciativa i m'agradaria que altres regidors i regidores li seguissin l'exemple.

Aprofito l'avinentesa per demanar a la regidora de Participació Ciutadana, la senyora Joana Asénsio i al regidor d'Hisenda, el senyor Manel Calvo, si tenen previst organitzar l'Audiència Pública de les Ordenances Municipals, i la del Pressupost Municipal, de la mateixa manera que l'any passat o bé, davant l'evidència del poc sentit i pitjors resultats de l'any passat, li donaran un nou impuls. (Ja veuen que no els demano pressupostos participatius, doncs no acostumo a demanar peres a l'om).

Civisme

L’Ajuntament d’Arenys de Mar acaba de posar en marxa una campanya per una tinença responsable d’animals domèstics, on destaca la petició que fa als seus propietaris i passejadors, perquè recullin les defecacions dels seus gossos.

M’imagino que a molta gent no li sobta gens, però a mi sí. Se’m fa molt estrany que s’hagi de demanar una acció tan evident que ningú hauria de deixar de fer. Malauradament no és així i, fins i tot, criticar aquestes actituds incíviques es converteix en motiu de burla. Potser més que sorprendre’m el què fa és doldre’m.

Certament només pensem en els nostres drets i gens ni mica en els nostres deures. Fins i tot aquells que són imprescindibles per garantir mínimament la vida en comunitat. No són només les defecacions dels gossos, sinó que també hi ha les pixarades a les façanes i cantonades dels carrers, la paperassa que amb tota impunitat llencem tot caminant per Arenys...

L’Ajuntament estudia la recollida selectiva de la brossa, porta a porta. És una iniciativa desitjada però també temuda, perquè obliga a mantenir un comportament cívic i responsable. Sovint penso que encara som molt lluny d’actuar com a persones civilitzades tot i haver avançat molt en noves tecnologies i en el coneixement.

Tots hi podem posar el nostre gra de sorra. No cal esperar grans esdeveniments ni propostes ecològiques. Podem començar donant exemple del nostre civisme i respecte als altres.

El Ple Municipal de juny

A la pàgina web municipal es pot llegir l'Ordre del dia del Ple Municipal d'aquest dimecres 22 de juny que, com és habitual, començarà a les 9 del vespre i, m'imagino, es podrà seguir també per Ràdio Arenys.

D'entrada es volen incoar dos expedients (que és una manera de dir que es volen iniciar però que fa més patxoca i així consta al Diccionari de la Llengua Catalana).

El primer expedient fa referència al procés per externalitzar la gestió del Teatre Municipal. Segons sembla, no hi ha hagut temps ni tampoc previsió de diners per fer-ho una vegada acabades les obres de rehabilitació i per no deixar el teatre acabat i sense funcionar, es donarà a gestionar als seus antics propietaris.

El segon expedient que s'inicia és el que haurà de regular el procés de creació del Consell Municipal de Comerç, Consum i Turisme. Sembla que després de dos anys de govern municipal comença a veure's la possibilitat que aquesta figura prevista al Reglament de Participació Ciutadana, pugui arribar a crear-se i ja no puguem dir mai més que Arenys de Mar no compta amb cap Consell Municipal de Participació.

Després vénen dues inclusions al catàleg del PEPPA (cada mes se n'hi van afegint) i tres punts més que no sé si es tracta d’un tràmit rutinari o bé són fruit de la incapacitat dels 17 càrrecs electes (i en el pitjor dels casos, 9 d'ells) per posar-se d'acord en aprovar inicialment el nou Pla General d'Ordenació Urbanística.

Finalment vénen les mocions, una sobre inversions en la neteja de rieres i torrents del Maresme, i les altres (d'urgència) que, junt amb els precs i preguntes, no coneixerem fins dimecres.

Ens hi veiem!

En clau positiva

Ahir em demanava l’amic Ramon més positivitat, i no li nego raó. És cert que hi ha moltes coses a lloar i de què estar-ne agraïts. No és menys cert però, que la pràctica de la crítica i encara més l’autocrítica, és una bona manera per avançar en la societat que estem vivint, en la família, al treball...

L’estat del benestar que ha assolit bona part de la nostra població fa que ens adormim i conformem en la pràctica al més estil consumista, i ens oblidem que no ho tenim tot solucionat, i encara més, que hi ha gent que es troba molt lluny d’aconseguir-ho, encara que visquin al nostre costat.

En Ramon ho sap molt bé, n’ha donat exemple, i per tant no és una crítica a les seves paraules sinó més aviat una reflexió en veu alta a partir d’elles.

Que no ens quedi la casa sense escombrar!

Una de les acusacions que es pot sentir entremig d’aquest guirigall en què s’ha convertit la política municipal, és la de no defensar suficientment els interessos dels arenyencs. Això ho hem escoltat a l’equip de govern, quan acusa els partits de l’oposició de no aportar el seu gra de sorra a l’hora d’anar a parlar amb les diferents conselleries de la Generalitat, però també ho han dit els diferents partits de l’oposició, acusant l’actual govern de no defensar prou els interessos del municipi en les negociacions amb les constructores, o amb institucions com l’ACA o la mateixa Generalitat, que s’havien compromès ja fa temps en actuacions que encara estan pendents.

Algú dirà que aquest joc d’acusacions entra dins la pròpia dinàmica democràtica de divisió d’opinions dels partits polítics, però em permetreu que us digui que el motiu de la polèmica no em sembla insignificant. No puc entendre que per un costat se’m digui que l’oposició no col·labora i que només espera veure les propostes de l’equip de govern per després votar-hi en contra, i de l’altre, que l’equip de govern no dóna informació a l’oposició, emparant-se que no està contemplat al Reglament d’Organització Municipal.

Sempre he volgut pensar que quan ens donen l’oportunitat d’elegir els nostres representants municipals, tots escollim les persones que creiem que millor ens poden defensar, i que ens semblen més preparades per fer avançar el nostre poble. La gràcia de la democràcia és que no tots pensem en les mateixes persones. Per altra banda, se’m fa molt difícil imaginar que hi pugui haver qui es presenti per frenar qualsevol avenç i bloquejar qualsevol iniciativa de millora ciutadana.

És per això que resulta tan complicat poder acceptar enfrontaments i actituds de posar pals a la roda. Es pot entendre incapacitat, desmoralització, frustració... però mai no podrem acceptar que algú posi els seus interessos per davant dels de la ciutadania, sobretot després d’haver jurat o promès servei al poble que l’ha escollit.

Recordo que en més d’una ocasió he escrit sobre la força dels disset per sobre de la divisió històrica del 9 a 8, acceptant que la proposta conté un cert grau d’utopia. Podreu pensar el que més us convingui però si no som capaços de creure que en el fons de tot hi ha d’haver la capacitat de disset arenyencs treballant per Arenys, estarem perdent moltes oportunitats de fer avançar el nostre municipi.

Mentre molts ciutadans estem vivint amb preocupació la situació municipal i les picabaralles més o menys barroeres, n’hi ha d’altres que ja estan pensant en un nou equilibri de forces, fruit d’uns nous resultats electorals. Són gent que no deixen de pensar en el “9 a 8”, imaginant a quin cantó es podran situar. Nosaltres encara somniem en la possibilitat de ser escoltats, de poder ser més partícips de la gestió pública. No pensem en unes eleccions que encara trigaran dos anys, sinó en tots aquells projectes que tenim entre mans, en aquelles promeses que ens varen fer dos anys enrere, en solucionar aquells temes que ens poden hipotecar el futur d’Arenys: el Pla General; el Pla Especial del Port; el Pla d’Equipaments Culturals; les bosses d’aparcament; la millora del Mercat Municipal; la millora i protecció del nostre patrimoni arquitectònic i mediambiental..., i també en aquells projectes que poden millorar la nostra implicació en la vida social: el futur dels Consells Municipals; el Defensor del Ciutadà; una nova gestió administrativa...

És indignant sentir, ple darrere ple, les baralles sobre les actituds dels uns i dels altres; la incapacitat d’avançar; les actituds victimistes; les trampes legalistes per argumentar qualsevol bloqueig; l’atac personalitzat; les votacions inexplicables i inexplicades... Si els nostres polítics volien aconseguir apatia i menyspreu vers la política i els partits, ho estan aconseguint. Ens estan confonent, fent-nos creure que la política és més complexa del que realment podria ser si hi hagués més interès per part de tots. Cal doncs obrir els ulls i també la boca i, si convé, escriure fins a defallir, per deixar ben clar que la política és el resultat dels que l’exerceixen i que si el nostre poble viu aquest moment tan gris potser ho devem a la grisor que predomina a les ments dels nostres polítics. Els hem de fer entendre que si una persona s’adona que ja no té més recursos per fer avançar el poble i per aportar valor afegit, pot dimitir i deixar de crear-se més enemics. Que no hi ha cap obligació d’arribar fins al final.

No oblidem que després de destruir la vida política d’un poble es pot acabar destruint també la vida social, que tant costa conrear, i això seria un error imperdonable que arrossegarien la resta de la seva vida.

Malgrat aquest to pessimista jo encara vull creure en la capacitat dels nostres polítics per sortir d’aquest atzucac i recuperar el diàleg i la discussió positiva. Els demanaria però que facin balanç del treball fet fins ara; que ens ensenyin quatre números de l’execució pressupostària; que ens diguin quina part del pressupost d’inversions s’ha executat; que ens facin callar amb proves i no només amb paraules i excuses de mal pagador. Serà llavors quan ja no ens caldrà demanar més transparència. Serà quan podrem reconèixer la feina feta i, si ens ho permeten, els farem noves propostes i escoltarem les seves, per caminar junts, perquè en el fons de tot hi ha el nostre Arenys.

Publicat a l'Ametlla d'Arenys, juny 2005

L'organització territorial de Catalunya

El dimecres 25 de maig, l’Antena Ciutadana de Ciutadans pel Canvi (CpC) va programar un acte-debat sobre l’organització territorial de Catalunya amb la participació del secretari de planificació territorial, Oriol Nel·lo, el secretari general de relacions institucionals i participació, Francesc Baltasar, i el director general de l’administració local, Albert Pereira.

L’acte, que va comptar amb una gran assistència, va començar amb una explicació, a càrrec d’Oriol Nel·lo, sobre l’origen de l’actual ordenació territorial, per la qual es justifica la necessitat d’elaborar una nova ordenació que sigui més eficient i d’acord amb les característiques del nostre país.

Segons es va posar de manifest al llarg de la xerrada, les bases per a l’organització territorial de Catalunya parteixen del respecte a la distribució municipal actual, amb la voluntat de dotar els municipis de més competències i recursos, per una banda, i d’animar als més petits a mancomunar serveis. Al mateix temps, es crea la vegueria com a clau de volta de la reforma, convertint-la en l’àmbit de descentralització de les competències de la Generalitat i de l’administració perifèrica de l’Estat; en l’espai de cooperació i representació política dels interessos municipals del territori; i en l’àmbit del planejament territorial, amb la creació d’un pla general territorial per a cada vegueria. D’aquesta manera, els consells de vegueria assumeixen les funcions de les actuals diputacions provincials, que desapareixen amb la nova organització.

Paral·lelament, la comarca deixa de tenir pes polític per convertir-se en una institució més funcional i de mancomunació de serveis, i el mateix succeeix amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest canvi de funcions de la comarca possibilita la creació de noves comarques d’acord amb les característiques dels municipis que les integren, i les necessitats de coordinació i mancomunació de serveis.

Tot i que van deixar clar que el document de les bases d’ordenació territorial no es pot considerar com a projecte, atès que encara s’hi ha de treballar molt i fer moltes consultes als seus interlocutors, els ajuntaments afectats, sí que van fer una presentació de la proposta actual, que passa per la divisió de Catalunya en set vegueries, i per la creació de noves comarques, com la Vall de Ribes, la Vall de Camprodon, el Pla de Montserrat, el Vallès Meridional, el Baix Maresme i la Selva Marítima, per posar alguns exemples.

Francesc Baltasar va insistir que es pretenia tenir acabat, en poc temps, la proposta del projecte, i després deixar un temps d’exposició de llarga durada perquè tothom ho pogués consultar i aportar alternatives i noves propostes. La voluntat és d’organitzar eficientment el territori però amb consens.

En el debat posterior a la intervenció dels ponents, es va posar de manifest la necessitat d’explicar molt bé als ciutadans que l’objectiu principal que es persegueix és la millora del servei, al marge de la seva adscripció a una o altra comarca o vegueria. Aconseguir això, doncs, serà la clau de l’èxit de la nova ordenació territorial, que de ben segur ferirà sentiments, que no deixen de ser importants.