Entre la ciutadania que no entenem de lleis però que no ens eximeix de l’obligació a complir-les, s’ha posat molt de moda la frase “alarma social” i en moltes ocasions s’ha justificat en aquesta per dictar sentències o bé mantenir gent a la presó.
El concepte d’alarma social és molt subjectiu i no crec que ningú pugui discutir-me que la seva interpretació varia en funció de les mateixes persones. Tot i així hi ha uns fets que majoritàriament es conceben com a generadors d’alarma social.
Aquests dies hi ha hagut dos esdeveniments que han recordat l’alarma social i que força gent ha pensat que les decisions judicials no han estat prou contundents per evitar-ne l’alarma. Em refereixo als successos de Roquetas del Mar, i el judici a Farruquito. Convindria però tenir present que darrera de cada cas de possible alarma social hi ha persones que ho pateixen i no es poden fer judicis alegrement com si es tractés d’un joc o un anàlisi de laboratori.
La mort d’un ciutadà de Roquetas del Mar, a la mateixa caserna de la Guardia Civil o per atropellament a mans d’un conductor sense permís ni assegurança del vehicle i que només va donar la cara quan ja havia quedat evidenciada la seva culpabilitat, són fets prou contundents que mereixen ser investigats i que en funció de les corresponents sentències poden crear alarma social. En el primer cas per haver mort en mans d’un cos militar i en el segon pel cúmul d’agreujants i la indefensió dels vianants.
Roquetas del Mar encara està pendent de sentència i hi ha molts aspectes a analitzar. El cas de Farruquito ja hi ha hagut sentència i per a molta gent ha estat considerada massa favorable a l’infractor i poc edificant per a possibles futurs infractors.
Sense oblidar que darrera de tot això hi ha una persona que no tenia intenció de matar a ningú i que el fet ha de ser prou cru, no podem deixar de banda que l’infractor era conscient que no tenia autorització per conduir, ni el seu vehicle estava en regla i per tant havia d’assumir tots els riscos que se’n poguessin derivar. Una sentència lleu no posar fre a possibles nous infractors i és per això que la resta de mortals ens podem sentir poc estimulats a complir la llei i el que és més fort, poc protegits per la mateixa llei. Això és alarma social i ara algú m’hauria de dir qui és el culpable: la llei, el jutge, la societat..., per després poder-li demanar comptes.
El concepte d’alarma social és molt subjectiu i no crec que ningú pugui discutir-me que la seva interpretació varia en funció de les mateixes persones. Tot i així hi ha uns fets que majoritàriament es conceben com a generadors d’alarma social.
Aquests dies hi ha hagut dos esdeveniments que han recordat l’alarma social i que força gent ha pensat que les decisions judicials no han estat prou contundents per evitar-ne l’alarma. Em refereixo als successos de Roquetas del Mar, i el judici a Farruquito. Convindria però tenir present que darrera de cada cas de possible alarma social hi ha persones que ho pateixen i no es poden fer judicis alegrement com si es tractés d’un joc o un anàlisi de laboratori.
La mort d’un ciutadà de Roquetas del Mar, a la mateixa caserna de la Guardia Civil o per atropellament a mans d’un conductor sense permís ni assegurança del vehicle i que només va donar la cara quan ja havia quedat evidenciada la seva culpabilitat, són fets prou contundents que mereixen ser investigats i que en funció de les corresponents sentències poden crear alarma social. En el primer cas per haver mort en mans d’un cos militar i en el segon pel cúmul d’agreujants i la indefensió dels vianants.
Roquetas del Mar encara està pendent de sentència i hi ha molts aspectes a analitzar. El cas de Farruquito ja hi ha hagut sentència i per a molta gent ha estat considerada massa favorable a l’infractor i poc edificant per a possibles futurs infractors.
Sense oblidar que darrera de tot això hi ha una persona que no tenia intenció de matar a ningú i que el fet ha de ser prou cru, no podem deixar de banda que l’infractor era conscient que no tenia autorització per conduir, ni el seu vehicle estava en regla i per tant havia d’assumir tots els riscos que se’n poguessin derivar. Una sentència lleu no posar fre a possibles nous infractors i és per això que la resta de mortals ens podem sentir poc estimulats a complir la llei i el que és més fort, poc protegits per la mateixa llei. Això és alarma social i ara algú m’hauria de dir qui és el culpable: la llei, el jutge, la societat..., per després poder-li demanar comptes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada