Ahir el president Pujol, i avui el president Mas han manifestat que havien participat a la consulta per a la independència, i a més que hi havien votat favorablement. Resulta, però que a l'hora de la veritat, a l'hora de planificar la política a seguir, la independència no hi figura. Parlen de pacte fiscal, però saben que avui dia la independència és encara una quimera.
Entenc perfectament el president Pujol defensant la independència com a única sortida davant el posicionament d'Espanya, renunciant a la seva visió i defensa autonòmica de tota la seva carrera política, encara que és conscient de les dificultats per aconseguir-la. Certament, qui ho vegi fàcil, no és prou conscient de la realitat. Que això no vol dir que no sigui possible. L'esperança no es pot perdre mai, per difícil que pugui semblar el recorregut a fer.
Però llavors on som? resulta que votem si a la independència, però no convocaríem un referèndum, suposant que se'ns permetés... Quin valor tenen els resultats de la consulta sobiranista? no ens estem enganyant nosaltres mateixos? o a què juguem?
Sabeu a què ho comparo? al Monopoly (el Palé, que en dèiem a Cantonigròs). Ens dedicàvem a visitar carrers, cases i hotels, invertíem construint i ens arriscàvem a perdre-ho. A vegades les partides duraven més d'un dia... al final hi havia un guanyador, endreçàvem el joc i miràvem a fora, a través dels vidres, i no hi havia ni la calle Alcalà, ni la calle Recoletos, sinó el carrer Major i el camí Ral.
El dia 10 d'abril s'hauran acabat les consultes que s'iniciaren a Arenys de Munt ja fa molt. Coneixerem les xifres de participació i el resultat de la consulta, i ens ho guardarem a casa fins a la propera jugada. Tots i totes contentes perquè haurà guanyat allò que volíem, encara que no ho posarem a la pràctica perquè... la realitat és tota una altra cosa.
De la mateixa manera, d'aquí a poques setmanes tindrem l'oportunitat de votar nous ajuntaments, amb un assortit ufanós de llistes independentistes, les quals, si arriben a sumar prou vots per governar, s'hauran d'endreçar els anhels independentistes a la butxaca, i posar-se a gestionar l'ajuntament i fer créixer el poble. De tant en tant, en algun Ple municipal podran entrar alguna moció reclamant la independència o alguna cosa semblant, declarant el municipi de tal o tal altra manera, nosaltres ja ho hem fet, i la història no passarà més enllà.
Que tot això meu no sembli una agressió al dret a la independència - jo hi crec - sinó una pluja d'humilitat i, sobretot, de realisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada