dissabte, 30 de juliol del 2005

L'elaboració del PGOU

L’elaboració d’un Pla General Urbanístic no és una feina qualsevol ni tampoc és possible fer-la sense molta pressió, perquè hi ha molts interessos que hi juguen. Uns interessos legítims que convé canalitzar pel camí de la legalitat.
Qualificar uns terrenys d’urbanitzables, amb més o menys coeficient d’edificabilitat, no se li escapa a ningú que afecta molt als seus propietaris, perquè poden obtenir-ne més o menys capital, sobretot en temps de màxima especulació i d’elevada activitat constructora. Sense necessitat de pensar en corrupcions, comissions i gratificacions, la responsabilitat d’un govern és el de decidir una cosa o una altra, pensant en el poble i en el futur que s’espera, es vol i es pot dissenyar.
No és estrany doncs que en l’anterior legislatura, l’equip de govern de coalició no s’arribés a posar d’acord per fer l’aprovació inicial del Pla General d’Ordenació Urbanística, i que del que portem de legislatura hi hagi hagut tants problemes que han portat, fins i tot, a la sortida d’un regidor de l’equip de govern, deixant a aquest en minoria.
La voluntat d’uns quants de protegir el patrimoni arquitectònic, frenant, encara que sigui a base de manifestacions i escrits, la inèrcia especulativa, es troba sovint amb un entrellat de lleis i normatives, que fan difícil la preservació del patrimoni en benefici del màxim interès dels propietaris. Qui negui que desembolicar tot això és difícil, que m’ho expliqui.
En el darrer Ple Municipal es va aprovar una ordenança que permetrà més agilitat a l’hora de prendre mesures urbanístiques, ja que no caldrà el vist i plau de la Generalitat per fer i desfer d’acord amb la voluntat del govern municipal. I també es va aprovar el deixar sense efecte l’article 65 bis del Pla General. Aquesta aprovació l’haurà de fer el govern de la Generalitat.
Per persones que, com jo, no tenim un coneixement suficient sobre normes urbanístiques se’ns pot fer difícil interpretar el significat dels dos acords aprovats, i ens entren molts dubtes, sobretot quan no es varen aprovar per unanimitat, essent el vot de l’ex responsable d’Urbanisme, el senyor Lluís Blanchar, l’abstenció i havent canviat d’opinió els grups municipals d’ERC i del PSC, a canvi de la introducció d’una modificació sobre les limitacions de construcció en habitatges de menys de 6 metres de façana.
M’agradaria que els diferents grups municipals, inclòs el d’ICV que no hi era present, i el regidor no adscrit, ens fessin una explicació del què significa l’aprovació de l’ordenança i la supressió de l’article 65 bis abans esmentat. També el per què del canvi d’opinió dels dos grups municipals i, finalment que m’aclarissin si amb la introducció de l’ordenança, els canvis que se’n vulguin fer s’hauran d’aprovar en Ple o es podran tirar endavant per decrets d’alcaldia.
Potser seria interessant que alguna de les publicacions arenyenques i la mateixa Ràdio Arenys, en fessin una edició especial, recollint, amb paraules entenedores, tota aquesta informació que la ciutadania agrairà.
Confiem que el seny imperi i que ben aviat puguem tenir un nou Pla General, d’acord amb els temps actuals i amb més èmfasi en temes de sostenibilitat i protecció del medi natural i el patrimoni.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Sobre la pregunta que fa en Xavier Febrer en referència a l’article 65 bis, la proposta aprovada en aquest passat Ple Municipal ha estat la d’aprovar inicialment la modificació puntual de les NN.UU. del PGO per tal de deixar sense efecte l’article 65 bis, la qual va ser aprovada amb els vots favorables de CiU, PSC, ERC i PP i la meva abstenció (ICV no hi va assistir).

El redactat definitiu de l’article 65 bis, ara ja sense efecte, estava redactat de la següent manera:

“El front principal d’una parcel•la és aquell tram de l’alineació del carrer on es recolza l’edifici principal. Serà a partir únicament d’aquest front principal del què es definirà la fondària edificable.

En totes les parcel•les, incloses en l’àmbit delimitat en el plànol adjunt(sector del Casc Antic – PEPPA), en els que el seu front principal tingui una amplada de fins a sis metres (sis inclosos) s’hi permetrà, en el cas d’ús d’habitatges, la construcció de fins a un màxim de dos habitatges. Per a la construcció d’edificis de més de dos habitatges serà necessari el compliment d’almenys una de les dues condicions següents:

1. L’agrupació de, com a mínim, dues parcel•les i que entre elles tinguin una longitud mínima de façana de vuit metres.
2. Que la parcel•la inicial tingui més de sis metres d’amplada.”

Era exactament el mateix redactat que a l’anterior legislatura es va aprovar, però excloent les finques que donen façana a Platja Cassà, Pg. Xifré, Riera B. Pol i Riera P. Fita per tal de poder evitar la construcció d’habitatges dúplex, donat que aquest article no afecta ni a la capacitat constructiva de cada edifici (m2 totals construïts), ni a les profunditats edificatòries, ni a les altures reguladores (PB+1, ..., PB+4), sinó al nombre d’habitatges que pot tenir un edifici nou situat al casc antic (àmbit delimitat pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, ó PEPPA), en funció de la seva amplada total.

Crec que l’article 65 bis que s’ha deixat sense efecte era millorable, però segons el meu parer podria haver continuat vigent fins a l’aprovació inicial i espero que imminent del nou Pla General. No així, la resta de la Ordenança que es va portar al Ple per a la seva aprovació, en la qual es regulava temes com les superfícies mínimes dels habitacles en els habitatges, els habitatges soterranis, sotacobertes, cobertes, instal•lacions vàries, celoberts i patis de ventilació, ventilació d’escales i recintes específics, encara que de la mateixa manera que l’article 65 bis, també podria haver esperat a l’aprovació inicial del nou Pla General en el qual tindrà prioritat la norma més restrictiva entre aquest i el Pla Vigent fins a l’aprovació definitiva del nou POUM O Pla General.

La proposta que ara s’ha aprovat va en funció del tipus d’habitatge i defineix els habitatges en tipus A (a partir de 45 m2), B (a partir de 58 m2), C (a partir de 68 m2) i D (la resta). Diu que si un habitatge de tipus més senzill té la superfície mínima d’un més complert, pot computar com a tipus d’aquest darrer.

El govern va proposar el nombre i proporcionalitat de tipus d’habitatge en edificis plurifamiliars de la següent manera:

1. En les parcel•les que no tinguin alguna façana superior a 6 m s’admetrà com a màxim un habitatges a cadascuna de les plantes., (el PSC va aconseguir que el govern hi afegís el següent en aquest redactat per tal de donar-hi suport) sempre que aquestes tinguin una superfície mínima de 60 m2 construïts. Altrament només s’admetran 2 habitatges per planta.

(Havent acceptat aquesta normativa considero que facilitarem la realització d’habitatges a les plantes baixes, eliminant la possibilitat de tenir locals de qualsevol tipus o fins i tot en alguns llocs places d’aparcament, tan necessàries en el Casc Antic. A Arenys ja tenim experiència que han resultat autèntics nyaps i alguns amb dubtós compliment de la normativa d’habitabilitat).

2. En les parcel•les que tinguin alguna façana superior a 6 m els habitatges hauran de mantenir una proporcionalitat segons tipus:
a. Existirà un nombre màxim d’habitatges del tipus A equivalent al 40% del total.
b. Existirà un nombre màxim d’habitatges del tipus B equivalent al 70% del total.
c. El conjunt dels habitatges del tipus A i B serà com a màxim del 75% del total.
(Considero que aquesta proposta ja aprovada és complexa i innecessària, ja que hi ha altres formes molt més clares per tal de regular aquesta norma).


En el document proposta d’Aprovació Inicial del futur Pla General, redactat per l’equip redactor CCRS que l’anterior govern va deixar a sobre la taula a finals de la passada legislatura, parlant sobre aquesta qüestió, van fer la proposta d’articulat següent:

Art. xxx Definició i delimitació

1. Inclou la totalitat del casc antic. Està constituït per un teixit de parcel•les estretes, agrupades en illes amb formes irregulars o allargassades, destinades normalment a habitatges entre mitgeres amb alguns usos comercials i de serveis.
2. La regulació proposada té com a finalitat mantenir les característiques morfològiques del teixit, tot facilitant el manteniment, complement i, si s’escau, substitució de les construccions.
3. Per la totalitat del casc antic, a més d eles determinacions pròpies d’aquestes Normes Urbanístiques, seran d’aplicació les determinacions del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic.

Art xxy Condicions de parcel•la

1. Es consideren edificables totes les parcel•les registrades cadastralment en el moment de l’aprovació d’aquest Pla d’ordenació urbanística municipal.
2. Per poder realitzar divisions de parcel•les s’haurien d’acomplir les següents condicions:
a. Les parcel•les resultants han de tenir una façana mínima de cinc metres, (5 m), i una fondària mínima, en tota l’amplada de les mateixes, de vint metres (20 m), mesurats des de la línia de façana.

b. A cadascuna de les parcel•les resultants s’hauria de poder edificar, d’acord amb aquestes Normes, un sostre mínim de 120 m2.


c. Les parcel•les, incloses en el subzones 1a i 1c, amb front a dos carrers oposats poden dividir-se només quan cadascuna de les parcel•les incloses en la subzona 1b no podran dividir-se longitudinalment, ni en el cas que tinguin front a dos carrers.

d. Les parcel•les contigües poden agrupar-se entre elles. Això no obstant cadascun dels edificis que es construeixin sobre les parcel•les resultants no podran allotjar més de dos habitatges, ni més dels que resultaria de dividir la superfície total que computa com a sostre edificable per 150 m2.


Considero que amb aquest redactat el problema de l’article 65 bis quedava resolt definitivament, de la mateixa manera que aquest redactat està present a altres poblacions.

L’article 65 bis aturava possibles construccions o configuracions urbanístiques poc clares en el casc antic. Ara tornem a tenir “perills” que abans no teníem.

Confio i espero que en el redactat definitiu del futur Pla General això quedi d’una vegada per totes solucionat., més que res per no continuar fent pegats a les coses reaprovant articulats i sense acabar de resoldre els problemes.

Siau.