dimecres, 20 d’abril del 2011

Un somni maliciós

Tard o d'hora surt la mala llet, per més ben dissimulada que es tingui. Aguantar gaires anys persones sectàries, falses i sepulcres emblanquinats, utilitzant expressions del Nou Testament, arriben a cansar i a tenir ganes d'engegar-ho tot a rodar. Hi ha gent turmentada i gris que els agrada convertir-ho tot al mateix color quan no els va de cara. Són persones amb qui no tens ganes de compartir res, perquè només van a la seva i esperen que tu els vagis al darrere, agenollat i suplicant atenció.
Estic emprenyat perquè no pots confiar amb persones a qui has hagut de sentir-t'ho tot. T'han criticat els teus col·laboradors i després, quan els han necessitat, els han convocat per enlluernar-los i mentir-los descaradament. Aquesta falsedat no porta a res de bo, i malauradament hi ha gent que viu immersa en les tenebres de l'odi, l'enveja, la ràbia i la prepotència. Persones que tenen molts defectes, però no els hi pots retreure perquè es creuen divines, immaculades i posseïdores de la veritat. T'estimes més els adversaris que aquells que es fan passar per amic.
La veritat s'acaba sabent i per molt que es dissimuli la transparència ho deixa veure tot. Amics i parents se'n ressenten i no els aguanten. Tan sols un somriure fals i ens posem a córrer que tenim pressa.
Que tranquil puc quedar en deixar de respirar la seva presència, i deixar-los fer encara que això signifiqui intoxicar més gent. No cal ser màrtir, no estem obligats a canviar ningú, encara que representés la millora de la societat en què ens ha tocat viure. Que es podreixin en el seu egoisme i en la seva pedanteria. Que els vagi de gust. Total, continuaran mentint i fent-se passar per bons, quan són pura escòria.
Em vaig despertar i em vaig adonar que havia tingut un malson. Suposo que és l'estrés i la necessitat de fer vacances i canviar els hàbits. Ens distraurem en la lectura i prendrem un bon refresc.