M'ho pregunto perquè sembla ser que "mentre jo (Rajoy) sigui president no hi haurà independència de cap territori", segons ha declarat en l'entrevista que li han fet a Antena 3. Permeteu-me la ironia. Tampoc creu Joan Ignasi Elena que el PSC els expulsi del grup parlamentari, perquè això no ha passat mai. De moment els han suspès cautelarment i apartats de la direcció i del Consell Nacional del partit. També li ha tocat el rebre a Fabián Mohedano, perquè va assistir a un acte d'ERC, i això, segons la direcció socialista són comportaments reprovables.
Al marge de tot el que passa amb el PSC i la consulta, hi ha una assignatura pendent: un nou model de democràcia representativa. La desconfiança amb els polítics és absoluta i preocupant, i no hi ha partit polític que se n'escapi. Els polítics viuen massa d'esquena de la ciutadania.
Però els polítics sorgeixen de la societat, i si la societat està malalta, és fàcil que els polítics també. Avui, per exemple, he sabut que el diputat de C's, Jordi Cañas, està sent investigat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per un suposat frau fiscal. Estem parlant d'un diputat d'un partit que s'ha dedicat a criticar els partits de tota la vida per la corrupció i l'opacitat de la seva actuació.
Una exconsellera d'Extremadura aconsegueix una plaça pública que ella mateixa va convocar. Els sindicats tampoc no se n'escapen: "UGT comprava 10 quaderns i li facturava 7.000 a la Junta" diu El Mundo. I Artur Mas és el més dolent del món, i... tot això ens ho trobem a cada pàgina de diari, o secció de ràdio i televisió. Ningú contrasta res, però el cert és que cada dia hi ha més polítics imputats, que no arriben a entrar mai a la presó, ni retornar els diners robats. Aquest és el món que respirem. Quin serà el futur?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada