Ahir vàrem conèixer la notícia de la mort de Joan Triadú, una veu important de la resistència catalana en temps de Franco, que al llarg de la seva vida ha treballat intensament per la llengua i la cultura catalana. Els seus 89 anys han permès que la feina feta sigui molta, i que el seu record estigui a la memòria de molta gent.
Recordo Joan Triadú fa molts anys, quan jo era una criatura, passejant per Cantonigròs, el poble d'estiueig. Era l'estiuejant típic d'aquell temps, en què el que menys importava era la propietat, l'ostentació de la casa, sinó els prats, els camins per entremig dels boscos, la natura. Penso que això ha canviat i ara es busca més la comoditat de la casa, com si es tractés de la primera residència, i es fa cas omís a l'entorn.
A casa sempre parlàvem del senyor Triadú, amb respecte i reconeixement, i el consideràvem una celebritat i ens sentíem orgullosos de compartir el mateix poble a l'estiu. A la plana de Vic tenia molta estimació i consideració, i no és estrany que a l'hora de batejar la nova biblioteca municipal de Vic, s'escollís el seu nom, per davant fins i tot de Jaume Balmes, il·lustre vigatà.
No podem dir que en vida no hagi rebut tots els elogis i reconeixements, i això és bo recordar-ho, però malgrat tot, la seva glòria no s'acaba i viurem molts més actes de record i agraïment a la seva figura i a la seva obra. Amb tota humilitat en faig esment en aquest bloc, col·laborant en el ressò que la notícia haurà donat per tot el territori de parla catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada