divendres, 12 d’agost del 2005

A la mort d'en Joan Grau

Ahir a la nit, a la tornada de l'enterrament del dotzè germà del meu pare, em vaig asseure a llegir el diari. No ho havia fet encara. Amb gran consternació vaig llegir la notícia del fatal accident i mort d'en Joan Grau, creador i director de Sèmola Teatre. No m'ho podia creure, però era ben cert: la fotografia no enganyava.
Tots sabem que hem de morir però mai pensem que pugui ser ara. En Joan era massa jove i tenia massa projectes a realitzar. Els seus companys i amics mai s'haurien pogut imaginar que ens deixaria tan aviat.
En Joan el vaig conèixer durant la meva estada a l'Institut Municipal de Cultura de Vic. El seu grup i ell mateix no eren d'aquells que s'asseuen a la falda de l'administració per demanar ajuda. En Joan tenia molt clar que l'Ajuntament de Vic havia de col·laborar en el seu projecte perquè era un projecte triomfador. Amb molt més èxit a l'altra banda de les fronteres que a casa, encara que de mica en mica anava captivant-nos a tots.
Recordo que, ja a la darreria de la meva estança a l'IMAC, li vaig demanar de formar part d'un grup d'experts en les diferents disciplines culturals i, tot i que això podia no anar d'acord amb la seva manera d'actuar i treballar, ho va acceptar. Era un grup per dissenyar, coordinar i donar suport a la cultura de la ciutat. I en Joan, que es passava molt temps fora de Vic, actuant arreu del món, era un element important per aquest projecte.
Ara feia molts anys que no havíem coincidit, però la seva mort m'ha sobtat i consternat profundament.