És una llàstima perquè alguna cosa haurem fet malament quan ser honrat i treballador no és mèrit suficient per accedir a un càrrec polític, sinó tot el contrari. Tenim uns bons exemples a Balears, València... tots els coneixem, també els italians en la figura del seu primer ministre.
I no cal anar massa lluny ni carregar les culpes a un sol partit polític. Malauradament a tots els partits polítics hi ha de tot, en alguns més que en altres, sobretot en aquells que hi ha possibilitat de tocar el poder. Estar a l'oposició no és el somni de ningú, i menys d'aquells que només busquen manar i gaudir de privilegis.
No tots els polítics, o persones que es dediquen a la política són així. No us ho cregueu. També hi ha gent honrada, però aquests fan poc soroll. Són els que treballen dia rere dia sense que se'ls noti ni ho aprofitin per aparentar, però a la llarga donen resultats. No els cal anar-se anunciant i fent-se propers a la gent quan hi ha alguna cosa a rebre. Vots per exemple. Ells són sempre tan propers o menys al marge dels esdeveniments.
Preocupa, però que entre la classe política hi hagi qui es mou per interessos personals i dels seus. Persones que juguen brut i que s'embutxaquen els diners dels altres. I el pitjor de tot és que ho fan amb el consentiment dels ciutadans més innocents. Demaneu-los als habitants de Lampedusa si no és Berlusconi el seu salvador i ídol. No els pregunteu per les seves actuacions fraudulentes. Ell sap com vendre'ls-hi. Els té bocabadats.
Creieu que el senyor Camps pot perdre les eleccions perquè estigui acusat de no sé quantes corrupcions? i la seva gent? intenteu, en tot cas, esbrinar perquè personatges com aquests són capaços d'acaparar tanta atenció, tantes acusacions, i tants vots favorables al mateix temps. Només ens queda el consol que això no passa a casa nostra, o si? que els fet llunyans no ens ensombreixin la visual curta i estiguem pecant del mateix a casa nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada