dimarts, 26 d’abril del 2011

Política d’assaig

El Govern ha congelat les retallades, fins després de les eleccions del 22 de maig, diuen els titulars periodístics. Jo penso que això no és precisament el que vol el Govern, sinó que la congelació ha de ser per fer temps i poder arribar a un consens amb els centres afectats. 
Rectificar és de savis i això sembla ser el que ha fet el govern català, després d'haver alarmat innecessàriament la població. No és fàcil anar tots a l'una i aquí el conseller de sanitat es va precipitar o va utilitzar un discurs equivocat. Convenia fer pedagogia, però no crear alarma social. El conseller Mas Colell tampoc el va ajudar, ni la consellera Rigau.
Segons el portaveu del govern, en una primera fase es treballarà les reduccions en la despesa corrent, i es deixarà per a una segona fase, pactada amb el sector sanitari, les actuacions més estructurals, les que havien rebut més oposició.
Paral·lelament, el govern català insisteix en reclamar els 1.450 milions d'euros del fons de competitivitat, a un govern central a qui Homs ha tractat de morós, que no vol pagar el deute i posa en dubte la xifra. Aquest tema posarà en evidència els 25 diputats del PSC a Madrid, doncs si no hi ha acord previ, difícilment que els diputats catalans votin de manera diferent al grup socialista espanyol.
Perquè quan parlem dels 25 diputats catalans, estem parlant de Carmen Chacón i els seus boys, que lluitarà per ocupar el número u del partit, i no li aportaria gaires beneficis, per no dir cap, si votessin en contra de la majoria, trencant la disciplina de vot. No podem negar que tot plegat està viu, i la pugna per a les eleccions del 22 de maig també hi acompanya.